Medi ambient

La Garrotxa registra més de 130 espècies de papallones

Són més de la meitat de les que s’han trobat a Catalunya

El Parc Natural de la Garrotxa fa el seguiment de les poblacions des del 1994

A Catalunya hi ha 160 itineraris per fer seguiment de papallones

La comarca de la Garrotxa és una de les zones del país amb més espècies de papallones diürnes. Es fa molt difícil de comptabilitzar-ne el nombre exacte, però amb el seguiment que se’n fa des de fa vint-i-nou anys els registres s’enfilen fins a 137 de les 201 que hi ha documentades a tot Catalunya.

I com que les coses no són mai perquè sí, hi ha dos factors que contribueixen al fet que la comarca tingui aquesta gran diversitat de papallones. El biòleg del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Emili Bassols, ho explica molt gràficament. Segons ell, en un territori relativament petit com la Garrotxa es passa de 1.500 metres d’altitud a les zones més elevades fins a poc més de 200 a les més baixes. Això, juntament amb l’orografia particular de la zona, fa que hi hagi vegetació de tipus mediterrani i més de sequer a pocs quilòmetres d’una de tipus atlàntic i més humida, a part de diferents tipologies de prat.

Al sector de Sant Privat d’en Bas, al municipi de la Vall d’en Bas, per exemple, hi ha molt de pi, al Sallent de Santa Pau, molt de prat i bosc de’alsina, i a l’Alta Garrotxa, fagedes i un clima molt més humit que en la majoria de zones de la Garrotxa.

El Parc Natural de la Garrotxa en fa un seguiment des de 1994, liderat per Jordi Artola i en el qual participa també Bassols, amb la participació al Catalan Butterfly Monitoring Scheme. Es tracta d’un projecte de seguiment de les papallones que té el suport de la Generalitat de Catalunya i que es caracteritza per la participació ciutadana en el recompte d’espècies. Cada espai del país on hi ha un grup –a Can Jordà, hi ha el liderat per Artola– fa una sortida de camp en un itinerari concret. En el cas garrotxí, es tracta d’un de circular a l’entorn de Can Jordà, la seu del parc. En l’últim recompte que s’ha dut a terme, els voluntaris han registrat 99 espècies. A Catalunya, hi ha 160 itineraris que s’emmarquen en aquest projecte de seguiment de les papallones diürnes.

Mostra

L’abundància d’espècies ha contribuït que històricament a la Garrotxa hi hagi un grup de persones que per col·lecció o per estudi han capturat papallones i també n’han atret de foranes. Això no obstant, les col·leccions que hi ha són particulars i en pocs casos s’han llegat a institucions públiques després de la mort dels seus propietaris.

Es dona la paradoxa, que ni a Olot ni a cap altre municipi de la Garrotxa hi ha cap museu o secció d’algun museu dedicada a aquests particulars insectes. Només hi ha documentades algunes exposicions temporals amb motiu de la donació d’alguns d’aquests llegats, com el de l’olotí Joaquim Teixidor, que és al fons del Museu de la Garrotxa d’Olot

En un altre cas i durant alguns anys, una part de la col·lecció Bartomeu Pairó es va exposar en un museu particular.

LES DATES

1964
És l’any en què
hi ha la primera citació a la península Ibèrica de l’‘Araschnia levana’, a càrrec de Joaqui Coll
1984
És l’any en què
Joaquim Teixidor va capturar cinc exemplars de ‘Cuculia argentea’ per primer cop a la península.
1980
És l’any en què
a la ciutat d’Olot es va fer la novena edició de la sessió científica de la Societat de Lepidopterologia

La primera datació a la península de ‘levana’ i ‘cucullia’

La comarca de la Garrotxa és un referent en el món de la lepidopterologia, perquè s’hi va fer la primera citació de l’Araschnia levana de la península Ibèrica, a càrrec de Joaquim Coll. Es tracta d’una espècie de papallona marronosa que s’ha estès a punts concrets d’altres comarques veïnes. Les seves erugues mengen fulles d’avellaners. La Garrotxa té altres espècies característiques, tot i que en aquests casos no són exclusives de la comarca. Es tracta d’una subespècie d’Erebia –una papallona marró molt poc vistosa–, que es troba a les zones més altes de la Garrotxa, i de la Parnasius jacius, abundants al Sallent (Santa Pau), i la Zerynthia rumina, que es troba en terrenys més aspres i secs.

