Medi ambient

MARIA CREHUET

. ALCALDESSA D'ORDIS

“Hem d'intercanviar l'energia, no vendre-la”

“Penso que s'ha d'intentar que una part de la generació de l'energia es faci allà on es consumeix”

“La idea és ‘llogar' els fems per generar gas i, posteriorment, recuperar-los per adobar la terra”

A granets
Aquella màxima didàctica del capità Enciam que “els petits canvis són poderosos” és la que està disposada a aplicar Maria Crehuet, l'alcaldessa d'Ordis, amb el gran projecte de l'ecopoble, una gran idea construïda a partir de petites iniciatives individuals.
Tenim un conveni amb Endesa. Són els primers que volen fer la prova pilot perquè el futur va per aquí.

L'espurna es va encendre a Brussel·les.

El 2009 vam anar amb Richard Elelman i el tècnic de medi ambient de Figueres a unes jornades d'Energy Cities a Brussel·les que es van tancar amb una conferència de Jeremy Rifkin. L'economista nord-americà va explicar que absurd que és fer grans centrals i grans transports quan tenim prou tècniques perquè l'energia sigui més democràtica, més propera i es generi i es gestioni de manera diferent. Llavors em vaig plantejar: “Tant anar a la contra potser que hi fem alguna cosa a favor, no?”. Menys d'un any després, a la Iaeden em venien el mateix que jo els havia plantejat. Era com si el boomerang tornés a mi. Tant se val! Ells van assenyalar Ordis com a lloc adequat per fer la prova pilot gràcies a una subvenció que podia arribar de la diputació. Evidentment vaig dir que sí.

Prova pilot, doncs, engegada.

Vam aprovar l'arrencada de tot plegat el 29 de juliol del 2010. Primer vam fer uns estudis a un 50% de les cases del poble per veure l'eficiència energètica. Se'ls facilitava l'informe amb dades de l'orientació de la casa, el que gastava en electrodomèstics, calefacció, refrigeració, com rendia l'aïllament i al final s'hi afegien una sèrie de consells.

Han engegat ja més iniciatives.

Es treballa amb un projecte de planta de biogàs amb les granges. Ja tenim un estudi universitari que garanteix que els residus són bons per generar gas. La idea és llogar els fems per generar gas i, posteriorment, recuperar-los per adobar la terra.

Aquesta setmana passada van instal·lar un aerogenerador.

Gràcies a la diputació i la fundació La Caixa aquest molí helicoïdal ens permetrà donar llum directa a l'escola o a l'enllumenat públic depenent de si funciona de dia o de nit. Servirà per a dues coses: per comprovar quina capacitat de vent tenim al nucli per poder-ne instal·lar a les cases i tindrà també una funció didàctica. Sembla una escultura de l'Alfaro. A Valladolid n'han posat al passeig del Pisuerga, una farola i un molí intercalats.

Això són coses petites.

Que van sumant, sí. Caldrà trobar mecanismes per treballar en equip. De moment s'han fet petites coses en l'àmbit municipal, però s'han de fer agrupats.

La mare dels ous, però, és el canvi de normativa.

Sí. Ens n'hauran d'excloure com a prova pilot, perquè la normativa obliga ara mateix a vendre l'energia que generes i haver-te de donar d'alta com a activitat.

Tot es basa en la filosofia que l'energia no s'ha de vendre sinó intercanviar-la amb la xarxa
general.

Exacte. Tenint en compte que l'energia és a tot arreu, en lloc de fer grans centres de producció, grans autovies i grans autopistes de transport, s'ha d'intentar que una part de la generació de l'energia sigui on es consumeix, de tal manera que no hi hagi venda sinó intercanvi. Cal democratitzar l'energia.

No troben la reticència de les companyies elèctriques?

Tenim un conveni subscrit amb Endesa. Ells són els primers a qui interessa fer la prova pilot perquè el futur va per aquí.

El molí, com a punta de llança, i després, les plantes de biogàs.

La planta de biogàs es fa a través dels grangers i de la iniciativa privada. Això del biogàs ja fa dies que està inventat. Jo he estat en una regió a Alemanya en què hi ha 25 plantes en un radi de cinc quilòmetres. La planta és del pagès, a la comarca tenen una cooperativa creada per empresaris del sector i de propietaris que gestionen la xarxa de calefacció. Els pobles són tots d'una dimensió semblant a la d'Ordis.

És rendible tot això?

No. A les pel·lícules de l'Oest feien “toc, toc” i en sortia petroli. Això s'ha acabat. Cada cop s'ha d'anar a buscar més avall i en surt de menys qualitat. Ens hem d'espavilar.

k

Podeu llegir l'entrevista completa a www.elpuntavui.cat

Ramon Folch, un expert mediambiental, ens explicava fa poc que el petroli ens sortirà a deu euros el litre en deu anys. Serà rendible això? Ens hi posem o no ens en sortim. Quan innoves tot es fa complicat. Quan vam posar plaques solars per a la llar d'infants i calefacció amb sol radiant, cap de les empreses que es venien com a solar te la recomanaven. Em vaig haver de plantar. Ara vuit anys després això ha canviat.

La planta fotovoltaica que hi ha a l'entrada d'Ordis devia ser el germen de tot plegat?
No, no. Ja estava feta. Aquesta planta és del 2008. La va construir una empresa privada. Es donava llavors un subvenció si la planta no arribava a una determinada potència. Aleshores busquen inversors, agrupen totes les miniplantes i acaben fent una macroplanta amb deu inversors que arriben al màxim que la llei permetia. Nosaltres ens vam cobrar la llicència amb una altra planta, la número 11, que és nostra. L'empresa gestiona el total i a nosaltres se'ns paga la part que genera la nostra planta. Ingressem al voltant de 800 euros al mes, és a dir, cobrim el que ens costa l'enllumenat públic.
Com va començar, doncs, aquesta inquietud mediambiental que ha acabat generant el projecte d'ecopoble?
Fa uns anys, Urbanisme va decidir crear una àrea urbana de Figueres, en què hi ha setze municipis del voltant. Al final, però, només es van reunir amb Figueres i Vilafant i vam arribar a la conclusió que ho creaven per l'estació del TAV. Això va provocar que la resta creéssim una xarxa mediambiental de la zona de Figueres que durant tres anys ha estat bellugant-se amb la idea que fos un espai de pressió i debat per aconseguir unes coses i evitar-ne d'altres. Aquesta xarxa es reuneix cada dos mesos en un municipi diferent i ara està sent actiu amb la meitat dels setze membres. Vuit periòdicament ens trobem. Són Figueres, Vilamalla, El Far, Navata, Avinyonet, Peralada, Santa Llogaia d'Àlguema i Ordis. També hi són, però menys actius, Borrassà, Vila-sacra, Cabanes, Vilafant, Llers, Pont de Molins i Vilabertran.
Què han aconseguit?
N'han sortit moltes coses de què se n'ha fet poc ressò. En aquestes reunions no compta el color polític. S'han posat sobre la taula problemàtiques concretes i es fa un treball amb visió global. No tenim ni secretari, ni interventor. Ni pressupost! Per exemple, ens vam reunir amb el departament de Transports de la Generalitat i els operadors de transportistes de línies de la zona per ampliar freqüències d'autobusos en molts pobles. Potser algun dia tindrem un servei metropolità de transport. Va ser des de la xarxa també que es va posar l'alerta amb aquells macromolins de dos per poble. D'aquí es va fer un estudi que va pagar l'Ajuntament de Figueres i el consell comarcal i que va racionalitzar qualsevol intent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona