Judici 1-O

Política

Repressió persistent

La vaga de lletrats fa ajornar el judici pels talls de les vies del TAV a Girona durant el primer aniversari de l’1-O

Denuncien la persecució a les cares conegudes de l’independentisme popular i les detencions aleatòries

El 16 de gener del 2019, la Policía Nacional, en una acció desproporcionada per criminalitzar i desmobilitzar l’independentisme, va arrestar setze persones a les comarques gironines. La resposta va ser una manifestació ciutadana massiva de suport, també polític, arreu del país. Als detinguts se’ls investigava per un delicte de desordres públics per haver participat, presumptament, en el tall de les vies del TAV a Girona durant el primer aniversari de l’1-O. Alguns dels detinguts ni tan sols hi eren. En total hi va haver 21 imputacions que va donar nom al cas: 21 Raons . A la majoria se’ls va arxivar la causa. Avui, però, s’havia de celebrar el judici, ajornat per la vaga de lletrats, a quatre dels encausats. Òscar Campos, integrador social, i detingut sis mesos després, el juliol del 2019, és un d’ells: “D’aquell mig miler de persones dels fets del primer aniversari de l’1-O a Girona, els Mossos van posar dues dianes: a mi a les vies del TAV i a en Jordi Alemany en l’ocupació de la Generalitat”, recorda Òscar Campos en relació amb la militància activa d’Alemany, en el judici del qual, el juny del 2020, no es va poder acreditar que despengés la bandera espanyola de la seu de la Generalitat. Així, denuncia l’ús d’arxius policials per perseguir destacats membres de l’independentisme popular gironí perquè no els van identificar ni detenir en el lloc dels fets. “Són judicis polítics”, rebla. Campos s’enfronta a una pena de 4 anys de presó i a una multa conjunta de 62.000 euros de responsabilitat civil.

A Carla Costa, durant molts anys militant de la Forja i estudiant d’educació social, també se la va detenir el 16 de gener del 2019 junt amb la seva mare, però se’ls va arxivar la causa. Té pendent un judici, encara sense data, pels fets del 14 d’octubre del 2019, quan va sortir la sentència contra els presos polítics. La manifestació massiva d’aquell dia va acabar amb un tall de les vies del tren i de l’AP-7. Va ser una tardor de moltes mobilitzacions a Girona i Carla Costa assenyala que no la van identificar ni detenir. Mesos més tard li va arribar, i també a dos militants més de la Forja, una citació judicial: “L’atestat era una investigació dels Mossos que pretenia imputar-nos tots els fets ocorreguts a Girona del 14 d’octubre al 4 de novembre sota el context de grup criminal.” La jutgessa va arxivar la causa als dos militants de la Forja i responsabilitza Carla Costa de desordres públics pels talls de les vies del tren. Afronta una petició de dos anys i mig de presó i una multa de més de 34.000 euros. Jordi Alemany, Carla Costa i Òscar Campos són les cares visibles del moviment independentista i se’ls ha inclòs en diverses causes: Campos recorda que el van detenir el juliol del 2021 pel tall de l’AP-7 durant el Tsunami.“No és coincidència que sempre posin la diana en els mateixos; hi ha una persecució a organitzacions i persones”.

La repressió, però, també té una altra cara. Són els casos d’en Robert Llach i en Pau Sànchez. Llach tornava cap a casa, a la Vall de Sant Daniel, quan el 18 d’octubre del 2019 es va creuar amb un cordó policial i el van detenir. Es va passar 24 dies en presó preventiva al Puig de les Basses. Llach es defineix apolític i sense cap vincle amb els moviments independentistes. Se l’acusa de desordres públics, atemptat i lesions. Se li demana una pena de sis anys i mig de presó i una multa de mil euros. Recalca el neguit viscut al calabós policial on tant ell com Pau Sànchez se sentien “molt indefensos”. El procés judicial en el qual s’ha trobat immers ha interferit en els seus estudis obligant-lo a ajornar l’entrada a la universitat on volia cursar infermeria.Quatre anys després d’una repressió persistent, volen destacar el suport que reben d’entitats i col·lectius local: “És la unitat popular la que ens dona força”, assenyala Campos. A les institucions els demanen suport i a la Generalitat que deixi de ser acusació particular en causes obertes contra independentistes. Pel que fa als Mossos que “deixin de perseguir l’independentisme autoorganitzat”.

