Administracions

municipal

col·laboració

Al Llierca, la unió fa la força

Els cinc pobles de la vall del Llierca fan els primers passos per compartir equipaments i serveis

Els ajuntaments de la vall del riu Llierca, a la Garrotxa, estan bastint el que, a mitjà o llarg termini, podria esdevenir una mancomunitat de municipis, tot i que els implicats eviten fer servir aquest nom, almenys de moment. L'objectiu és racionalitzar els recursos respectius a base de compartir equipaments i serveis, i alhora mostrar-se com un bloc quan es relacionin (és a dir, quan vagin a demanar ajuda o a fer reclamacions) amb les administracions superiors i grans empreses, com van haver de fer recentment amb Telefónica per reclamar millores en el servei. En definitiva, és un intent de portar a la pràctica la dita que la unió fa la força.

La idea havia estat latent amb anterioritat, però el projecte s'ha començat a vertebrar arran de les últimes eleccions municipals. Els alcaldes o regidors de Montagut i Oix, Tortellà, Sant Jaume de Llierca i Argelaguer es reuneixen un cop al mes o mes i mig i, de mica en mica, van posant les bases d'aquesta cooperació. El cinquè poble de la vall, Sales de Llierca, no té representació a les trobades, però des de l'Ajuntament van seguint el procés i hi estan interessats, assegura el seu alcalde, Miquel Palomeras.

“Hi ha sintonia entre nosaltres, ens entenem bé”, comenta l'alcalde de Tortellà, Rafel Domínguez. És significatiu que no els uneixin unes sigles polítiques: a Sant Jaume i a Montagut i Oix governa CiU; a Sales de Llierca, l'alcalde és socialista; a Tortellà, és independent, encara que d'ideologia socialista; i a Argelaguer, independent. Tres són nous: l'esmentat Domínguez, de Tortellà; Jordi Cargol, de Sant Jaume, i Artur Ginesta, d'Argelaguer. Els de Sales (l'esmentat Palomeras) i Montagut i Oix (Mònica Boix) ja eren batlles amb anterioritat.

L'escola com a referent

L'exemple de cooperació intermunicipal que es fa servir a la vall del Llierca és la zona d'escolarització rural (ZER), composta per les escoles Joan Roura, de Tortellà; Les Escomes, de Sant Jaume; Mont Cós, de Montagut, i Montpalau, d'Argelaguer. L'experiència de compartir recursos i personal en aquests centres seria el model de la mancomunitat, coincideixen a assenyalar els alcaldes. “Funciona genial”, resumeix Domínguez. Un altre precedent, tot i que d'àmbit ben diferent, és el club de futbol Atlètic Llierca, fundat la temporada passada amb jugadors de Montagut, Tortellà, Sant Jaume i Argelaguer, uns pobles entre els quals històricament hi havia hagut una gran rivalitat. Fan servir les instal·lacions esportives de Tortellà i Argelaguer.

Una agenda d'actes culturals de Montagut i Oix, Argelaguer, Sant Jaume i Tortellà (Sales, encara no), estrenada fa pocs mesos, també permet visualitzar aquest front comú.

Primers passos

Ara mateix ja hi ha alguns serveis que alguns dels pobles comparteixen. El subministrament d'aigua n'és un. La captació del Gomarell (terme de Montagut i Oix) abasteix la xarxa del nucli de Montagut i, a més, les de Tortellà i Argelaguer, així com el polígon industrial del Pla de Politger, de Sant Jaume. Precisament un dels projectes que tenen sobre la taula –segurament el més ambiciós– és la interconnexió de les xarxes respectives. “De tant en tant, a l'estiu, en algun o altre poble patim manca d'aigua, i si les xarxes estiguessin interconnectades se'n podria transvasar d'un lloc a l'altre”, explica l'alcalde de Sant Jaume, Jordi Cargol. La flamant planta de tractament del seu poble podria tractar la de tota la xarxa interconnectada, hi afegeix. De gran abast és també el front comú que estan fent aquests pobles perquè els arribi la fibra òptica. El Consell Comarcal ho està gestionant a nivell de tota la Garrotxa, però tot i així la vall del Llierca mira de tenir veu pròpia.

El terreny en què sembla fàcil l'entesa és la cessió de material (cadires o material elèctric, posem per cas), que ja fan puntualment quan és la festa major o té lloc un esdeveniment important en un dels pobles. D'altra banda, s'està treballant en la creació d'una brigada intermunicipal. “Seria un reforç de les brigades que ja té cada poble”, puntualitzen.

L'aprofitament dels equipaments és un camp que, sobre el paper, pot donar molt de si. L'únic centre de dia per a gent gran de la zona és el de Tortellà, i estan parlant que doni servei a tota la vall. A Argelaguer disposen d'un poliesportiu cobert infrautilitzat pel mateix municipi; de piscina pública n'hi ha a Montagut i a Tortellà, però no als altres pobles; i la llar d'infants que en aquest darrer poble volen obrir el curs vivent també podria afegir-se als equipaments a compartir.

El segon ‘municipi' de la Garrotxa

El municipi de la vall del Llierca amb més habitants és Montagut i Oix, amb 949 (any 2015); i el que té el pressupost més gran, Sant Jaume de Llierca, amb 1,6 milions d'euros (any 2015). El més petit, en gent i diners, és Sales (139 veïns i 180.000 euros de pressupost). Tots plegats, però, sumen 3.116 habitants, fet que els converteix en el segon municipi més gran de la Garrotxa, rere d'Olot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona