Menys caçadors, més grans i sense relleu

Tendència a la baixa de l'afició a la cacera. Hi ha menys caçadors, la mitjana d'edat és més avançada i costa trobar joves que garanteixin el relleu generacional. Segons diverses societats de caçadors de la Catalunya Central, entre els motius hi ha la despoblació del món rural, la falta d'interès dels joves per aquesta activitat i l'increment de la consciència animalista, que defensen que està mal entesa. Els caçadors reivindiquen la feina que fan per combatre la plaga de senglars o l'increment de la presència de cabirols i cérvols al Berguedà i el Bages. Però reclamen ajudes econòmiques a la Generalitat per pagar veterinaris per als gossos que es fereixen o les assegurances. Lamenten també la mala premsa que tenen cada cop més els aficionats a la caça, les crítiques que reben d'entitats animalistes i aposten per atraure el jovent.

Els presidents de les quatre societats de caçadors consultades per aquest diari coincideixen a destacar que tot i que a la Catalunya Central la situació de la caça encara aguanta, sí que es nota una pèrdua d'interès. A la Pobla de Lillet i Centelles es mostren satisfets perquè en el seu cas no perden aficionats i a més tenen un bon planter. Lamenten, però, que en la majoria de municipis sí que s'està notant una davallada dels socis. En aquest sentit, Joan Lozano, president de la Societat de Caçadors de Pierola, és poc optimista: “En uns quants anys no quedarem caçadors, tal com està la cosa. Estem molt perseguits, molt mal mirats i en perill d'extinció”, diu. De la seixantena de socis, la majoria tenen més de seixanta anys i els pocs de trenta deixen d'anar-hi. El president de la Societat de Caçadors de Santpedor, Jesús Ureña, assegura que al Bages la situació “s'estabilitza”, però es mostra “preocupat” per l'envelliment dels caçadors. “Poca gent jove s'apunta i hem d'intentar promocionar-ho”, diu.

Les dades parlen per elles mateixes. En els últims anys, el nombre de llicències de caça emeses a Catalunya no ha parat de baixar. I entre el 1993 i el 2015 –l'últim any de què es disposen dades– la Generalitat ha passat d'emetre'n 118.000 a només 48.000. La reducció de 2015 respecte a un any abans és de l'11%. En el cas de la Catalunya Central, el govern només ofereix dades descentralitzades des del 2013. I mentre que el 2014 la davallada de llicències va ser molt important, el 2015 es va recuperar tornant a nivells de dos anys enrere.

Segons el president de la Federació de Caça de Catalunya, Sergi Sánchez, la davallada és “òbvia” sobretot als entorns urbans i una mica menys als pobles. La Federació representa 500 societats de caçadors a Catalunya. Sánchez diu que la consciència animalista té molt a veure amb la pèrdua d'interès. Admet un cert contrasentit perquè segons diu: “T'estimes els animals i alhora els caces i puc entendre que és una mica contradictori, però l'ésser humà està ple de contradiccions.” I afegeix: “Hem d'explicar a la gent que la caça responsable i sostenible és una mesura de control com qualsevol altra.” I reivindica la feina dels caçadors per mirar de contenir la plaça del senglar. El 2015 a àmbit català se'n van caçar més de 30.000, dels quals set mil a la Catalunya Central, la segona regió amb més caça d'aquest ungulat després de Girona. “Serà un problema brutal. Pel que fa a l'agricultura és un desastre absolut, s'estan perdent collites. També a àmbit sanitari hem de tenir en compte el tema de la triquinosi”, hi afegeix. “Fem una labor molt important de control i la gent no se n'adona”, destaca Rafa García, de la Societat de Caçadors de la Pobla de Lillet, que reclama que siguin els agents rurals qui facin la feina. Des de la Societat de Caça de Centelles creuen que la Generalitat hauria de col·laborar econòmicament. “Hem de caçar fora de temporada per fer batudes al senglar i el veterinari és molt car, per exemple”, es queixen. També a Santpedor lamenten la paperassa que comporta i a Pierola, que els caçadors són els únics que paguen per anar al bosc.