Segrià
Curses il·legals al tros d'autovia obert al Segrià
Foment justifica l'estrena del tram de l'A-14, de només set quilòmetres, per seguretat i perquè no es faci malbé
L'únic tram d'autovia de l'A-14, de Lleida a la Val d'Aran i França, construït i acabat s'ha obert al trànsit per evitar que s'hi continuïn fent curses il·legals de cotxes i motos, i perquè mantenir aquest tros tancat provocaria que es deteriorés progressivament. L'entrada en servei, però, sembla un acudit, ja que aquest tram d'autovia, de només set quilòmetres,
no va enlloc, perquè tan sols enllaça Rosselló i Almenar, al Segrià.
La subdelegada del govern estatal a Lleida, Inma Manso, va justificar ahir l'obertura d'aquests set quilòmetres per motius de seguretat, i també per evitar que es degradi. La subdelegada va confirmar que s'hi estaven fent curses furtives. A més, va explicar: “No vam fer cap acte inaugural ni es va avisar els alcaldes perquè aquest és un tram aïllat i que no té sentit sense el Lleida-Rosselló, que és la nostra prioritat; de fet, estem treballant perquè es pugui fer.”
Segons va dir Manso, els Mossos d'Esquadra
ja estan informats de l'obertura d'aquest tram i, per tant, ja poden controlar el trànsit i aquestes activitats il·legals que s'hi han detectat.
Els alcaldes de Rosselló, Almenar i Alguaire ja han criticat l'entrada en servei d'aquest tram perquè no soluciona els problemes dels més de 6.000 vehicles diaris que ara utilitzen l'N-230, sobretot camions en direcció a l'Aran i França, i van coincidir a reivindicar el tram Lleida-Rosselló, projecte que l'anterior govern estatal va cancel·lar per estalviar.
La ministra de Foment, Ana Pastor, va anunciar al març al Senat una inversió de 1.248 milions per a l'autovia A-14 i que prioritzava enguany el primer tram des de Lleida, de 50 milions i uns sis quilòmetres, i acte seguit la redacció del projecte Almenar-Alfarràs, de 66 milions més. Tot i això, a l'abril, el pressupost estatal només incloïa 800.000 euros per a aquesta autovia.
LA XIFRA
L'exèrcit ho ordena i Manso ho nega
La subdelegada de l'Estat a Lleida, Inma Manso, va rebre ahir unes cinc mil firmes contra el tancament de l'acadèmia de Talarn de mans d'una delegació d'alcaldes del Pallars i treballadors del centre. Manso els va assegurar que el Ministeri de Defensa encara no ha decidit res sobre Talarn. Falta un mes i mig perquè acabi el curs i els 124 treballadors civils no saben si al setembre s'hi reprendrà l'activitat. L'exèrcit de Terra ha previst tancar l'acadèmia i buscar altres tasques per al personal militar destinat allà, en un document intern del qual Manso posa en dubte l'existència. Tot i això, el document és accessible des d'alguns llocs web i n'adjuntem una part en la versió digital d'aquesta informació. Manso també va voler desmentir a la delegació pallaresa l'ordre de l'exèrcit de Terra rebuda fa uns quants dies de deixar de fer-hi allà també els cursos de caporal primer i brigada: “Es farà el que digui el ministre, i encara no ha dit res.”
