Osona/Ripollès

Un empresari nord-americà farà vi en 4,4 hectàrees d’una finca del Bisaura

Brad Call va comprar el mas La Clarella fa dos anys i vol produir fins a 30.000 ampolles.

És un projecte amb un punt de romàntic, però com a especialista en màrqueting que és, el nord-americà Brad Call veu la possibilitat de produir vi per comercialitzar prop de 30.000 ampolles l’any. Fa gairebé dos anys que va comprar la finca La Clarella, a Santa Maria de Besora, “perquè buscava una casa al bosc al voltant de Barcelona i m’encantava aquesta zona”, explica. L’afició pel vi li ve dels anys que ha treballat a Europa i especialment a França per construir després un tren a Florida, però té clar que el vi que vol fer ha de ser de varietats de raïm espanyoles, “no franceses”. Entre altres qüestions perquè, als Estats Units, el francès és precisament el vi que més es ven i “tenint en compte que aquí no hi ha denominació d’origen, he pensat en altres maneres de vendre el producte”, explica.

Parla de varietats com la d’ull de llebre (tempranillo) o l’albariño, i l’opció de fer tant vi negre com blanc. “El que estem buscant és un raïm que pugui madurar en menys temps que a altres llocs, perquè aquí per la climatologia el procés de maduració és més curt”. Sap que hi havia hagut vinya abans de la fil·loxera i també que el canvi climàtic –fa més calor on abans feia més fred– fa que “aquesta sigui ara una bona zona per produir vi”. Un cop restaurada la casa –sobretot per dins– i plantats els ceps –ho farà els primers mesos de l’any que ve– el següent projecte és construir una bodega. “Ho farem els propers dos anys. Hi ha temps perquè el vi necessita entre tres i cinc anys per reposar”, explica. El seu pla pretén produir prop de 30.000 ampolles de vi. “En vull aprendre, del món del vi”, diu. “No hi vull perdre diners però tampoc és per guanyar-ne molts. És la culminació d’un somni personal.” Un somni sumat a una inversió milionària a tota la finca.

Seguint les passes de la masia Vila-Rasa de Taradell

La primera incursió en la plantació de vinya i producció de vi a Osona i el Ripollès després que cap al 1900 la fil·loxera fes desaparèixer aquest cultiu la va fer Enric Riera l’any 1989, quan va començar a plantar ceps a dues hectàrees de la masia Vila-Rasa de Taradell. Uns 25 anys després d’aquell gest, a Taradell es produeixen sis varietats de vins i al voltant de 5.000 ampolles l’any en funció de l’anyada. El seu primer vi es va comercialitzar el 1998. Ara ho porta l’empresa Cellviosona, SL. Aquest 2015 ha aparegut també el primer vi de Vins Cotllor, SL, a la masia del mateix nom, a Santa Maria d’Oló, el Moianès. Comercialitzen aproximadament 6.000 ampolles.

Al Ripollès han sorgit els darrers anys tres projectes de producció de vi però d’autoconsum propi, sense comercialitzar. A Planoles, el responsable d’una casa rural, Xavier Garson, va plantar uns 600 ceps el 2008 per produir prop de 1.000 ampolles. El 2012 es van plantar i també “per afició” uns 160 ceps a Sant Joan de les Abadesses i 413 més a Ripoll. També per consum propi. Aquest mateix estiu, grans empreses, com la productora de Cava Freixenet, han plantat ceps per fer vi a la Cerdanya i hi ha vinyes a l’Alt Pirineu.

La notícia completa a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Sant Pau descobreix una nova causa genètica d’immunodeficiència

Barcelona

El Museu d’Art adquireix un fragment del retaule de Sant Feliu de principis del segle XVI

girona
infraestructures

Puente sosté que Catalunya és el territori on l’Estat inverteix més, tot i el 46% d’execució

barcelona
GIRONA

Càritas troba feina a un 20% dels atesos en el seu programa d’inserció laboral

GIRONA
societat

Menys supermercats i més usos culturals al nou Pla de Ciutat Vella

barcelona
Societat

Els pisos de l’illa del carrer Canigó s’hauran de reforçar

Badalona
religió

Montserrat vol que el seu ‘Mil·lenari’ sigui obert a tota la societat

Montserrat
societat

Nou projecte d'habitatge amb serveis per gent gran i accés per als joves

Manresa
Campdevànol

Punt d’autoreparació de bicicletes a la font del Tòtil

Campdevànol