Sant Feliu de Pallerols vol una segona oportunitat
Les obres d'urbanització del pla de Bastons concentren el deute a proveïdors de 600.000 euros que té l'Ajuntament
Ho volen cobrir amb un crèdit ICO, tot i que d'entrada els l'han denegat
Quan els van anunciar que els denegaven el crèdit ICO per pagar proveïdors, els responsables municipals de Sant Feliu de Pallerols van quedar de pedra. No podien entendre com és que es deixava de banda un municipi amb un endeutament del 34% i una salut financera de ferro. La resposta és de caràcter tècnic, ja que en el pla de sanejament no van especificar com es farien els retorns dels 600.000 euros que demanaven.
Aquest deute correspon bàsicament a les obres d'urbanització del pla de Bastons, diners que es cobraran a través de les subvencions compromeses, de les contribucions dels veïns i de les aportacions de l'Ajuntament amb la venda de les tres parcel·les que els queden. “Nosaltres preveiem aquests diners –assenyala Joan Casas, alcalde del municipi– com una pòlissa de crèdit a retornar en els dos anys de carència que et donen els crèdits ICO i sembla que això no els va agradar. De tota manera, ens han confirmat que hi haurà una segona oportunitat per accedir als crèdits.” En el pitjor dels casos, suposant que no es poguessin vendre les parcel·les, l'endeutament de l'Ajuntament pujaria en uns 200.000 euros, molt lluny encara del límit legal permès.
Dels serveis que ofereix el consistori, el més deficitari és l'escola bressol, amb un pressupost de 160.000 euros l'any, dels quals l'Ajuntament posa una tercera part. Els pares paguen uns 140 euros al mes, però caldrà un esforç per part de tothom per poder mantenir un servei que, segons l'alcalde, és prioritari per a la població.
Els ingressos de l'Ajuntament provenen principalment dels impostos relacionats amb la construcció, ja que el teixit industrial de la població és molt prim. Recentment, s'ha tancat l'empresa d'embotits Joan Puigvert, una de les referències de la població, i ha deixat una quinzena de treballadors al carrer.
El sector turístic és, en aquests moments, el motor econòmic d'una població vinculada d'antic a l'estiueig i que manté una infraestructura de fondes, càmpings i cases rurals que li permet captar uns 2.000 turistes a l'any. L'Ajuntament ha fet una aposta clara pel sector amb una oferta lúdica important que s'inicia el mes de maig amb la festa major, declarada d'interès turístic, i no acaba fins a mitjan setembre.
El fet d'estar situat dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa afegeix un atractiu al municipi, tot i que des de l'Ajuntament es queixen que es promocionen els entorns d'Olot, però que la vall d'Hostoles es deixa de banda.
El pla especial del riu Brugent i un projecte que es treballa conjuntament amb les Planes sobre el tema remença persegueixen aquest objectiu de consolidar un turisme de qualitat, bàsicament familiar. D'altra banda, la inauguració del teatre com a sala polivalent, un projecte que ha superat el milió d'euros i que s'ha concretat en col·laboració amb l'Estat els últims quatre anys, amplia l'oferta.
La cançó de l'enfadós del polígon industrial
Tot i que la població ha apostat clarament pel turisme, tothom té clar que sense un teixit industrial amb cara i ulls el poble no podrà tirar endavant, i això implica disposar de terrenys apropiats. La falta d'un polígon industrial és una de les espines clavades en la població i més concretament en el seu alcalde, Joan Casas, que assegura haver-se sentit enganyat per l'Incasòl. “És un tema que fa 14 anys que està encallat. Quan vam deixar que l'Incasòl comprés els terrenys per tirar endavant el polígon ens vam equivocar. Si els haguéssim adquirit nosaltres de manera privada segurament ja estaria enllestit.” En aquests moments s'està enllestint el pla especial del polígon i hi ha un compromís del conseller del ram que no s'aturarà, però després de tants entrebancs ningú no se'n fia.
El tema es va iniciar fa gairebé tres lustres, quan es va proposar la construcció d'un polígon compartit amb el poble de les Planes. Per raons molt diverses el tema no va prosperar i cada poble va tirar pel seu costat. Joan Casas assegura haver fet més de trenta visites a l'Incasòl, sovint acompanyat d'industrials que tenien interès a instal·lar-s'hi. “El fet que en 12 anys no hagin estat capaços de desencallar el tema vol dir que s'ha fet una mala gestió, i probablement tots en tenim una part de culpa. El que demanem és que ens diguin la veritat i que no ens enganyin més.”
Sant Feliu de Pallerols manté una baixa taxa d'aturats gràcies, en bona part, a empresaris del poble que han instal·lat indústries a fora i s'han emportat els seus veïns a treballar-hi.
