Eclosió de papallones a ciutat
L’Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes comptabilitza, entre maig i juny, als parcs de Barcelona un 28% més d’espècies que el 2019
El confinament i la pluja van influir en la proliferació, que va augmentar un 74%
La primavera va portar una explosió de vida als parcs i jardins. Mentre la població es confinava i s’interrompien algunes tasques de gestió del verd urbà, les papallones es feien més presents que mai. L’Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes de Barcelona (UBMS, pel seu nom en anglès Urban Butterfly Monitoring Scheme) va comptabilitzar, entre maig i juny, un 28% més d’espècies diferents i un 74% més d’individus que el 2019. La dada és encara més significativa si tenim en compte que el confinament va provocar una reducció de les visites dels voluntaris de l’UBMS encarregats d’observar les papallones, que van fer un 44% menys de sortides als 27 parcs i jardins.
La pluja ha estat un dels factors decisius que explica la proliferació de papallones. A això s’hi sumen els canvis provocats pel confinament a causa de la crisi sanitària. “Es va aturar la gestió dels parcs i jardins, Barcelona es va omplir de plantes silvestres i flors i això va tenir un efecte positiu en les poblacions de papallones”, assegura Octavi Borruel, responsable del programa de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona. Tot i que el projecte no té dades per quantificar les diferències que hi va haver en la gestió dels parcs entre el 2019 i el 2020, sí que hi ha evidència científica que demostra que gestionar els parcs i jardins deixant zones naturalitzades, amb flors silvestres i amb poc ús de pesticides, augmenta la diversitat i el nombre de papallones als jardins.
Entre març i octubre, s’han observat 4.978 papallones i 39 espècies. La bruna boscana (Pararge aegeria), la blanqueta de la col (Pieris rapae) i la margenera comuna (Lasiommata megera) han estat les papallones més abundants a Barcelona, tal com ja va succeir el 2019. Les persones voluntàries van trobar una nova espècie a la ciutat, el faune lleonat (Hipparchia semele). Els parcs de Guinardó, Oreneta i Putxet ha estat on s’ha localitzat més biodiversitat aquest any. Segons la coordinadora de el projecte, Yolanda Melero, això es deu al fet que són parcs a prop de Collserola i els dos últims es van gestionar d’una manera molt lleu. Amb aquests resultats, el Creaf, impulsor de l’observatori, i l’Ajuntament de Barcelona volen avançar en el canvi cap a un model de ciutat més verda i respectuosa amb la biodiversitat.