Dates
La vaga de lletrats del 26 de gener va fer ajornar el judici d’en Robert Llach, detingut durant les protestes per la sentència del procés. Està previst per al 8 de juny. És el mateix cas que el de Pau Sànchez. El judici serà el 6 de juliol després que la defensa demanés que els policies que van detenir-lo declarin presencialment.

El TC desestima el recurs de l’expresident Torra per la seva inhabilitació

La resolució de l’alt tribunal, com ja està sent habitual en els recursos judicials que tenen a veure amb l’1-O, recull dos vots particulars

La negativa del Constitucional obre la via de la justícia europea a l’expresident

El Ple del Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d’empara presentada per Joaquim Torra i Pla contra les sentències del TSJ de Catalunya i de la Sala Segona del Tribunal Suprem, per les quals se li va condemnar com a autor d’un delicte de desobediència.

Segons la sentència que s’ha fet pública aquest dimarts 23-F, els fets s’originen en la negativa de l’expresident al compliment dels reiterats requeriments dirigits per la Junta Electoral Central, en la seva condició de president de la Generalitat, que li exigien la retirada de simbologia i pancartes amb eslògans identificables amb determinades opcions polítiques, i col·locades en edificis públics dependents de la Generalitat de Catalunya, amb infracció del principi de neutralitat imposat a tots els poders públics, i particularment exigible en període electoral.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio Narváez Rodríguez, elabora una anàlisi detallada de les diverses al·legacions del recurrent, per a descartar la vulneració dels drets al jutge imparcial, al jutge ordinari predeterminat per la llei, a la defensa i a la presumpció d’innocència, així com al dret a la igualtat. També es descarta el plantejament de les qüestions prejudicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que havien estat sol·licitades pel recurrent, en entendre que no concorre el pressupost de la seva procedència per a la resolució de l’empara.

Segons la sentència, el fonament sobre l’al·legada vulneració del dret a la legalitat penal, que també es desestima és particularment extens. Així, el tribunal considera que la conducta del recurrent no podia estar emparada en l’exercici de drets subjectius, perquè en la seva condició de president de la Generalitat de Catalunya, i màxim responsable de la gestió dels edificis públics, la seva conducta venia determinada pel que es disposa en l’ordenament jurídic.

Així mateix, la sentència explica que el recurrent no va ser condemnat per les seves idees, opinions o manifestacions, sinó per l’incompliment d’uns requeriments derivats d’un ús inadequat dels edificis públics, que han d’estar al servei dels interessos generals, no d’un grup més o menys concret o nombrós de persones, a exclusió de la resta. D’aquesta manera, l’exhibició de simbologia partidista, en tant que identificable amb determinades opcions polítiques, infringia el deure de neutralitat i objectivitat que, en tot moment, ha de ser respectat pels poders públics, però especialment durant el període electoral, com a garantia de la neteja del procés democràtic, i de la igualtat en les eleccions.

Com ja està sent habitual en els recursos relacionats amb els fets relacionats amb l’1-O, la sentència compta amb vots particulars, que en aquesta ocasió han estat fets pels magistrats Juan Antonio Xiol i Ramón Sáez, tot i que no s’ha fet públic el raonament d’aquests vots particulars. L’expresident ha fet una piulada a twitter en la qual destaca el fet que hi hagi dos vots particulars fets pels “dos millors juristes del tribunal”.

La negativa del tribunal obre a l’expresident Torra la possibilitat de recórrer a la via judicial europea.

El Suprem jutjarà l’1 i 2 de març Eulàlia Reguant per desobediència

La fiscalia li demana 6 mesos de presó i inhabilitació per negar-se a respondre a Vox al judici de l’1-O

La diputada de la CUP podrà declarar en català

El Tribunal Suprem (TS) espanyol ha fixat per l’1 i 2 de març el judici a la diputada de la CUP al Parlament Eulàlia Reguant per un suposat delicte de desobediència greu per la seva negativa a respondre a l’acusació popular exercida pel partit d’ultradreta Vox quan va comparèixer al judici de l’1-O al gener de 2019.

Així ho ha acordat l’alt tribunal que en una interlocutòria on declara pertinents les proves proposades tant per la fiscalia com per la defensa de la diputada, que inclouen en tots dos casos l’interrogatori a Reguant, que podrà declarar en català, tal com ha sol·licitat. De fet, el judici consistirà en la declaració de la diputada i l’anàlisi dels documents presentats per les parts

Respecte de les qüestions prèvies plantejades per la defensa, l’acte d’admissió de proves assenyala que tindran resposta a l’inici del judici.

