Investidura espanyola

La tercera és la bona, fins i tot per a l’autor d’un manual de resistència. Després de ser una raresa a La Moncloa com a únic president estigmatitzat per dues investidures fallides –març del 2016 i juliol del 2019– i sorgit d’una moció de censura, Pedro Sánchez va conquistar ahir a l’edat de 47 anys la primera investidura en coalició amb Podem i amb el marge més estret que ha vist el Congrés en una elecció: 167 vots a favor i 165 en contra, amb 18 abstencions vitals d’ERC i EH Bildu. Atrapat entre la veu de Montse Bassa que lliurava l’abstenció d’ERC amb un discurs ple de dolor per la presó de la germana Dolors i una dreta que el troba il·legítim, Sánchez va fer un gir sobtat: ajorna fer govern enmig del foc creuat i de passada ajorna la taula entre governs. Prefereix guanyar temps.

El fantasma socialista del tamayazo es va esvair aviat, els 120 diputats del PSOE van votar per Sánchez com un sol home –al costat de Podem, el PNB, Més País, Terol Existeix, Nova Canàries i el BNG– i el ja investit president jurarà avui a les onze hores del matí el seu càrrec davant Felip VI, després d’un ple en què Pablo Iglesias va acabar plorant amb Pablo Echenique. Les llàgrimes d’Iglesias eren el baptisme del primer govern de coalició que veu Madrid des de la Segona República, un canvi cultural que eleva a partit de govern els sorgits del 15-M i del “sí que es pot!”

Per a Sánchez, el dilema era clar: “O coalició progressista o més blocatge per Espanya.” Va agrair a ERC l’abstenció i va situar JxCat en el club dels “nacionalismes intransigents d’un o altre signe” junt amb el PP, Vox i Cs. “Tenen dues opcions: o continuar amb l’enrabiada o acceptar el resultat. I no els compensa continuar amb l’enrabiada perquè danya la convivència”, va oferir a les tres dretes. Sánchez va exigir “no traslladar més divisió al carrer” i “esvair el clima tòxic” viscut des de dissabte al Congrés. “Ningú té dret de monopolitzar el protagonisme”, va sentenciar Sánchez amb una citació de Manuel Azaña. Al seu nou president, el futur vicepresident Iglesias li va fer un doble prec: “Primer: que davant els intolerants i els provocadors i els que volen portar Espanya al passat tinguis el millor to. I segon: que tinguis també la major fermesa democràtica.”

Les cites són agraïdes perquè sí. Regalen una autoritat a qui les diu, no és obligatori haver llegit l’autor de la cita i poden ser descontextualitzades per avalar una posició i també la contrària, sobretot si l’autor és mort, perquè aleshores el dret a protesta de l’al·ludit es veu reduït i no acostuma a presentar querelles per drets d’autor. En un moment en què els lectors de la premsa de dretes creuen que el rei Felip VI –el mateix que ells han biografiat amb epítets com “el rei millor preparat”– va ser enganyat amb candidesa i enviat de viatge oficial a Cuba per poder presentar el govern de coalició del PSOE i Podem sense el cap d’estat de cos present a Madrid, Pedro Sánchez va citar Azaña i el Congrés es va agitar. “Com va dir un compatriota de bé, el president de la República, Manuel Azaña...”, va arrencar, i la dreta va viatjar als anys trenta amb una esbroncada d’època i coral del PP, Vox i Cs abans d’escoltar quina era la cita. “Sí, el president de la República d’Espanya...”, va recalcar Sánchez. I els diputats d’UP van saltar de l’escó amb Pablo Iglesias a ovacionar-lo durant mig minut. “Es comprovarà una vegada més el que mai hauria d’haver estat desconegut. Que tots som fills del mateix sol i tributaris del mateix rierol”, va dir Sánchez citant Azaña. “Vivalrey!”, va cridar un diputat del PP sincopant el que en castellà normatiu de la RAE es pronuncia com a “Viva el rey!”.

