Societat

38 municipis han perdut població l'última dècada

N'hi ha 3 que s'han quedat igual i entre els 180 que han guanyat habitants n'hi ha 23 que ho han fet en més d'un 30%

En les ciutats, destaquen els auges de Lloret i Roses i la davallada de Ripoll

La demarcació de Girona va guanyar un 13,3% de població entre el 2005 i el 2015, segons les dades del padró, però aquest creixement no va ser ni molt menys uniforme. De fet, hi ha 38 municipis –aproximadament un de cada cinc– que han perdut habitants aquesta dècada, amb descensos que van des del 19,2% de Gombrèn fins al 0,2% de Puigcerdà. En el costat contrari, hi ha 23 localitats gironines que han augmentat el nombre de residents més d'un 30%, amb especial menció del 89,7% de Terrades.

Les variacions més importants han estat, sobretot, en municipis petits, com s'explica a la peça sobre principals augments i descensos i es pot veure també al gràfic amb els 25 pobles amb els increments més importants i els 25 amb les principals caigudes. Les altres 13 poblacions que han perdut residents –a més de les del gràfic– han estat: Planoles, les Planes d'Hostoles, Pardines, Regencós, Sant Andreu Salou, Bellcaire d'Empordà, Campdevànol, Forallac, Molló, Ultramort, Ripoll, Ger i Puigcerdà.

En global, hi ha 180 municipis que han crescut, 38 que han disminuït i 3 que s'han quedat igual (Begur, Setcases i Palau de Santa Eulàlia).

Dades per comarques

Les diferències no només es veuen entre municipis sinó també entre comarques. Així, el Ripollès és l'única que ha patit un retrocés en l'última dècada, del 4% (ha perdut 1.058 habitants). Els principals augments –percentualment per sobre de la mitjana gironina– han estat a l'Alt Empordà (17,6%, 20.888 habitants), la Selva (16,7%, 24.135) i el Gironès (15%, 24.155).

També han guanyat
població, però amb augments més moderats, el Pla de l'Estany (13%, 3.631), el Baix Empordà (10%, 12.053), la Garrotxa (8,3%, 4.277) i els 11 pobles de Girona de la Cerdanya (5,2%, 709).

La suma de les dades comarcals no coincideix amb la de la demarcació, perquè hi ha tres pobles d'Osona que pertanyen a Girona i un de la Selva que pertany a Barcelona.

Principals poblacions

Ara, hi ha 20 poblacions per sobre dels 10.000 habitants, quan deu anys enrere eren només 14. Aquesta última dècada, els principals augments percentuals de població entre els municipis més grans han estat a Lloret (amb un 27,8%) i Roses (amb un 26%), i l'únic descens, a Ripoll (-1,2%). Aquestes fortes variacions han fet canviar també el rànquing de poblacions: Lloret ha passat del cinquè al quart lloc (ha avançat Olot); Roses ha escalat dos llocs, de l'onzè al novè (superant Banyoles i Palamós), i Ripoll ha baixat quatre posicions, del dotzè al setzè (han passat per davant Santa Coloma de Farners, Torroella de Montgrí, Castelló d'Empúries i la Bisbal d'Empordà).

També cal destacar els augments de població que han tingut a l'Escala (23,6%) i Santa Coloma (20,1%). Els increments més modestos han estat els de Sant Feliu de Guíxols (6,2%), Palamós (6,5%), Blanes (6,6%) i Salt (7,2%).

En nombres absoluts,
la ciutat que ha guanyat més habitants ha estat
Girona (10.914), seguida de Lloret (8.173), Figueres (6.462), Roses (4.040), Olot (2.673), Blanes (2.421), Banyoles (2.361), Palafrugell (2.224) i Santa Coloma (2.124). La resta han crescut entre 1.000 i 2.000 habitants, i Ripoll n'ha perdut 130.

LES XIFRES

81
per cent
dels municipis gironins van augmentar la població del 2005 al 2015.
88.548
habitants
es van guanyar a la demarcació de Girona l'última dècada, segons les dades del padró.

Principals augments i descensos: sobretot en municipis petits

Les principals variacions percentuals de població s'han produït en municipis petits en què unes desenes d'habitants suposen un canvi molt fort. Així, el pòdium de municipis amb més creixement està format per tres pobles de menys de 800 habitants: Terrades (89,7%), Torroella de
Fluvià (67,5%) i Riumors (59,1%). Després, just amb un 50% d'augment, se situa Navata, que ha passat dels 1.000 habitants gràcies al fort increment. En el cinquè i el sisè llocs se situen dues poblacions que han aconseguit superar els 5.000 habitants creixent un 46,9%: Sils i Celrà. En el rànquing dels 25 municipis que més han crescut, només hi ha una població més gran: Caldes de Malavella, que ha sobrepassat els 7.000 veïns després d'augmentar la població un 35,7%.

Pel que fa als principals descensos, el pòdium està format per dues localitats de menys de 300 habitants, Gombrèn (-19,2%) i Susqueda (-18,6%), i per Portbou, que s'ha quedat amb 1.167 veïns després de disminuir un 15,1%. Els municipis més importants que han perdut residents són Sant Joan de les Abadesses (3.383, després de caure un 6,6%) i Camprodon (2.299, -6%). Ja fora dels 25 primers, destaquen els descensos –a més de Ripoll– de poblacions com ara Campdevànol (3.352, -3,2%) i Puigcerdà (8.825, -0,2%). En nombres absoluts, només hi ha tres localitats que hagin perdut més de 200 habitants: Sant Joan de les Abadesses (238), Ribes de Freser (226)
i Portbou (207).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Salvini serà jutjat al setembre per bloquejar l’Open Arms

roma

Els morts per Covid a tot el món superen els tres milions

washington

Retencions intermitents per entrar a Andorra per la mobilitat permesa tot i el confinament comarcal

les valls de valira

Budó avança que la reobertura serà territorialment asimètrica, “temporalitzada” i “gradual”

barcelona

El 20,1% de la població de Catalunya ha rebut la primera dosi de la vacuna contra la covid-19

barcelona

El bisbe de Terrassa, José Ángel Saiz Meneses, nou arquebisbe de Sevilla

TERRASSA

Retiren l’escut d’armes de Joan Carles I de l’obelisc de la plaça del Cinc d’Oros

barcelona

Baixen els indicadors i els ingressos, amb 7 crítics més, 1.938 nous casos i 34 morts

barcelona

La família reial britànica acomiada el duc d’Edimburg

londres