Per les mateixes raons de la diversitat de microclimes i de vegetació, la comarca de la Garrotxa també és molt rica en espècies nocturnes. És rellevant la primera citació també a la península del noctúid Cucullia argentea per part de Joaquim Teixidor. En el cas de les nocturnes, però, és molt difícil establir l rellevància de la comarca, perquè els experts xifren en prop de 3.000 les espècies que hi ha a Catalunya. La població de nocturnes s’estudia en el marc d’un projecte sobre la biodiversitat dels aiguamoixos de la Moixina d’Olot que impulsen el Consorci de Salut Pública de la Garrotxa i el parc natural, amb la col·laboració de la delegació garrotxina de la Institució Catalana d’Història Natural. Es tracta de la Nit de les Papallones a Catalunya i Andorra, emmarcada en el projecte European Moth Night.

Un grup unit per l’afició a les papallones

J.C

La Garrotxa té la sort en l’àmbit de les papallones que un grup d’amics es va aficionar a capturar papallones. No eren científics, però la seva aportació al món de la lepidopterologia catalana ha estat molt important, tant per les citades primeres citacions de levana i cucullia, com perquè van atraure la comunitat científica catalana i la de l’Estat espanyol, amb noms eminents com l’exfiscal en cap de Medi Ambient de Catalunya, José Joaquín Pérez de Gregorio, Fidel Fernández Rubio i Gómez Bustillo, per citar-ne alguns.

El pal de paller d’aquest grup va ser Joaquim Coll, que l’any 1962 va començar la seva col·lecció de papallones. Al seu voltant, es va crear un grup de dones i d’homes que es trobaven informalment a la sabateria d’Emili Casas. A part dels dos citats, hi havia Joaquim Teixidor, Lluís Feixas, Carme Sánchez, Ismael Subirana, Daniel Navarro, Enric Macias, Santiago Barrios i Joan Corominas. L’activitat d’aquest grup inicial, al qual van afegir-se nous membres al llarg dels trenta anys de l’activitat que van mantenir, va atraure especialistes a Olot. A més, algunes van ser membres fundadors de la Societat Catalana de Lepidopterologia. La Garrotxa va ser seu tres cops de les trobades anuals d’aquesta entitat.

Destaquen els estudis dels lepidòpters que van fer Pérez de Gregorio i Albert Masó, entre moltes d’altres publicacions que amplien notablement el coneixement sobre aquests insectes a la comarca. Finalment, l’any 1985, Josep Bellavista fa la seva tesi doctoral sobre els noctúids del Puigsacalm.

Les citacions de cada exemplars capturat serveixen ara, amb la perspectiva del temps, per estudiar aspectes com els efectes del canvi climàtic a la Garrotxa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Govern celebra la decisió de Ryanair de mantenir l’activitat a la base de Girona

barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

El vent afluixarà aquest dimarts

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Neu al vessant nord del Pirineu

Barcelona

La CONFAVC critica que l’ATM perjudiqui els usuaris del transport públic freqüents però no diaris

barcelona

Greta Thunberg: “L’emergència climàtica no és un problema futur, ja ens impacta”

madrid

Barcelona demana a l’Estat que circular en vehicles contaminants comporti la retirada de punts del carnet

barcelona
Medi Ambient

Els Aiguamolls, un festival de les aus

Castelló d’Empúries
MEDI AMBIENT

Implicats amb el medi ambient

barcelona

Crescuda del final de l’Ebre amb finalitat ambiental