La cita d’Azaña –del seu discurs Pau, pietat i perdó, pronunciat el 18 el juliol del 1938 al Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona– que Sánchez va esgrimir en la seva primera investidura triomfant era tan innòcua per al PP que Mariano Rajoy va utilitzar la mateixa cita el 2017 per llançar una apel·lació al president Carles Puigdemont. I quan va arribar el torn de rèplica, el president del PP, Pablo Casado, va voler demostrar que si hi ha dues Espanyes també hi pot haver un Azaña que sigui arma llancívola contra Azaña. “Ara que ens cita Azaña, jo recordo una altra frase: «Els tolero que ataquin la república, però mai els toleraré que ataquin Espanya»”, va etzibar el líder del PP. I aleshores va irrompre a la tribuna el líder de Vox, l’ultradretà Santiago Abascal, per demostrar que, si un dia ja va citar Unamuno desafiant Millán Astray –sí, en aquest ordre i no a la inversa– ara es pot fer seva una cita d’Azaña sense protector estomacal. “Hem pensat el mateix, Casado i jo, que ambdós hem llegit millor Azaña que vostè, senyor Sánchez. I Azaña va dir el 18 d’octubre del 1936 per animar els seus que no volien fer front a la insurrecció: «Us tolero, us permeto i us admeto que no us importi la República, però no us tolero, no us permeto i no us admeto que no us importi Espanya». I a vostès no els importa Espanya!”, va exclamar Abascal. Al tancament d’aquesta edició, La Zarzuela no confirmava si Felip VI estava seguint el debat per la televisió i si un funcionari gentil com ara Jaime Alfonsín va fingir que saltaven els ploms per evitar-li veure que Sánchez, Casado i Abascal competien en fidelitat a Azaña. Casado, però, va entonar una oda al rei com si l’afiliés al PP. “Mal favor li fa. Intueixo que no deuen estar gaire contents a La Zarzuela”, va dir el portaveu del PNB, Aitor Esteban. “És curiós! Perquè si estem en una investidura de Sánchez és perquè el rei ho ha volgut! Resulta que podia haver proposat Casado, Abascal o Arrimadas i ha proposat el felón de Sánchez! Quina irresponsabilitat del rei, oi, segons vostès?”, va etzibar Esteban. Iglesias va evocar que Joan Carles I ja intuïa que la continuïtat de la corona passava per defugir la dreta.

Després de llançar-se Azaña pel cap, el Congrés es va recordar a si mateix que està format per dones i homes amb les seves circumstàncies com ara Aina Vidal, diputada barcelonina d’En Comú Podem que la nit de Reis va commoure amb l’anunci que la malaltia que justificava la seva absència és un càncer del qual es tracta i que tot i així ahir va ocupar l’escó amb un rostre que desafiava el dolor fins i tot per seure. El primer a citar-la va ser Sánchez, que li va agrair la presència i el seu sí clau. I els diputats de tots els partits es van posar dempeus i van ovacionar Vidal, des de Casado a Vehí passant per Rufián, amb l’única excepció de Vox. Quan una diputada del PP va informar Iván Espinosa de los Monteros del cas i del càncer, fins i tot ell i només ell entre els escons de Vox va aplaudir quan va ser citada per Íñigo Errejón, per Iglesias i per Inés Arrimadas. Al final del ple, Iglesias li va fer arribar un ram de flors. Passava el torn de batallar a cop de cita en favor de respectar les batalles importants.

Durant la jornada final del debat d’investidura, on almenys d’entrada les intervencions dels grups semblaven condemnades a quedar en un segon pla enfront d’una votació que es preveia ajustada i on ningú les tenia totes, ERC va voler alterar el guió. Montse Bassa, germana de l’exconsellera de Treball Dolors Bassa, condemnada a 12 anys de reclusió, va ser qui va prendre ahir la paraula amb un discurs dur, que en absolut va passar inadvertit, i que va estar lluny de mostrar-se contemporitzador amb l’acord amb el PSOE o el que s’espera de la legislatura que comença a caminar. “M’importa un rave la governabilitat de l’Estat”, va arribar a dir, en la que va ser una de les frases que quedaran enregistrades en la memòria col·lectiva de la jornada, i que va provocar la fúria d’alguns diputats de les bancades del Congrés dels Diputats ocupades per les dretes, i que van replicar amb crits com ara el de colpista.

L’al·locució de Bassa tenia com a objectiu primer i central posar els presos i els represaliats en el centre del relat. Des d’un enfocament molt vivencial, i per tant personal, la diputada republicana va admetre que la seva consciència li dictava votar que no a la investidura de Sánchez –en aquest context és quan va confessar que la governabilitat d’un estat “que manté la meva germana i el meu govern a la presó” li importa més aviat poc, o gens–, però que acatava l’abstenció final “des la gestió de la ràbia i la impotència i des d’un gran escepticisme” per donar una “oportunitat al diàleg” per resoldre el conflicte català.

