Administracions

Una gran platja per a la badia

Estabilització

El projecte de consolidació de la platja de Sant Antoni, que ha d’executar Costes de l’Estat, generarà una platja estable de 20 metres a tota la badia

Palamós veu bé el projecte, però demana que no els afecti la dinàmica de la sorra a la platja Gran

Dos grans espigons han de protegir la platja de Sant Antoni

La badia de Palamós guanyarà un mínim de 20 metres de platja fixa durant tot l’any, i beneficiarà especialment la de Sant Antoni, però amb un altre aspecte positiu, en frenar o minimitzar l’aportació de sorra al port de Palamós, fet que obliga a dragar-lo periòdicament. Aquests seran els dos efectes més beneficiosos del projecte de construcció de dos dics que han d’ajudar a consolidar la platja de Sant Antoni. L’amplada de sorra que fluctuarà són aquests 20 metres necessaris per desgastar la força de les onades i evitar que l’embat dels temporals arribi fins al passeig, com ha passat amb el darrer, el Glòria.

El projecte d’espigons, doncs, ha de contribuir a resoldre els problemes que causen els temporals a les platges de Sant Antoni i des Monestrí. Ha estat redactat per Enginyeria i Estudis Mediterrani SLP per encàrrec de la direcció general de Sostenibilitat de la Costa i el Mar i recull les recomanacions de l’estudi de dinàmica litoral sol·licitat per l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni a l’Institut d’Hidràulica Ambiental de Cantàbria. L’alcalde, Miquel Bell-lloch, es mostra optimista, si bé considera que caldria que el projecte anés més de pressa: “Avança, no tan de pressa com a nosaltres ens agradaria, però segueix el seu tràmit i estem en un punt molt avançat. És un projecte molt necessari, com s’ha vist clarament amb els efectes d’aquest últim temporal. Cal anar de pressa, això és el que demano a Costes; la situació de la nostra platja ho requereix.”

Dos grans espigons

El projecte, que no toca els espigons en forma de T, preveu la construcció de dos dics, que seran la prolongació dels que ja existeixen actualment. El primer d’ells serà un dic corb emergit de 150 metres de longitud, que perllongarà l’actual dic situat davant de la riera Aubi, que es va construir l’any 1987. Aquest dic corb tindrà un primer tram de 70 metres rectes i els 85 metres restants tindran forma corbada. Aquest dic compta amb un segon tram submergit mig metre, que parteix de l’inici del tram corb anterior, com a prolongació de l’espigó existent, i amb una longitud total de 130 metres.

D’altra banda, l’estabilització de la platja des Monestrí requereix la construcció d’un segon espigó, també corbat i emergit de 215 metres de longitud. Els primers 100 metres coincidiran amb l’actual espigó de la platja de Palamós, construït l’any 1915, i els altres 115 són de nova planta. A més, aquest dic també continuarà amb 100 metres més d’espigó submergit a mig metre.

El projecte executiu que ha de servir de base per a la construcció dels nous espigons ja està en fase d’exposició pública. Aquest document, impulsat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, té com a principal objectiu l’estabilització de les platges de Sant Antoni i des Monestrí amb la construcció de dos nous dics perpendiculars a la platja que perllongaran els que ara hi ha a tocar de la riera Aubi i a Palamós. Segons l’última reunió mantinguda entre l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni i el servei provincial de Costes a Girona, aquest 2020 es finalitzarà la tramitació administrativa del projecte executiu i s’intentarà iniciar la licitació pública de les obres perquè el projecte es pugui executar durant l’any 2021. L’execució d’aquestes obres té un pressupost base de licitació de 2.831.078 euros.

La desestabilització

El projecte d’estabilització de les platges, en la seva anàlisi inicial, assenyala que després de la construcció del dic de recer del port de Palamós, l’any 1912, l’equilibri de les platges de la badia ha resultat afectat i s’ha produït un desplaçament de sediment cap a Palamós. En vista d’aquesta situació, per estabilitzar les platges i evitar el retrocés de la línia de costa, durant el segle XX s’hi han fet diferents actuacions.

Palamós vol que l’impacte sigui mínim

L’alcalde de Palamós, Lluís Puig, destaca la importància que finalment es plantegi un projecte que serveixi per consolidar la sorra de la badia de Palamós, especialment la de Sant Antoni. Tot i el suport al projecte, Puig destaca la importància que es tinguin en compte molt especialment dos paràmetres que, al seu entendre, són essencials: en primer lloc, que el projecte tingui realment el menor impacte paisatgístic per a la badia, fet que ja preveu el projecte fent-los submergits; i el segon, i també especialment rellevant per a Palamós, és que la construcció d’aquests espigons no afecti de manera negativa la dinàmica de la sorra de la platja al municipi i que, com es preveu, beneficiï el port.

“Ens cal més implicació de Costes de l’Estat”

J. Trillas

L’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Miquel Bell-lloch, destaca la fragilitat de la primera línia de mar al nucli costaner i reivindica la necessitat de comptar amb una implicació molt més decidida de Costes de l’Estat.

El passeig de Sant Antoni cada cop està més desprotegit?
El temporal Glòria ha tornat a posar en evidència la fragilitat de la primera línia de mar de Sant Antoni. Els danys causats han estat molt greus i cal actuar amb rapidesa, perquè tot fa pensar que temporals tan forts com el Glòria es repetiran més sovint. Cal actuar en dues direccions: reparar els danys causats i avançar de pressa en l’execució del projecte de construcció dels nous espigons.
Què demana a Costes?
Que facin el que es van comprometre a fer: reparar els danys causats pel Glòria a la zona que és de la seva competència. Nosaltres no podem actuar als espigons ni a l’escullera de protecció del passeig. Això ho ha de fer Costes, tal com s’hi va comprometre.
Una inversió de 250.000 euros, que és al que s’ha compromès finalment Costes, serà suficient?
No és suficient, ni de bon tros. Vam valorar els danys en 1,5 milions d’euros i la inversió que pretén fer Costes és de només 250.000 euros. Amb això és impossible reparar tots els danys causats. Seguirem treballant i reivindicant que l’administració de Costes de l’Estat compleixi. En aquest sentit, crec que hem de fer un front comú els municipis afectats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona