Lladres als rodalies
Els Mossos intensifiquen la presència policial a les estacions després de detectar que cada cop més delinqüents utilitzen el transport públic per desplaçar-se a cometre robatoris en domicilis
Les bandes busquen còmplices sense antecedents per vendre el material sostret en botigues de compravenda a la xarxa i dificultar qualsevol seguiment policial
Algunes urbanitzacionstenen càmeres de vídeo
per enregistrar les matrícules dels cotxes
Els Mossos han reforçat la presència a les estacions de rodalies de les zones turístiques com a mètode preventiu per evitar el desplaçament de bandes de lladres dedicades a cometre robatoris en domicilis. El reforç, format per agents uniformats i també de paisà, es fa més visible segons els dies que es preveu que hi pugui haver més aglomeracions als municipis: festes majors, festivals o mercats municipals. Alta concentració de gent en un punt concret de la població i molts pisos buits. El binomi perfecte per als delinqüents, que aprofiten el mínim descuit per fer l'agost.
En aquest context, un dels indrets on es produeixen més robatoris en domicilis a l'estiu és el Maresme, una comarca turística que combina la zona urbana –i molta vida al carrer i les platges– amb una extensió important de segones residències d'alt standing molt llaminera per als grups organitzats.
“Els robatoris en domicilis ens afecten moltíssim. En els darrers anys han augmentat”, admet el cap de la comissaria de Mataró, Josep Maria Cavallé. Tant els afecta, que la lluita contra aquest tipus de delinqüència és prioritària a la ciutat durant els mesos d'estiu. El Maresme està en el punt de mira de molts grups de delinqüents.
La bossa principal de lladres que operen a la comarca del Maresme està formada per delinqüents habituals de l'àrea metropolitana de Barcelona que, o bé viuen a la mateixa comarca, o bé es desplacen fins a la zona a cometre els robatoris. “En molts casos, són furtadors habituals que si veuen un balcó obert sense ningú a dins, entren a l'habitatge, hi roben i se'n van”, explica Caballé.
A més d'aprofitar els descuits dels propietaris, aquests grups –la majoria de nacionalitat xilena, de l'Europa de l'Est i autòctons– no utilitzen cap modus operandi gaire desenvolupat per cometre els robatoris. Es mouen per tot el territori, en horari diürn. Accedeixen als blocs de pisos, comproven que no hi ha ningú al domicili i actuen. Utilitzen tres mètodes: l'escalament, el forçament de panys i la radiografia. “Busquen el que sigui més fàcil. Per això recomanem sempre als propietaris que posin com més dificultats millor per accedir al seu domicili. Si posem, per exemple, un segon pany a la porta, ja els ho estem posant més complicat”, emfatitza Caballé.
Mirant de reüll cap a l'est
En l'àmbit preventiu estrictament policial, la comissaria dels Mossos de Mataró és una de les que més reforç policial han posat a l'estació de tren després d'haver detectat que molts d'aquests delinqüents estaven arribant a la ciutat per la via dels rodalies. Paral·lelament, els agents també estan fent controls específics a les carreteres i hi han destinat diversos agents de paisà per “marcar” les persones sospitoses quan s'acosten a zones sensibles de la població. “I, quan detectem alguna zona calenta, fem un tancament”, afegeix l'inspector.
Aquests delinqüents són els majoritaris, però no els que més preocupen la comissaria de la capital del Maresme. Aquí, qui s'endú la palma són els grups de l'Europa de l'Est –sobretot albanokosovars– que roben a les urbanitzacions. Són bandes professionals que operen amb la precisió d'un cirurgià. Actuen només a l'estiu i estudien tots els robatoris al detall; objectius, accessos i sortides ràpides. Mataró, però especialment Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Alella i Cabrera són els seus llocs preferits. I, com més aïllada estigui la casa, millor. “En una setmana poden fer una destrossa. Fan molts cops en poc temps”, reconeix el cap de la policia catalana a la capital maresmenca.
Aquests grups de l'est actuen de nit, encara que hi hagi persones a dins de les cases, un fet que genera molta inseguretat entre el veïnat. Per això, ja fa anys que els Mossos d'Esquadra i la policia local treballen coordinadament per prevenir-ne l'activitat delictiva. “Però no és senzill”, assenyala Caballé.
En aquest sentit, una de les eines que més estan ajudant els efectius policials en aquesta lluita són els sistemes de videovigilància que tenen algunes urbanitzacions per controlar les matrícules dels vehicles que hi accedeixen. Un cop detectats, s'opta per la fórmula del dispositiu gàbia, amb agents uniformats i de paisà tancant el perímetre i els accessos. S'ha de ser àgil i ràpid. Uns minuts poden ser crucials.
La majoria de material sostret per aquests grups es ven en establiments de segona mà o en conegudes pàgines d'internet. Qui ho ven, però, no són els membres de la xarxa, sinó persones “de palla”: individus sense antecedents, un fet que dificulta la investigació policial. Quan es perd aquest rastre, l'altre gran fil que estiren els investigadors són les empremtes que es poden localitzar als domicilis. Dactilars, però també de les orelles –otogrames– dels delinqüents quan s'apropen a les portes dels habitatges per escoltar si hi ha algú a l'interior. “És un prova important. No hi ha dues orelles iguals”, assenyala l'intendent Rafael Comas, sotscap de la regió policial del Camp de Tarragona, una altra de les zones de Catalunya que, per la seva ubicació, també és objecte de robatoris en domicilis.
