Mont-ras compleix 150 anys
El municipi empordanès commemora enguany un segle i mig de la seva segregació i independència de Palafrugell
El municipi de Mont-ras està de festa major durant tot aquest any. El motiu és la commemoració de la seva segregació i independència de Palafrugell. L'autorització de l'Estat espanyol per que fa a la segregació es va produir l'estiu del 1858, però no entrar en vigor fins al gener del 1859.
L'intent d'aconseguir l'emancipació respecte de Palafrugell de Mont-ras, una població eminentment pagesa, va començar l'any 1845. Però des de l'any 1854 hi ha constància que hi existia un ajuntament, si bé encara depenia del de Palafrugell.
I un any més tard, aprofitant un nou intent de reorganització municipal d'àmbit estatal, tres veïns de Mont-ras –Andreu Rocas, Jaume Basses i Joan Madí– van constituir una junta per tirar endavant la independència del poble.
El gran inconvenient per poder aconseguir segregar-se de Palafrugell era doble. D'un costat, el fet de no tenir escola pública. De l'altre, el fet de no cobrir amb els ingressos del moment un pressupost municipal. Davant aquesta situació, l'alcalde pedani de Mont-ras, Esteve Parals, juntament amb l'únic regidor mont-rasenc, Martí Pagès, van prendre el compromís davant l'alcalde de Palafrugell, Pere Reig, i els 77 contribuents del poble, tots els quals pagesos, d'assumir els recàrrecs necessaris per tirar endavant la segregació de Palafrugell.
Davant d'aquest compromís i implicació de tot el poble en tirar endavant la segregació, com també davant els informes favorables de la Diputació i de Governació de Girona, l'Estat va decidir, segons decret de la reina Isabel II, atorgar la independència a Mont-ras.
El nou municipi va constituir-se legalment el primer de gener del 1859, i en fou l'alcalde Jaume Bassa. El primer tinent d'alcalde era Joan Vidal i els regidors van ser Josep Vergonyós, Pere Mont, Josep Isern i Josep Frigola. Tot i això, al llarg dels anys van aparèixer nous intents de reorganització municipal que posaven en perill l'existència de Mont-ras.
El primer intent va tenir lloc l'any 1867, vuit anys després del naixement del municipi. En aquesta ocasió, la proposta estatal era evitar pobles de menys de 200 habitants. I es va proposar incorporar Mont-ras, juntament amb Sant Joan de Palamós i Vall-llobrega, a Palamós. Mont-ras va al·legar que era més lògic ajuntar-lo amb Palafrugell. Al final, l'avantprojecte, per canvis polítics a Madrid, es va aturar.
I al llarg del segle XX es van produir d'altres intents d'agregar novament Mont-ras a Palafrugell. Així, el setembre de 1910, l'Ajuntament de Mont-ras havia acordat tornar-se a unir a Palafrugell, i així ho demanava l'alcalde de Palafrugell. I el 1968, l'Ajuntament de Palafrugell va apostar per la unió dels dos municipis, bàsicament per motius urbanístics, perquè, segons defensaven alguns regidors palafrugellencs de l'època, la població veïna impedia el creixement de la vila en direcció sud i oest,
Documentació
El primer document que parla de Mont-ras és de l'any 988, i s'hi esmenta una torreta, que es pensa que era la Torre Ferrera, actualment desapareguda, dins l'actual nucli urbà. A l'edat mitjana, ja apareix el nom de Mont-ras, bé que al començament s'atesta com a Torroella de Mont-ras –Monte Raso durant els segles XI i XII–.
La documentació des del segle XII fins a la segregació es troba tota a l'Arxiu Municipal de Palafrugell. Per contra, la documentació de Mont-ras com a municipi, que es guardava en un recinte sense bones condicions, es va decidir ingressar-la a l'Arxiu Comarcal del Baix Empordà, a la Bisbal.
Revista, auca i... llibre
L'Ajuntament de Mont-ras té previst fer un llibre amb la història de la independència del municipi, però a més vol incorporar-hi tots els actes que s'han celebrat al llarg d'aquest any, ja que en tots s'ha volgut commemorar la celebració de l'efemèride, segons va explicar a aquest diari l'alcalde, Manel Montalban.
L'any passat, quan encara governava la que ha estat, fins ara, l'única alcaldessa del municipi, Mercè Català, va sorgir l'associació sociocultural Mont-ras al Cor, per mirar de recuperar la història del municipi. I, en aquest sentit, va tirar endavant una revista, La Torre Ferrera, en el número 2 de la qual, del mes de desembre del 2008, hi ha un treball dedicat a diversos aspectes de la independència de Mont-ras respecte de Palafrugell. A més, el mateix mes de desembre, aquesta entitat sociocultural va tirar endavant una auca en què explica la història de la independència i el naixement de l'escola del municipi a través de 14 imatges.
