Medi ambient

Una pesca més sostenible

Estudi

Les noves portes de les barques d’arrossegament a Palamós han reduït a la meitat l’impacte sobre el fons marí

Altres ports de Girona estan emulant el sistema

Aquest nou model de portes és menys agressiu i ajuda a respectar els caladors

Un estudi fet durant dos anys per científics de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, Consell Superior d’Investigacions Científiques (ICM-CSIC) ha conclòs que la utilització de les noves portes d’arrossegament a la flota pesquera de la Confraria de Palamós ha reduït a la meitat l’impacte sobre els caladors dels fons marins, principalment en zones on es captura la gamba.

Les portes són uns artefactes –vegeu foto– amb un comportament hidrodinàmic que obren horitzontalment la boca de l’art en ser arrossegat pel fons marí. Alhora, uns flotadors obren verticalment la boca de la xarxa. Amb aquest sistema es capturen peixos i crustacis que viuen sedentàriament en el fons marí fins a fondàries de 900 metres.

Segons l’estudi, que parteix d’un treball que es va iniciar el 2015, les noves portes han fet reduir la magnitud de les puntes de resuspensió, que provoca el transport de sediment i matèria orgànica que es perd cap a més fondària i que podria abocar aquests fons a la desertització i afectar la vida marina.

Pesca unificada

El president de la Confraria de Palamós, Toni Albalat, explica que l’objectiu ha estat “aconseguir un impacte menor en els fons”. De les vint-i-dues barques d’arrossegament que surten a pescar diàriament, totes ho fan amb un sistema de portes validat per l’estudi d’arrossegament. La gerent de la confraria, Cristina Mañas, explica que el projecte es va iniciar de manera coordinada per a tota la flota d’arrossegament de Palamós dins el pla de gestió de la gamba. Palamós ja és un referent i, en aquest sentit, altres ports gironins ja el prenen com a exemple i estan introduint el mateix sistema.

Un estudi de dos anys

Les proves van consistir a mantenir durant un mes i mig el calador de Sant Sebastià sense activitat de pesca d’arrossegament. Durant aquest període, una única embarcació d’assaig va començar a realitzar les proves amb els diferents models.

L’objectiu era analitzar quin impacte tenien en el substrat sedimentari dels caladors de pesca i veure quin model podria evitar més que aquests s’acabin empobrint. Aquesta dada és rellevant perquè la pesca d’arrossegament bentònica –la que es fa en els fons marins– aixeca els sediments i els sòlids en suspensió es poden desplaçar amb els corrents a desenes de quilòmetres del lloc d’origen, fet que ocasiona terbolesa i afecta la reproducció d’espècies, com ara la gamba.

Les conclusions del treball confirmen que l’ús del nou model, on l’art d’arrossegament no està en contacte permanent amb el fons, és molt més eficient. Per tant, és molt menys agressiu amb el sediment superficial, es redueix en un 50% la resuspensió de sediments dels caladors de pesca i es contribueix al desenvolupament sostenible de la pesqueria de gamba rosada. A més, el nou model millora la seguretat a l’hora de pescar, contribueix a reduir enfangades i, també, el consum de combustible de les embarcacions.

Aglutinar les accions amb un gran pla de futur

El projecte de millora de la pesca per reduir l’impacte als caladors, ja sigui sobre les captures o els fons marins, es va iniciar a finals del 2013, amb l’estudi de les diverses tecnologies que existien per determinar quina era la més apropiada per adequar els vaixells. En una segona fase de proves experimentals es va estudiar la millora de la selectivitat de les xarxes i l’efectivitat de les noves portes d’arrossegament, tenint en compte la quantitat de sediments aixecats, l’impacte sobre el fons i l’eficiència tècnica i energètica. La confraria de Palamós va destinar el 2017 uns 600.000 euros per renovar les portes d’arrossegament de les embarcacions que utilitzen aquesta tècnica. Aquesta quantitat en la pràctica va representar en aquell moment un 71% de les ajudes que es van repartir entre les confraries gironines per a la limitació de l’impacte de la pesca al medi marí i l’adaptació de la pesca a la protecció d’espècies. I lligat amb aquesta política, un dels projectes ha estat crear tres grans zones regulades de pesca, impulsades des de Roses, Palamós i Blanes. Aquestes ja han donat dades que avalen un futur increment de la talla mitjana de peixos d’espècies comercials. Dues d’aquestes zones són vedats, i l’acord és no pescar-hi en tres anys. La primera de les quals, situada entre Roses i Palamós, serveix per estudiar l’escamarlà; la segona, entre Palamós i Blanes, per investigar la regeneració del seu hàbitat. Finalment, la tercera zona és on s’aplica el pla de gestió de la gamba, que es va renovar el 2018.

L’APUNT

Els pescadors de Palamós, pioners

Emili Agulló

Les noves portes d’arrossegament que s’han introduït en la flota pesquera de Palamós redueixen l’impacte sobre el fons marí en un 50%. Han costat diners i esforços als associats de la confraria, però van en la línia d’altres accions que han afrontat en la darrera dècada, com ara l’ampliació del temps de veda per donar una mica més de treva a la reproducció de les gambes, o l’ús de malles més amples en les xarxes perquè n’escapi el peix petit. Són conscients que el benefici del dia a dia es redueix, perquè estan amarrats més dies, la morralla s’escapa i les portes no han sortit pas de franc. Però miren de preservar l’activitat, perquè els hereus encara s’hi puguin guanyar la vida. I altres confraries els comencen a seguir el pas. Per molts anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Girona deixa per al 2020 el projecte del parc Mas Masó i el del castell de Montjuïc

girona
Centenari del tren a Ribes de Freser

Centenari del tren a Ribes de Freser

RIBES DE FRESER

Cinc municipis volen ampliar el Parc Natural de Sant Llorenç

Terrassa

Crida multitudinària a passar a l’acció per salvar el planeta

MADRID

Nova fase d’instal·lació de llums led als carrers d’Olot

OLOT

Roses comença a concertar amb els veïns la renovació del pla de circulació

Roses

Èxit del servei de menjar a domicili a Castelló

castelló d’Empúries

Calonge dona suport a morir dignament

calonge i sant antoni

Efectes de llum i soroll a la Bisbal pels estornells

la bisbal d’empordà