Després de presentar-se com “una familiar d’una presa política” a qui “han robat un tros de vida”, Montse Bassa va ser especialment punyent amb el PSOE, al qual va qualificar de “botxí”. “Si són a la presó és perquè vostès volen que hi siguin”, va continuar referint-se als socialistes, ja que “és a la seva mà fer i canviar les lleis” que puguin revertir aquesta situació. En aquest mateix to, va censurar que hi hagi diputats i partits que s’alegrin de la situació dels presos i el seu entorn i, sobre això, va tornar a ser molt explícita en el seu missatge cap als escons que ocupava Pedro Sánchez i els seus: “On és el PSOE? S’alegra del nostre dolor? Se sent satisfet que hagin condemnat la meva germana i els seus companys a 12 i 13 anys?, va reblar.

La repressió en el seu conjunt, i episodis recents i més específics com la inhabilitació decretada per la Junta Electoral Central (JEC) contra el president Quim Torra, va ser un dels arguments que la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, va esgrimir ahir per justificar el vot contrari de la formació a la reelecció de Pedro Sánchez. Era l’esperat. Malgrat això, Borràs va obrir una porta –molt tímida, això sí– a la possibilitat d’encetar un diàleg amb el govern de l’Estat, si aquest “rectifica” tant en les seves polítiques com en les maneres de fer. “Rectifiquin, perquè són vostès els que circulen en sentit contrari a la ruta del dret”, va exposar la representant de JxCat, que va afegir que el judicial és un dels àmbits on s’ha de fer més patent aquest propòsit d’esmena amb mesures, o decisions, com ara declarar nul “un judici construït des de la vulneració de drets fonamentals”. Pel que fa als àmbits d’actuació estrictes de l’executiu, Borràs va indicar que si Sánchez vol trobar la complicitat de l’independentisme català de centredreta haurà de formular propostes concretes, i no únicament “cosmètiques”, per desencallar el conflicte català.

La CUP, al seu torn, va ser un dels altres grups que es va decantar pel no al PSOE. Davant les veus que els acusen d’haver-se alineat amb la mateixa presa de posició que el PP o Vox, la diputada anticapitalista Mireia Vehí va fer un al·legat antifeixista: “No suporten ni la pluralitat ni la intel·ligència ni la dissidència. Per això insulten”, els va censurar.

Felip VI ha signat aquesta tarda el reial decret amb el nomenament de Pedro Sánchez com a cap de l’executiu espanyol, una cop que la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, li ha comunicat formalment la investidura del líder socialista en aconseguir la majoria requerida al Congrés. Sánchez prometrà el càrrec demà dimecres a les onze del matí davant el rei.

Tres hores després de la votació en la qual Sánchez ha obtingut el suport d’una majoria simple cambra baixa –més vots a favor que no en contra–, Batet s’ha desplaçat al Palau de la Zarzuela, on ha estat rebuda pel rei al saló d’audiències.

Batet ha acudit amb una carpeta grana i, després d’intercanviar unes paraules amb el cap de l’Estat, tots dos han posat somrients per als mitjans gràfics abans d’accedir al despatx del monarca.

A l’audiència, la presidenta del Congrés ha informat al monarca del resultat de la votació definitiva, en la qual Sánchez ha obtingut 167 vots a favor, 165 en contra i 18 abstencions.

En virtut de l’article 62 de la Constitució, que defineix les competències del rei per proposar i nomenar el president del govern, el monarca ha signat el reial decret, amb la ratificació de Batet.

Al Congrés dels Diputats hi han intervingut diputats com ara Jon Idigoras d’Herri Batasuna el 1989, any en què ETA cometia 18 assassinats. Al Congrés dels Diputats s’ha escoltat Mariano Rajoy el 2005 acusant l’aleshores president José Luis Rodríguez Zapatero de “trair els morts i revigoritzar una ETA moribunda”. Rajoy, ja de president, debatria amb els abertzales Iñaki Antigüedad i Iker Urbina el 2012. Tot això i més ha viscut el Congrés, però ahir, a la dreta del PP, Vox i Cs, que Pedro Sánchez debatés amb la portaveu d’EH Bildu Mertxe Aizpurua –amb ETA dissolta– i que ella cités el discurs del 3-O de Felip VI com a cas de “recepta autoritària” que l’Estat aplica als conflictes els va semblar motiu d’esclat tumultuari. Després de no ser investit ahir per majoria absoluta, Sánchez hi torna demà a la segona i sense marge.

