Societat

La CE investiga unes ajudes públiques a Iberpotash

El ministeri de Medi Ambient li hauria pagat l'aïllament d'un runam, segons una denúncia del 2012

Brussel·les sospita que la minera bagenca ha infringit “el principi que qui contamina paga”

Qui contamina paga. Iberpotash contamina, però Brussel·les sospita que és el contribuent qui ho paga. La Comissió Europea (CE) va obrir ahir una “investigació exhaustiva” sobre les ajudes públiques, suposadament il·legals, que la minera bagenca hauria rebut de la Generalitat i del ministeri espanyol de Medi Ambient per complir els seus deures ambientals. Precisament aquesta mateixa empresa, propietat del grup israelià ICL, té des del 10 juliol del 2014 un altre expedient de Brussel·les, per contaminació de rius i aqüífers, que podria acabar en una multa milionària.

Brussel·les té en el punt de mira “els 7,9 milions d'euros que va costar el recobriment físic d'un runam per reduir la contaminació”. El problema és que no els va pagar Iberpotash, sinó l'Estat. Es tractaria, en concret, de l'aïllament del runam de Vilafruns, a Balsareny, fet el 2010, tot i que l'executiu comunitari no ho especifica. “Si es confirmés, això suposaria una infracció del principi que qui contamina paga, ja que seria una autoritat pública la que estaria cobrint les despeses de neteja, en comptes de l'empresa responsable de la contaminació”, avisen a la Comissió Europea. Una cosa és que els governs incentivin i ajudin les empreses a reduir la seva empremta ecològica i una altra de molt diferent és que directament els paguin la neteja del que embruten.

Però la investigació no acaba aquí: a Brussel·les li sembla que la fiança que la Generalitat va demanar a Iberpotash per garantir el futur compliment les seves obligacions de protecció ambiental és massa baixa: dos milions d'euros. Aquest import per les “obligacions relacionades amb els residus generats per les mines d'Iberpotash i les garanties que se suposa han de cobrir el cost potencial de rehabilitar els terrenys” és “molt inferior” al que, en teoria, exigeixen les normes ambientals i, en particular, la directiva sobre residus de les indústries extractives de la UE i la legislació estatal i autonòmica. Si es confirma, “l'empresa hauria obtingut un avantatge financer”.

Després d'haver analitzat una denúncia rebuda el 2012, els experts comunitaris de competència temen que “ambdues mesures podrien haver concedit a Iberpotash un avantatge selectiu contra els seus competidors, que han d'assumir aquestes despeses”. En altres paraules: una “ajuda estatal” prohibida per la legislació europea que ara els governs espanyol i català haurien de recuperar si no volen acabar denunciats al Tribunal de Luxemburg. Brussel·les ha deixat fora de la investigació tres mesures més, també denunciades, perquè que no serien il·legals. Es tracta del finançament d'un estudi, de la taxa per l'ús d'un col·lector de salmorres que paguen Iberpotash i altres usuaris per cobrir les despeses d'inversió i funcionament i de la millora de les instal·lacions de tractament d'aigua potable finançada per les autoritats, però que garanteixen el subministrament d'aigua potable a la resta de la regió.

Runams de potassa

Brussel·les ja va expedientar Iberpotash fa un any i mig, “arran de la denúncia d'un particular”, Sebastià Estradé, i “pels indicis que s'hauria pogut cometre una infracció de la directiva que regula el tractament dels residus de mina”. Durant la investigació, la Comissió Europea ha descobert que els runams de potassa també podrien estar infringint una segona directiva europea, en aquest cas la de l'aigua, contaminant rius i aqüífers.

El passat 24 de setembre, Brussel·les va insistir en una nova carta a l'Estat espanyol que ha de “prendre les mesures necessàries per assegurar que el runam es processa sense perjudicar la salut humana ni l'ambient”. La nova delegada del govern a la Catalunya Central, Laura Vilagrà, va advertir també ahir que vetllarà perquè Iberpotash “cicatritzi la ferida” que la mineria ha provocat al Bages i impulsarà solucions “immediates” per reduir el runam salí.

LA XIFRA

7,9
milions d'euros va costar a l'Estat el recobriment del runam de Vilafruns, a Balsareny, fet el 2010.

Rull defensa una prova pilot “encertada”

Tot just es tracta del “primer pas en una investigació” que ara “dóna a les parts interessades la possibilitat de donar explicacions i que no en prejutja el resultat”, va detallar el portaveu de la Comissió Europea Ricardo Cardoso. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, es va afanyar ahir mateix a defensar que cal trobar un equilibri entre aquest principi bàsic europeu “innegociable” de qui contamina paga i el manteniment de “determinades activitats econòmiques”. Rull va al·legar que la investigació oberta per Brussel·les fa referència a una prova pilot impulsada per la Generalitat per tractar de manera diferent el runam. L'experiència “funciona bé”, va ser “encertada” i va donar “molt bons resultats”, va defensar. Aquesta, de fet, serà la línia de defensa que el govern farà servir a Brussel·les, tot i que Rull va mostrar-se “extremament prudent”. Iberpotash va assegurar no tenir cap coneixement sobre les investigacions obertes per la Comissió Europea i nega estar implicada en el cas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Gastronomia catalana, la que ho aprofita tot

Barcelona
Joan (Nani) Mora
Cap de l’oposició d’ERC a Sant Andreu de Llavaneres

“Veiem com tot el que tenia la marca d’ERC s’està aturant”

Sant Andreu de Llavaneres
ADMINISTRACIONS

El Maresme se sent exclòs del pla de barris

MATARÓ
ciència

Asfalt autoregeneratiu i altres avenços tecnològics per a més seguretat a les vies

Tarragona
gastronomia

Cinc restaurants, un menjador escolar i dues escoles de cuina, a l’Slow Food

sant sadurní d’anoia

Un pèsol per col·locar

sant andreu de llavaneres
Societat

Es presentarà una moció al ple per parlar de l’alberg de Badalona

Badalona
ADMINISTRACIONS

L’Ajuntament de Lleida serà part en la causa dels robatoris a l’Horta

LLEIDA
societat

Els càmpings de la Costa Brava, principal allotjament turístic català

roses