Societat

Descarten que Conesa sigui zona catastròfica

L'Urgell i la Segarra exigeixen la reparació de camins i la neteja dels rius Ondara i Corb

El municipi de Conesa (Conca de Barberà) descarta definitivament demanar la qualificació de zona catastròfica després de la rierada de dissabte, que va inundar una part del nucli antic. Si bé el sinistre va causar molts danys materials, la gran majoria són en immobles particulars i no tant en carrers i camins municipals, alguns dels quals encara continuen impracticables pel fang. Les destrosses pel desbordament de les rieres han afectat una trentena de cases en un poble de 130 veïns.

El Consorci d'Assegurances ja ha començat les reunions amb els propietaris per avaluar els danys i resulta que alguns veïns no tenien assegurat el seu immoble i, per tant, no podran recuperar res de les pertinences perdudes i de les destrosses materials.

Institucions i cossos d'emergències van avaluar ahir la situació, i van destacar que tots els serveis bàsics ja estan coberts. En els propers dies s'avaluaran els danys en serveis i espais públics, sobretot al costat de les rieres que es van desbordar, i dels camins municipals, encara enfangats i malmesos. També encara queden alguns vehicles immobilitzats, coberts de fang.

“La impressió després d'aquestes 48 hores és que els danys particulars seran més importants que en espais públics, tot i que encara falta l'avaluació definitiva”, segons va afirmar a l'ACN el delegat del govern a Tarragona, Joaquim Nin.

Demà es tornaran a trobar els tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i d'Agricultura per avaluar la llera i els camins rurals i anar delimitant així els danys en sòl municipal.

D'altra banda, diversos alcaldes de les comarques de l'Urgell i la Segarra demanaran a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i a l'ACA que netegin les lleres dels rius Ondara i Corb, desbordats fa dos dies i on s'han acumulat moltes tones de troncs i vegetació que han embossat el llit del riu i taponat alguns ponts. Igualment, els principals danys en aquestes dues comarques s'han produït en els camins municipals, molts dels quals han quedat destrossats o inservibles. Aquestes vies rurals són imprescindibles i ara es reclamen ajuts per refer els camins i fer-los un altre cop transitables per connectar poblacions i explotacions agràries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Recerca a l'abast de tothom

Barcelona
biologia

Comptar i identificar papallones, un clàssic pioner que encara creix

DEMOGRAFIA i visió per computació

Ajudar els ordinadors a crear una xarxa social dels avantpassats

etnografia

Estudiar els pastors actuals per entendre la ramaderia del neolític

contaminació Acústica

Pla per controlar el soroll de l’oci nocturn a les places de Gràcia

ecologia

Detectius als boscos per calibrar la sequera

LA CRÒNICA

Contenidors i senglars a Montjuïc

oceanografia

Surfistes, bussos i banyistes al rescat del mar

Frederic Bartumeus
Biòleg impulsor del projecte Mosquito Alert

“La ciutadania pot ser a tot arreu”

Blanes