La fiscalia demana 6 mesos de presó i inhabilitació per a la diputada per un suposat delicte de desobediència greu, per haver-se negat a respondre a Vox quan va comparèixer com a testimoni en el judici als acusats pel procés d’independència de Catalunya celebrat al mateix Tribunal Suprem.

Manifestació al febrer a Girona pel cas 21 raons

Tres anys després de les detencions pel tall del TAV, el judici serà el 10 de març

S’han complert tres anys del cas 21 raons . El 16 de gener del 2019, la Policía Nacional va arrestar setze persones, entre les quals hi havia l’alcalde Verges, Ignasi Sabater, i l’exalcalde de Celrà i actual diputat de la CUP, Dani Cornellà. Se’ls acusava d’un delicte de desordres públics per haver participat, presumptament, en el tall de les vies del TAV a Girona durant el primer aniversari de l’1-O. En total hi havia 21 imputacions. A la majoria se’ls va arxivar la causa, però el jutjat envia a judici, el 10 de març, quatre dels encausats. Demana per a cada un quatre anys de presó i una responsabilitat civil de 62.000 euros que inclou les multes per les suposades lesions. S’ha convocat per al 26 de febrer una manifestació de suport. Encara està pendent de data el de Carla Costa, de La Forja. La fiscalia la responsabilitza del tall de les vies del 14 d’octubre del 2019 i li demana dos anys i mig de presó.

El TEDH notifica en català a Cuixart i Turull la recepció de les seves demandes

El Tribunal Europeu de Drets Humans examinarà “tan aviat com sigui possible” la documentació presentada

L’exconseller celebra que “comencen a arribar notícies” de la cort d’Estrasburg i destaca que sigui en català

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha notificat al president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i a l’exconseller Jordi Turull que ha rebut la seva demanda contra l’Estat per la condemna de l’1-O, segons ha anunciat l’entitat. Cuixart i Turrull van ser condemnats pel Tribunal Suprem (TS) espanyol a 9 i 12 anys de presó, respectivament, per delictes de sedició i malversació -en el cas de Turull- com a responsables del referèndum d’autodeterminació del 2017.

En sengles escrits amb data de 14 de desembre del 2021, el tribunal amb seu a Estrasburg informa tant a Cuixart com a Turull que la seva demanda serà examinada “tan aviat com sigui possible” en base als documents i les informacions que ha lliurat.

La carta, redactada en català, indica que el procediment és escrit i que no calen compareixences llevat que el tribunal ho requereixi i afegeix que les decisions que s’adoptin li seran comunicades degudament. El TEDH prega als demandants que l’informin “del desenvolupament posterior” del seu cas.

En un missatge a les xarxes socials, Turull ha celebrat que “comencen a arribar notícies” del TEDH, “i en català”. “Serà lent però tota la confiança que guanyarem. En rigor i neutralitat, segur”, ha afegit. Turull ha agraït la tasca de l'advocat Jordi Pina.

Cuixart ha assegurat que “la lluita continua” i ha defensat que “exercir drets humans per defensar l’autodeterminació i la independència no és delicte”. “Transformem la repressió de l'Estat en palanca democràtica!”, ha reblat.

El TC desestima per unanimitat les recusacions d’Espejel i Arnaldo

El ple del Constitucional rebutja les acusacions de parcialitat contra els dos nous membres i en defensa la “legitimitat d’origen”

El tribunal al·lega també que sense els dos magistrats es quedaria sense el quòrum necessari per resoldre

El Tribunal Constitucional (TC) espanyol ha rebutjat per unanimitat les recusacions els magistrats Concepción Espejel i Enrique Arnaldo en relació amb els casos relacionats amb el procés independentista català.

El plenari ha acordat no admetre a tràmit les 33 peticions de recusació plantejades en diverses causes pendents contra els dos nous membres del tribunal per la seva suposada parcialitat, sustentada en presumptes vincles amb el PP, el partit que els ha proposat com a magistrats.

La resolució refusa les recusacions perquè, a parer del tribunal, es basen en afirmacions “òrfenes de tot suport en fets concrets”. A més, defensa la “legitimitat d’origen” dels magistrats del TC perquè són elegits pels tres poders de l’Estat. El ple justifica que tant el TC com la resta de Tribunals jurisdiccionals “han de ser integrats per jutges que no tinguin la ment buida sobre els assumptes jurídics sotmesos a la seva consideració”.