Si bé Joan Baldoví (Compromís) avisava que “hi ha gent a qui agrada l’olor de napalm al matí”, l’oposició de les tres dretes a un govern de coalició que no ha nascut encara va fer seva la cita d’Apocalypse Now, i no cinèfilament, sinó literalment. Espanya viu l’apocalipsi des d’ara que Sánchez es presenta per ser investit en coalició amb Pablo Iglesias de vicepresident i gràcies a ERC i d’EH Bildu. “Moderació i progrés”, va receptar Sánchez als seus aliats davant el que retrata com “la coalició de l’apocalipsi” que fa anys que “anuncia la fi d’Espanya i la fi del mon”.

Representants del PSOE, Unides Podem i Teruel Existeix han denunciat aquest dilluns l’existència d’una campanya d’assetjament des de la dreta per la sessió d’investidura de demà, en la qual Pedro Sánchez necessita tots els vots que té compromesos per a ser nomenat president del govern espanyol.

Els missatges, que ja van ser denunciats ahir per diversos dirigents polítics després de l’ajustat marge de la primera votació (166 vots a favor de Sánchez i 165 en contra), han continuat al llarg de la jornada.

El diputat socialista per Segòvia, José Luis Aceves, ha avançat a Efe que interposarà una denúncia davant la Policia per les “amenaces” que pateix un company de la seva formació en aquesta província. “Algú deu haver passat aquest telèfon en un fòrum pensant que era el meu i ara l’estan fregint a amenaces i insults, amb desenes de trucades de números ocults”, ha explicat.

Aceves ha denunciat a les xarxes un dels missatges que ha rebut el seu company. “Tu ets diputat del PSOE José Luis Aceves?”, escriu una d’aquestes persones anònimes en una aplicació de missatgeria. I encara que el destinatari del text respon que “no”, se succeeixen els insults: “No. Els meus ous”, “sociates de merda”, “no sabeu el que fareu, ens matareu. Us hauria de fer vergonya” .

La secretària d’Organització del PSOE de Castella i Lleó, Ana Sánchez, ha garantit que defensaran “tots els diputats i socialistes” que reben pressions i “barbaritats”. Ha assegurat que des del partit treballaran perquè caigui “tot el pes de la llei” sobre els qui els llancen “amenaces”. “Hi ha molt de fatxa, sens dubte. Però els demòcrates som més i més forts”, ha assegurat també a les xarxes socials .

La vice-secretària general Adriana Lastra s’ha fet ressò de la denúncia de Aceves i també ha difós un missatge del diputat per Càceres César Ramos, que assenyala que estan rebut “insults, pressions i assetjament” per canviar de vot demà. Ramos, però, ha afegit que també rep missatges de taxistes que s’ofereixen “a ajudar a qui tingui qualsevol contratemps per a garantir que puguem arribar a votar”. “Aquest país vol un govern d’esquerres”, ha dit .

El secretari d’Acció de Govern de Podemos, Pablo Echenique, ha acusat la ultradreta de promoure una campanya d’assetjament contra els parlamentaris del PSOE i el diputat de Terol Existeix per tal de “dinamitar” el govern de coalició progressista. “Tot el meu suport a aquestes persones i les seves famílies. A Podem tenim 5 anys d’experiència en assetjament fatxa”, ha manifestat .

Terol Existeix ja va condemnar ahir diumenge “les pressions antidemocràtiques” al seu diputat en el Congrés, Tomás Guitarte, per la seva intenció de votar sí a la investidura de Sánchez. L’assetjament ha continuat avui a través de les xarxes socials i de correus electrònics i telèfons particulars.

Entrevistat per la Cadena Ser, el portaveu de Terol Existeix, Manuel Gimeno, ha titllat de “lamentable” l’assetjament “tremend” que pateix el diputat que en la primera votació va fer costat a Sánchez. Gimeno ha garantit que mantindran el compromís adquirit i demà Guitarte tornarà votar sí.

