medi ambient
Troben concentracions de baldrigues, uns ocells amenaçats, al cap de Creus
El darrer cens hivernal referma el cap de Creus com a àrea d'importància per a la fauna marina
La baldriga balear està catalogada en perill d'extinció
El Parc Natural del Cap de Creus és un dels punts del país amb més presència de baldrigues, unes espècies pelàgiques que troben al cap de Creus un dels millors punts d'alimentació i hivernada del litoral català. Aquesta és una de les principals conclusions del darrer cens hivernal d'ocells aquàtics hivernants que ha dut a terme el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
Els resultats consideren especialment rellevant el fet que hi hagi bones concentracions de baldrigues, i més concretament de la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), amb 535 exemplars comptabilitzats, en un any en què també se n'han vist alguns centenars al Baix Empordà i la Selva, mentre que la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) s'hi observa en menor nombre, amb només 27 exemplars, força més nombrosa, però, que en anys anteriors. També s'han observat elevades concentracions d'altres ocells marins com ara el mascarell (Morus bassanus), amb 203 exemplars, una xifra molt més elevada que la d'anys anteriors (40 l'any 2011), o espècies com ara la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), amb quatre exemplars, el paràsit gros (Stercorarius skua), amb un exemplar, i fins a disset exemplars de gavot (Alca torda), hivernant a la punta del cap de Creus. El cens destaca que totes aquestes espècies –mascarells, paràsits, baldrigues, gavots i gavinetes de tres dits– tenen al cap de Creus un dels indrets més bons de Catalunya.
Gavines
La xifra de gavians argentats (Larus michahellis), 1.427 exemplars, és inferior a la de l'any anterior (1.843), però semblant a la de l'any 2010 (1.499); segons els investigadors, això indicaria que la tendència a la baixa de l'espècie és palesa al cap de Creus durant l'hivern, ja que anys anteriors el recompte va ser superior als 2.300 exemplars. L'estudi no descarta en aquest cas una menor afluència d'exemplars forans que s'afegeixen a la població local a causa de les baixes temperatures fins al gener.
LA XIFRA
Tres parelles de corb marí
Aprofitant el cens d'ocells marins, s'ha prospectat el litoral del parc i s'han detectat un mínim de tres parelles nidificants de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis sp. desmaresti), espècie vulnerable a l'extinció a Catalunya, que ja cova als nius de la zona del cap de Norfeu, i dos o tres possibles nius més. Es tracta d'un ocell propi del mar Mediterrani que en tot Catalunya cria només en litorals rocallosos de l'Empordà i la Selva, i arriba a les xifres més elevades al Parc Natural del Cap de Creus i l'Alt Empordà. El Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals ha enregistrat un cert avançament de la temporada de cria de l'espècie i estudia la relació d'aquest fet amb factors ambientals, com ara les temperatures o potser per evitar la coincidència amb espècies potencialment predadores.