A més, la interlocutòria assenyala que no és possible excloure els dos magistrats recusats, perquè en aquest cas el tribunal quedaria sense el quòrum de vuit membres exigit per resoldre. I és que els magistrats Cándido Conde Pumpido i Antonio Narváez van decidir apartar-se dels assumptes del procés quan els líders independentistes van formular contra ells incidents de recusació. A això s’hi suma la baixa temporal per malaltia d’Alfredo Montoya.

Junqueras, Romeva i Bassa demanen la recusació de dos dels nous magistrats del TC per “falta d’imparcialitat”

Els tres exconsellers consideren que Concepción Espejel i Enrique Arnaldo tenen un “prejudici favorable” a les tesis de les acusacions

Reclamen que s’abstinguin de participar en els pronunciaments que el TC té pendents de resoldre sobre els recursos a la sentència del Suprem

El president d’ERC i ex-vicepresident del govern, Oriol Junqueras, el vicesecretari general de prospectiva i Agenda 2030 del partit i exconseller, Raül Romeva, i la copresidenta de l’Assemblea de Dones i també exconsellera, Dolors Bassa, han presentat aquest dijous un incident de recusació contra dos dels nous magistrats del Tribunal Constitucional, Concepción Espejel i Enrique Arnaldo, que van prendre possessió com a jutges el 18 de novembre, a proposta del Congrés.

ERC reitera que els magistrats que jutgen un procediment no han de tenir ni manifestar “cap interès particular” en el seu desenvolupament o resultat, ni “prejutjar” de forma prèvia el seu resultat a partir de postures personals, ni “afavorir de cap manera” a cap de les parts.

Junqueras, Romeva i Bassa entenen que, en el cas d’aquests dos nous magistrats del Constitucional, tant les seves declaracions públiques com les seves relacions personals i d’afinitat ideològica denoten una “clara predisposició o prejudici favorable a les tesis defensades per les acusacions i desfavorable, en canvi, als plantejaments de la seva defensa”. A parer dels republicans, aquest fet hauria de “fer-los abstenir” de participar en els pronunciaments que el Tribunal Constitucional té pendents de resoldre pel que fa als recursos d’emparament efectuats sobre la sentència del Tribunal Suprem.

Per últim, interpreten que s’estaria incorrent en una “vulneració dels drets fonamentals” al jutge ordinari predeterminat per la llei, a un procés públic en plena igualtat i amb totes les garanties, el dret a un tribunal imparcial, el dret a un efectiu recurs i, en definitiva, a l’existència d’una veritable tutela judicial efectiva al sí d’un procediment just o equitatiu, recollits a la Declaració Universal de Drets Humans de 10 de desembre de 1948 (art. 10), al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 16 de desembre de 1966 (arts. 2.3 i 14.1), al Conveni Europeu dels Drets Humans de 4 de novembre de 1950 (art. 6, 13 i 14), a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, de 12 de desembre del 2007 (art. 47), i a l’article 24 de la Constitució Espanyola.

la crònica

Recuperar el poder

El problema no és la desobediència civil, sinó l’obediència. La de qui obeeix sense qüestionar-se la justícia de les ordres que compleix. La del funcionari de Soto del Real que acata sense pensar en res més, i la del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, que, entesa la presó com una forma més d’exercir la política, desobeeix i no s’alça durant el recompte. Cuixart, que feia cinc anys que no era a Girona, va presentar ahir a la Sala de Cambra de l’Auditori de Girona el llibre Aprenentatges i una proposta (Ara Llibres, 2021) en el transcurs d’una conversa amb els periodistes Jordi Grau i Maria Garcia, a l’inici de la qual, el president d’Òmnium va assenyalar que no tenia vocació d’escriptor més enllà d’haver experimentat amb els poemes, però que va trobar en l’escriptura una funció terapèutica a la cel·la i també un acte de responsabilitat. Cuixart va mencionar Primo Levi, Pere Casaldàliga i també el conte Jaume de vidre, de Gianni Rodari, que explicava als nens que li escrivien cartes a la presó.

De l’experiència entre reixes, Cuixart en va sortir enfortit. “A la presó vaig aconseguir perdre la desesperació; li vaig donar sentit; em vaig preparar per estar-hi vint anys i han sigut quatre i Déu n’hi do les seqüeles; a mi no em van castigar, sí als meus fills i a la meva mare.” Han estat uns aprenentatges “a garrotades” que ha volgut compartir en format de llibre.

