política municipal
comarques
El Baix Montseny encara està lluny del Moianès
Només dos municipis de la Selva, Breda i Riells, mouen peça per la formació de la nova comarca
Per contra, l'engrescament és escàs en poblacions com Arbúcies, Hostalric i Sant Feliu de Buixalleu
Durant aquest mandat municipis del Vallès Oriental i la Selva han reprès els contactes per treballar per crear el Baix Montseny, tot i que el procés encara és lluny del del Moianès, la comarca nascuda l'any passat. Només dos pobles selvatans, Breda i Riells i Viabrea, han mogut peça per treballar per a la comarca a diferència d'Arbúcies, Hostalric i Sant Feliu de Buixalleu.
Els alcaldes de Breda i Riells i Viabrea troben natural que es creï el Baix Montseny. “És una qüestió de coherència territorial, per donar millor servei als veïns”, diu l'alcalde de Breda, Dídac Manresa (ERC).
El dissabte a la tarda
Els veïns de Breda (3.728 habitants) tenen més tendència a anar a Sant Celoni que a Santa Coloma de Farners, la capital de la Selva. “Un dissabte a la tarda, per esmentar-ne un exemple, molts bredencs van a passejar per Sant Celoni. A Santa Coloma, no hi solen anar”, explica Manresa. “És una qüestió del dia a dia. Ho veiem natural”, hi afegeix Manresa.
L'alcalde de Riells i Viabrea, Josep Maria Bagot (ERC), veu beneficis en el Baix Montseny, tot i que és caut. “En la situació de fa deu anys, diria que s'ha de crear la comarca. En la situació actual de país, crec que ens hem d'esperar”. Bagot destaca que a Riells (3.945 habitants) tenen la comissaria dels Mossos de Sant Celoni més a prop (a quatre minuts) que no la de Santa Coloma de Farners (a mitja hora). Igual que Manresa, Bagot també diu que tenen més a prop l'hospital de Sant Celoni que els hospitals Josep Trueta i el parc Martí i Julià de Salt. Bagot és president comarcal d'ERC i membre de la Diputació de Girona.
Els alcaldes de Breda i de Riells van participar en la reunió formal de càrrecs electes per treballar en la creació del Baix Montseny, el dissabte 21 de novembre a Campins. Dimarts passat regidors de cultura de poblacions a tocar del massís del Montseny, incloent-hi Breda, van treballar per a una agenda cultural conjunta.
A Hostalric, geogràficament, estan més a prop de Sant Celoni, “però els hàbits són anar a Girona”, reflexiona Josep Antoni Frias, que fa uns mesos va deixar UDC i ara és a CDC. Hostalric (4.005 habitants) no ha assistit en les últimes reunions, i Frias, membre de la Diputació de Girona, té clar que la decisió al poble seria presa “en una consulta als veïns”.
El 22 de juny del 2008, l'Ajuntament d'Hostalric va formar part del manifest signat per quinze alcaldes que reivindicaven el Baix Montseny.
A Sant Feliu de Buixalleu (787 habitants) no veuen clar desvincular-se dela Selva, admet Josep Roquet (CDC), l'alcalde des del 2007 i conseller comarcal des del 2005. “No tenim una posició clara.”
Sant Celoni, hipotètica capital del Baix Montseny (17.000 habitants), lidera els contactes dels últims mesos i ha proposat una comarca amb 14 municipis del Vallès i 2 de la Selva. Els seus regidors van exposar la demanda a la consellera de Governació, Meritxell Borràs. “El govern és respectuós i vol ser prudent a l'hora d'encetar debats territorials”, explica el regidor de Cultura de Sant Celoni, Raül Garcia (CDC), sobre la resposta de Borràs en una visita al poble el 29 d'octubre.
Garcia considera que han reprès “un treball conjunt” perquè la reivindicació de la comarca és “viva”. Admet que els límits de la comarca “són pocs clars”. El convergent Francesc Deulofeu lidera un equip de govern format per CDC (7 regidors) i ERC (1).
“Que hi hagi dues províncies dificulta molt les coses”
Jesús Burgueño (Barcelona, 1963) és doctor en geografia i professor titular de la Universitat de Lleida (UdL) que ha centrat la investigació, entre altres punts, en l'organització territorial i divisions administratives. Burgueño és coneixedor de la cíclica reivindicació de la creació del Baix Montseny. “Que hi hagi dues províncies [Diputacions] dificulta molt les coses”, diu.
El geògraf considera que la qüestió prioritària és la divisió territorial del país en vegueries –n'hi hauria vuit, incloent-hi la del Penedès–, per sobre de la creació de nous ens supramunicipals. Diu que l'Estatut fa una referència ambigua a les comarques i als consells comarcals. “Es podria interpretar que potser no caldrien els consells [amb les vegueries]”.
Mentre no es resolgui la futura distribució del país (i Estat), el docent de la UdL sosté que les actuals circumstàncies del país no són les mateixes que van afavorir la creació del Moianès, avalada pel Parlament l'abril del 2015. El Moianès és la comarca número 42 del país. Abans, el 1987, havien nascut el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça.
Burgueño va ser ponent de la comissió d'experts, presidida per Miquel Roca, que va elaborar l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya (2000). El 2003 va publicar Història de la Divisió Comarcal (editat per Rafael Dalmau). Tant en l'informe Roca com en aquesta obra, hi avala crear una comarca a l'entorn de Sant Celoni. Parla del Vallès Oriental (i de 16 municipis, incloent-hi Riells i Breda). Hi hauria també el nou Vallès Central, amb Granollers com a capital. Sabadell i Terrassa també continuarien com a cocapitals
del Vallès Occidental.
