Dones presoneres al santuari de Santa Maria del Collell

Al santuari del Collell, no només s'hi van empresonar homes, sinó que també hi van ser confinades moltes dones acusades de pertànyer a la cinquena columna, per haver donat suport o ajudar als qui intentaven arribar fins a França o bé que hi eren per ser familiars de persones considerades traïdores a la República. Algunes d'elles venien d'estar preses al vaixell Argentina, ancorat al port de Barcelona, o provenien d'alguna de les txeques de la ciutat comtal. I n'hi havia que anaven acompanyades dels seus fills, nadons de mesos. Podem conèixer la història d'alguna d'elles gràcies a la informació facilitada per Francisco Osete Latiegui.

Quan la 84a divisió franquista va arribar al santuari van trobar tancades més de 200 dones i 148 homes, i el dia 10 de febrer en feia una relació dels noms, conservada actualment a l'Archivo General Militar de Ávila. Els testimonis de l'època parlen de dies d'angoixa, esperant que algú anés a socorre'ls i patint per si els qui hi arribaven encara no eren dels seus i els farien seguir la mateixa sort que els 49 assassinats al bosc.

Una de les dones que hi va ser presa era Teresa Cruells, esposa d'un altre pres al santuari, el periodista José Millán González, un dels homes morts el 30 de gener del 1939. La vídua, el mateix 1939 va publicar un llibre recordant el seu captiveri, Poesías del SIM, amb poemes escrits en aquelles circumstàncies o immediatament després dels fets. Dos d'aquests van ser dedicats a una altra presonera, María Latiegui Artaiz, casada amb Fidel Osete, membre de la cinquena columna que s'havia passat a l'Espanya de Franco a final del 1937 i amb qui finalment es va retrobar a Olot. Maria havia estat empresonada amb Raquel, la seva filla de mesos, i havia estat traslladada al Collell des del vaixell Argentina.

A María Latiegui d'Osete

Com la verge et dius Maria, / i com ella ets Dolorosa.

Sempre en els braços ta filla, / sempre mirant-la amorosa.

Tot i essent molt estimada / estàs lluny de l'estimat,

i plores empresonada / de la filleta al costat

demanant al creador / mostrant-li aquest àngel bell

que es mogui sa compassió / i et deixi juntar amb ell.

A María Osete

Maria, dolça Maria, / tu n'ets l'àngel d'aquest SIM.

Si no hi fessis tanta falta, / tenir-t'hi seria un crim

ta veu dolça i tremolant, / ens cure fondes ferides,

i tes mans blanques i fines / les ferides de la carn.

Tu ens cures el mal de cap, / en posar-nos la ma al front,

tu has vingut en aquest món / per fer bé a la humanitat.