Municipal
manters
Front comú per esborrar el ‘top manta' del mapa
Administracions i cossos policials es coordinen per primer cop per lluitar contra el fenomen
El govern espanyol retreu a Colau que s'hagi interromput la col·laboració amb la Policía Nacional
L'objectiu és, ni més ni menys, que “eradicar el fenomen del top manta, impropi d'una societat democràtica i madura com és Catalunya”, en paraules del síndic de greuges, Rafael Ribó. Ara, però, caldrà veure com es concreta aquesta declaració d'intencions, assumida per les diferents administracions que van participar ahir en la reunió per abordar el fenomen de manera coordinada. Amb el top manta instal·lat de ple en l'agenda política barcelonina, la trobada –convocada pel defensor del poble català– va servir per donar una imatge d'unitat i per expressar la voluntat de treballar conjuntament. El missatge és clar: hi haurà “tolerància zero” amb la venda ambulant irregular.
La reunió va aplegar representants de la Generalitat, de la Delegació del Govern espanyol, d'ajuntaments que han de fer front al fenomen –inclòs el de Barcelona–, de cossos policials, d'entitats municipalistes i del port. “Tothom ha celebrat que es fes la trobada perquè és la primera vegada que s'expressa una via de coordinació global a Catalunya de tots els nivells de l'administració”, va subratllar el síndic. Totes les parts van coincidir que el top manta és un fenomen complex, però també en el fet que les administracions han de treballar plegades per plantejar accions socials –una alternativa laboral regularitzada per als venedors– i per sensibilitzar el consumidor perquè no compri aquests productes. En la reunió es va apostar, a més, per una coordinació decidida dels cossos policials que eviti la implantació dels venedors en espais concrets i lluiti contra les “màfies” que importen i distribueixen el material falsificat.
Per programar les diferents accions, s'ha creat un grup de treball reduït format pels ajuntaments de Barcelona, Salou, Roses i Sitges, juntament amb la Generalitat i la Delegació del Govern espanyol. El síndic ha convocat una altra reunió pel 22 de novembre, que servirà per fer balanç de la situació.
“Problema de país”
“La trobada ha servit per posar experiències en comú i per prendre consciència que és un problema de país”, va explicar l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. L'acompanyaven l'alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan; l'alcalde de Sitges, Miquel Forns, i el regidor de Seguretat Ciutadana de Salou, David González. Tots van mostrar la seva voluntat de treballar per resoldre definitivament la situació, tot i ser conscients que no hi ha solucions “màgiques” a curt termini. “No volem resoldre el problema als nostres municipis per traslladar-lo als del costat”, va afirmar Colau.
L'alcaldessa hi va afegir que no es poden permetre “zones d'impunitat” i va dir que s'actuarà de manera “imminent” a la Barceloneta, on els manters han establert un gran mercat. El conseller d'Interior, Jordi Jané, va explicar que el departament, el consistori i el port han arribat a un acord i que els Mossos i la Guàrdia Urbana patrullaran conjuntament a la zona per evitar que els venedors s'hi instal·lin.
Per la seva banda, el subdelegat del govern a Barcelona, Emilio Ablanedo, va defensar l'actuació de l'Estat a l'hora d'evitar la importació del material i va aprofitar per llançar un dard a Colau. Va dir que cal recuperar els dispositius conjunts de Mossos, Guàrdia Urbana i Policía Nacional, que es van interrompre amb l'arribada de BComú al govern, i va donar dades: entre el gener i el maig del 2015 es van fer 34 operacions conjuntes i, des de llavors –amb Colau ja com a alcaldessa–, se n'han fet només dues.
