“Ho he perdut tot, mitja vida cremada”
Els vuit membres d'una família de Capmany han quedat sense casa i ara són al local social de l'Ajuntament
A la vil·la Monera –al sector de la Perdiguera de Capmany– fins diumenge hi vivien vuit persones: José de la Rubia, la seva dona, la filla i el gendre i els néts, una nena i els germans trigèmins. Diumenge estaven dinant junts quan van arribar els primers avisos de l'incendi que s'havia declarat al Pertús. La família va pujar al terrat i va veure el foc, que encara semblava lluny, però per precaució les dues dones i els nens es van traslladar al poble. José de la Rubia i el seu gendre volien defensar la casa, però la situació es va complicar molt de pressa. “Tot va ser molt ràpid, queien estelles del foc pertot. Va arribar un helicòpter i ens van dir d'evacuar la casa”, explica De la Rubia. La família ha perdut la casa i el cotxe, i no té ni mobles ni roba. “Les parets han caigut a terra; ho he perdut tot, mitja vida cremada”, diu l'home amb llàgrimes als ulls.
Solidaritat veïnal
José de la Rubia vivia en aquesta casa d'ençà vint anys, l'havia construït i ampliat ell mateix. S'han quedat sense res, però la població de Capmany ha respost amb una onada de solidaritat. Des de l'Ajuntament l'alcalde, Jesús Figa, ha iniciat els tràmits socials per mirar quina sortida es pot donar a la situació de la família i, mentrestant, se'ls ha posat a disposició el local social La Fraternal. Allà hi van els veïns del poble, que després d'unes abraçades entre llàgrimes deixen una bossa de roba, jocs per als nens o els ofereixen matalassos o mobles. “Ajuden amb tot el que és necessari”, agraeix De la Rubia.
Tota la família s'havia reagrupat a la casa per la crisi
La filla de José de la Rubia amb el seu home i els nens temps enrere vivien en la seva pròpia casa a Capmany. La crisi va fer que alguns membres de la família quedessin sense feina i van decidir reagrupar-se tots a la casa dels avis. “Era una manera d'estalviar i van llogar la casa del poble. Per això havíem ampliat la nostra, on érem tots, i encara hi estàvem fent obres”, diu De la Rubia. Els últims llogaters van marxar fa un mes: els joves, doncs, sempre podran tornar a casa seva, però els avis no saben on hauran d'anar. Miren les bosses de roba i les ofertes de mobles que arriben dels veïns. Tot i això, De la Rubia encara té força per dir: “Quan serem situats, si ens sobra alguna cosa d'això, ho donarem a gent que ho necessiti més que nosaltres.”
