La plana del Rosselló futura metròpoli
L'efecte d'atracció de les poblacions al voltant de Perpinyà s'accentua segons l'estudi de l'Insee entre els dos últims cens de població ( 2006 i 2011)
L'Insee (Institut national de la statistique et des études économiques) acaba de publicar les xifres sobre l'evolució de la població nord catalana entre els cens de 2006 i de 2011. L'efecte d'atracció de les poblacions al voltant de Perpinyà s'accentua. i el creixement de la metròpoli perpinyanesa continua en detriment de la resta del territori (només un 20% de la població nord catalana resideix en el 80% dels municipis menys poblats).
En aquests cinc anys la població del departament dels Pirineus-Orientals ha crescut un 1,1% amb un total de 452.500 habitants, sigui un poc menys de 5000 persones. Aquesta xifra no és especialment important i correspon més o menys a l'instal.lació de forasters .
El nou habitat creat per aquesta demanda -molt majoritàriament de cases individuals amb jardí- provocant un relatiu estancament de la capital perpinyanesa i la multiplicació d'urbanitzacions als municipis del seus voltants.
L' Aglo domina
L'aglomeració administrativa Perpinyà-Mediterrani ara té més de la meitat de la població total del departament amb 255.680 habitants (56%). Nombrosos municipis de la corona perpinyanesa han tingut un augment de més de 10% de la seva població en aquests últims cinc anys, com és el cas de Canet, segon municipi amb ara 13293 habitants, i com també poblacions de la Costa Vermella, de la Salanca, de les Corberes mediterrànies, de la vall de la Tet fins a Vinçà , de l'entrada del Vallespir fins al Voló, Sant Joan Pla de Corts i Morellàs i també al piemont de les Alberes. L'oest de la plana del Rosselló i l'arc de la part baixa dels Aspres, de Tresserra a Corbera, experimenten també fortes pujades de població. Municipis com Pollestres (+18%) o Alenyà (+16%) baten records. Curiosament, la part de l'eix nord que segueix la zona de comunicacions aeroport, tren, TGV i autopista, el trio constituït de Sant Esteve-Peirestortes-Ribesaltes, estagna o perd població, especialment Ribesaltes.
Quatre municipis superen els 10.000 habitants a part de la capital : Canet, Sant Esteve, Sant Cebrià i Argelers de la Marenda. Sant Llorenç de la Salanca i Cabestany en tenen més de 9000. La subprefectura de Ceret (7800 habitants) és en novena posició i la de Prada (6200 habitants) és dotzena, mostrant així el declivi de les poblacions interiors.
L'interior perd
L'efecte invers de pèrdua de població es nota amb l'allunyament de Perpinyà i no només per l'altitud: la costa rocosa perd residents a partir de Portvendres, Banyuls s'estanca i Cervera perd més de 10% dels seus habitants, fet agreujat pel problema laboral del terminal de la SNCF. A la vall de l'Aglí, amb l'excepció de Caudíes de Fenolledes, la població disminueix clarament.
A la vall de la Tet, més amunt de Vinçà, i a part algun cas excepcional (Els Masos, Fullà) totes les comunes perden habitants i especialment Prada, tot i essent subprefectura. A la Cerdanya el fenomen és el mateix amb la notable excepció de la capital Sallagosa que aguanta la despoblació de tota la comarca i especialment el cas de Fontromeu.
Pel que fa Perpinyà, la vila ha guanyat quasi 3000 habitants, cosa que la fa passar per sobre del llindar dels 120.000 habitants i arribar al lloc trenta de l'Estat francès.
La població nord catalana
Per Catalunya Nord, les dades dels darrer cens de 2011 donen un balanç naixaments/defuncions equilibrat amb 4843 naixements i 4966 defuncions. L'augmentació de la població és doncs originada per l'instal.lació de persones vingudes de fora.
Pel que fa la proporció entre ciutadans francesos i estrangers, 5,5% de la població és estrangera, sigui unes 25.000 persones repartides entre uns 15.000 europeus (dels quals 6200 espanyols i 2900 portuguesos) i uns 10.000 no-europeus, molt majoritàriament africans (dels quals 3500 marroquins i 2500 algerians).
Per l'any 2011 s'han comptat 4843 naixements a Catalunya Nord. Fenomen de societat, gairebé dos de cada tres infants han nascut fora del casament (64,3%) i l'edat mitjà de les mares és de 29,2 anys. La mitjana d'infants per mare és de gairebé dos fills (1,91).