Jordi Cuixart va recordar que la repressió no s’ha acabat amb l’indult de nou persones i va mencionar el judici al qual s’enfronta avui en Pau, un dels detinguts a Girona durant les mobilitzacions contra la sentència del procés l’octubre del 2019 i a qui la fiscalia demana sis anys de presó. En aquest sentit, va insistir a dir que cal empoderar-se per recuperar el poder que es va tenir l’1-O i el 3-O. “No vam saber convertir el poder en força; l’Estat espanyol té la força, però no el poder.” La mobilització a les places, la no cooperació, els boicots... són eines, va recordar Cuixart, per a aquesta lluita col·lectiva que cal fer amb molta persistència. “Per tornar-ho a fer ens hem de formar i empoderar”, va reblar.

Quatre judicis pendents pels talls del TAV i les protestes postsentència

Set joves gironins s’enfronten a penes d’entre dos anys i mig i sis anys i mig de presó

Alerta Solidària vol visibilitzar els casos de repressió menys mediàtics

D’aquí a tres setmanes, el dimecres 1 de desembre, hi haurà el primer dels quatre judicis pendents de les mobilitzacions independentistes; les que hi va haver el 2018 pel primer aniversari de l’1-O –el cas conegut com a 21 raons pel tall del TAV– i per les protestes dels dies posteriors a la sentència del procés, l’octubre del 2019. La fiscalia demana per als set joves independentistes penes d’entre dos anys i mig i sis anys i mig de presó.

“La repressió no ha afluixat; volem visibilitzar, dins del maremàgnum de casos repressius que són menys mediàtics, el fet que hi ha diferents veïns i veïnes de Girona que s’enfronten a penes dures de presó”, va destacar Miquel Toll, d’Alerta Solidària. Per solidaritzar-se amb els encausats i fer una crida a la mobilització davant de les pròximes cites judicials, s’ha organitzat una jornada antirepressiva el 20 de novembre a la plaça dels Jurats de Girona. Toll va denunciar la manca de suport del govern cap a les persones represaliades i el fet que la fiscalia acusi i demani presó sense cap més prova que la declaració “de manera robòtica” dels policies. “En tots els casos som caps de turc”, va afirmar un dels encausats. Toll sosté que aquestes causes penals són fruit de detencions pràcticament “aleatòries” durant les protestes o d’investigacions posteriors utilitzant “fitxers policials il·legals” i perseguint cares destacades de l’independentisme popular.

El dimecres 1 de desembre a les deu del matí està previst a l’Audiència de Girona el judici d’en Pau, un jove que s’enfronta a sis anys i mig de presó acusat de desordres públics, atemptat a agents de l’autoritat i lesions lleus per, presumptament, haver participat en els aldarulls del 19 d’octubre del 2019. És la mateixa pena que l’acusació pública demana per a en Robert, que té el judici el 26 de gener. Als dos joves se’ls va detenir arran de les mobilitzacions per la sentència del procés i van passar 24 dies en presó preventiva. “S’ha de seguir la mobilització i no perdre la visibilitat d’aquests casos perquè al darrere hi ha persones”, va explicar en Pau. Quant a Carla Costa, de l’entitat La Forja, afronta una petició de dos anys i mig de presó per desordres públics. La fiscalia la responsabilitza del tall de les vies del tren del 14 d’octubre del 2019. Encara no hi ha data de judici.

Cas ‘21 raons’

El judici pel tall de les vies del TAV durant el primer aniversari de l’1-O es farà el 10 de març. Hi havia 21 encausats, entre altres l’alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l’exalcalde de Celrà i actual diputat de la CUP, Dani Cornellà. Se’ls va arxivar la causa, igual que a la majoria d’investigats, però el jutjat envia a judici quatre dels encausats i per a cadascun d’ells la fiscalia demana quatre anys de presó i una responsabilitat civil de 62.000 euros que inclou també les multes que la fiscalia demana per les suposades lesions. En el cas de 21 raons, els activistes consideren clau la denúncia d’Adif i Renfe que quantifica les afectacions, de danys i desperfectes, del tall de les vies del TAV el 2018. Així, denuncien que no només hi ha “opressió per part de l’Estat espanyol sinó que també hi ha intencionalitat d’Adif i Renfe de judicialitzar-nos amb un volum de diners molt alt”.

LA FRASE

La repressió no ha afluixat: hi ha diferents veïns gironins que s’enfronten a penes de presó
Miquel Toll
ALERTA SOLIDÀRIA

LA DATA

20.11.21
dissabte es farà la jornada ‘Plantem cara a la repressió’, a la plaça dels Jurats de Girona.

LA DATA

01.12.21
és la data
del judici a un dels encausats per les protestes de la sentència.