El Comitè Permanent de Coalició Canària - Partit Nacionalista Canari (CC-PNC) ha qualificat de “molt greu” la situació creada per “la discrepància” de vot de la seva diputada al Congrés dels Diputats, Ana Oramas. La formació, però, descarta prendre mesures immediates.

Tot i que el Consell Polític Nacional de CC havia decidit abstenir-se en la investidura de Pedro Sánchez, Oramas va desobeir el mandat del partit i va votar en contra del candidat socialista. El Comitè Permanent Nacional de CC-PNC ha celebrat aquest dilluns una reunió per abordar la les conseqüències de la decisió d’Oramas, que han qualificat de “molt grues”. No obstant això, la formació ha defensat que aquest és un assumpte que afecta “l’àmbit intern de CC” i ha avisat que “no es deixarà influir per ingerències interessades”.

En aquest sentit, ha avançat que el partit “decidirà, a través dels seus òrgans, els passos a fer i els comunicarà com i quan procedeixi”, explica el secretari general de CC-PNC, José Miguel Barragán, en un comunicat remès als mitjans de comunicació després del comitè. Barragán afegeix que “el partit no permetrà que siguin altres agents els qui marquin com i quan ha d’actuar com a organització”.

La formació reivindica la seva “llarga història” com a organització i assegura que compten “amb la força i les eines per afrontar la situació des de la unitat d’acció”. En aquest sentit, deixa clar que només deuen explicacions als militants i les persones que han confiat en el seu projecte polític, a les quals assegura que informaran “amb total transparència” quan hagi finalitzat el procés d’anàlisi intern.

Segons ha avançat eñ diari El País una de les decisions del comitè ha estat enviar una carta a la diputada per demanar-li que reconsideri el seu vot. Segons el mateix mitjà, fonts properes a Oramas asseguren que en la votació de dimarts repetirà el seu no a Sánchez.

Samarreta rosa amb el siluetatge d’una figura –la de Pepa Flores com a Marisol– amb el lema “soy una obrera de la cultura” (sic) però ni un mot en català. La portaveu de la CUP al Congrés dels Diputats, Mireia Vehí, va mantenir l’amnistia dels presos polítics i exiliats i el dret a l’autodeterminació com a úniques vies per desencallar el conflicte polític d’Espanya amb Catalunya, segons va dir en la segona sessió del ple d’investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. “El dret de l’autodeterminació no és una quimera dels independentistes, és un dret que ja reconeixia la carta de les Nacions Unides el 1950”, va etzibar Vehí durant la seva intervenció, que va suposar el debut de la formació a Madrid. La diputada va denunciar la “violència contra el moviment independentista i contra la dissidència política” tot assegurant que Catalunya viu sota la doctrina del xoc: “Aquella que pretén resoldre per vies autoritàries i repressives allò que no es pot resoldre a les urnes.”

Per Vehí, el pacte entre el PSOE i ERC té “poc recorregut” perquè el diàleg no és viable “sense qüestionar el règim del 78” i, en aquest sentit, es va mostrar desconfiada. A més, es va referir a “la monarquia corrupta espanyola” i va corroborar les paraules de la diputada d’EH Bildu Mertxe Aizpurua, quan va qualificar el discurs del rei d’Espanya del 3 d’octubre del 2017 “d’autoritari i no propi d’una democràcia”.

Amb tot, la diputada va desitjar sort i encerts i va demanar als socialistes que “sàpiguen ser coherents amb el que un dia va ser el seu partit”.

La portaveu de la formació independentista també es va referir a la proposta de govern presentada pel PSOE i Unides Podem i en va destacar que “l’estabilitat pressupostària europea no permet la majoria de les propostes presentades.” En aquest sentit, es va referir al fet que la promesa de derogar la reforma laboral del 2012 “es limita només a tres articles i no tota la reforma laboral; tota la resta es manté en una tònica que manté la precarietat laboral”. Tampoc en habitatge i lloguer, segons la CUP, es força una regulació dels preus tenint en compte la possibilitat d’accedir de les persones i no pas des de l’òptica del mercat, “que ens expulsa”.

Vehí va denunciar: “El sou del rei i el sou dels militars estan establerts en el pressupost però el sou dels nostres avis depèn de l’IPC i de la seva sort depenent de la vida laboral que hagin tingut. I això ja sabem que vol dir que sobretot les dones que no han cotitzat per tasques de cura i de la llar seguiran tenint les pensions més baixes.”