“Encara hi ha molt poc respecte pel territori”

El van fundar un grup de persones de Valls i Reus el 1985. L'origen en si evidentment era la defensa de la natura, els interessava molt l'estudi dels ocells, i a poc a poc l'entitat va anar creixent i ampliant mires. El GEPEC ara és un lloc de pas, i això és el que voldríem canviar. Amb el temps hem perdut força. El moviment està molt atomitzat però cal una implicació global perquè si no passa com a la Terra Alta, al Priorat o a la Ribera d'Ebre, que no hi ha hagut grups gaire actius i s'hi han implantat infraestructures que no calien. Va passar quelcom similar amb el cas de l'abocador de la Conca de Barberà, on es van ajuntar tots els del territori per anar-hi en contra.

Potser el que ha faltat és crear una base sòlida. Hem tingut moments molt més actius, i hem sigut molt bel·ligerants. Crec que ens ha faltat capacitat de gestió, d'interlocució. Mai hem estat vinculats a grans corporacions, o al govern, a institucions que ens poguessin lligar. I això ens ha fet patir més. Ara és un moment baix: som 600 socis i en necessitaríem més. Hem de créixer per fer-nos forts i ens hem de professionalitzar sense perdre l'esperit crític. Aquesta és la gran dificultat en la qual ens trobem ara. Hem de retornar un valor a la natura, perquè estem acostumats que no en tingui. Però ara la implicació cada cop és més difícil.

Els Muntanyans i també la sèquia major de Vila-seca. Nosaltres òbviament estem insatisfets amb el que n'ha quedat, però es va aconseguir que es protegís. L'eòlica en canvi és agredolça, tot i que anaven molins al mig del Montsant, a la mola de Colldejou i es va aconseguir que això no es fes.

Ara, des de fora ens veuen com a antieòlics. Hi estem a favor però a prop del consum, dins les ciutats o als polígons, però es posa l'excusa que hi ha un problema de vent i que costa molts diners. També en volen posar al mar, i nosaltres diem que al port seria ideal i no a mig camí en rutes d'emigració d'ocells. També s'hauria de potenciar la minieòlica, la de l'autoconsum.

N'hi ha moltes de paral·leles. Si vols protegir el territori, la carretera ha de ser difícil, i no fer-ne invasió. Actualment no es fan traçats lògics ni raonables. Diuen que calen moltes carreteres perquè si no no som competitius, però és una contradicció bestial. S'especula amb el territori i al final val més el terreny que el valor natural que té.

Estem molt en contra del cementiri. No em sembla discutible. El territori està mal equilibrat. Tenim nuclears, molins, les preses, on del riu Siurana a l'estiu no baixa aigua.

Al Baix Camp n'hi ha moltes i hem de veure com es deixen després de les extraccions. A més, hi ha molta brutícia a les rieres. Encara hi ha molt poc respecte pel territori, igual que és una llàstima com es tracta la fauna marina o les plagues de conills que hi ha en diferents comarques del territori. Hi ha moltes aus rapinyaires que s'electrocuten a les torres d'alta tensió perquè van a la recerca de conills. A més, als pagesos els arriben tard les indemnitzacions.

El pla territorial del Camp, en conjunt: queden afectats els terrenys precisament més fèrtils. I excepte el Delta, tot el que han fet a la costa, que l'han destrossat urbanísticament. Potser tenim un problema cultural, perquè a Girona, per exemple, no és tan fàcil muntar un parc eòlic com aquí.

Intentem posar al·legacions, però és molt complicat, no és suficient.

Necessitem el suport de la gent amb continuïtat. Si volem arribar més alt costa molts diners i no els tenim. És important la professionalització i la mobilització. A l'Ebre, per exemple, la lluita per evitar el transvasament va ser transversal.

Les administracions ens atenen, però tot queda aquí. El parc de Prades està aturat i tinc la sensació que tenen les mans lligades...

S'ha avançat molt al delta de l'Ebre, per les seves característiques. També als Ports, i després al Gaià. Però s'ha fet fatal a la costa. El Camp de Tarragona ja no té cap valor perquè no hi ha continuïtat del paisatge per culpa de les carreteres, trens i altres.