Medi ambient

Biogàs amb les algues de l'Ebre

L'Ajuntament d'Ascó projecta una planta energètica a la Ribera que consumirà 1.500 tones de macròfits

Els macròfits que s'acumulen al tram final del riu Ebre i que fins ara només han provocat maldecaps, podrien convertir-se en font de riquesa. La disminució del fòsfor a l'aigua durant la dècada dels noranta, juntament amb un cabal del riu escàs i la manca de sediments, han estat un còctel que han facilitat la proliferació de les algues, l'hàbitat de les larves de mosca negra. Un hàbitat que desapareixerà en bona part si l'Ajuntament d'Ascó pot tirar endavant el projecte que ha presentat al programa Life de la Unió Europea. Es tracta de construir una planta de biogàs a la Ribera d'Ebre de 0,25 megawatts de potència que s'alimente de la biomassa que es genera al seu entorn. I aquí és on entrarien unes 1.500 tones de macròfits anuals, però també es farien servir purins de porc, gallinassa, subproductes de la indústria del vi i fangs de depuradora. Un projecte que té un cost de 2,7 milions d'euros i que Europa finançarà d'un 50% si l'aprova. Amb tot, la decisió no es prendrà fins a la primavera del 2013 i mentrestant l'Ajuntament d'Ascó està decidit a buscar socis col·laboradors per si falla la subvenció.

L'aprofitament dels macròfits per fer biomassa és una bona notícia per a l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), l'organisme que s'encarrega del manteniment de la via fluvial de l'Ebre en el tram comprès entre Ascó i la desembocadura. «Només netegem la via navegable i la façana fluvial dels municipis de ribera», ha explicat el director de l'Idece, Jordi Borràs. Cada temporada (entre Setmana Santa i l'octubre) es recullen unes 15 tones d'algues de la via navegable.

Fins ara la màquina que sega els macròfits els deixa a la vora del riu, on s'assequen i allà es queden fins que una riuada els arrossega riu avall. «Quan s'acumulen moltes algues hem de buscar una finca on dipositar-les i cremar-les», ha dit Borràs. Una pràctica que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) reclama que es faci amb més assiduïtat. Si el projecte tira endavant, l'Idece deixarà els macròfits en cinc punts del riu i seran els promotors de la planta de biogàs els que s'encarregaran de recollir-los. «Som socis beneficiaris del projecte», ha manifestat el director de l'Idece, que s'ha compromès a una aportació de poc més de 5.000 euros perquè la planta sigui realitat. Cada campanya navegable, l'Idece inverteix uns 500.000 euros en el manteniment de la via i la major part del pressupost és per a la sega de les algues. És necessari retirar els macròfits del riu perquè no s'hi enganxen les hèlixs de les embarcacions. La via navegable té uns 30.000 usuaris entre Ascó i la desembocadura. Als treballs de l'Idece cal afegir-hi dos desembassaments controlats que duu a terme la CHE, per arrossegar les algues riu avall.

Els macròfits no són només un problema per a la navegació, sinó que també forcen la central nuclear d'Ascó a reduir la generació d'electricitat per l'entrada d'algues massiva al canal de captació d'aigua de refrigeració de la nuclear. I a més, són l'hàbitat de les larves de mosca negra. És a dir, amb menys macròfits es reduiria la població dels simúlids. De fet entre els objectius del projecte de l'Ajuntament d'Ascó hi figura el control ecològic de la mosca negra. Un extrem que el director tècnic del Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i Montsià (Code), Raül Escosa, no acaba de veure tan clar. «Els macròfits són imprescindibles per al desenvolupament de les larves de mosca negra, però els simúlids ja han colonitzat el riu i mentre l'aigua sigui transparent quedaran macròfits i mosca negra», ha sentenciat Escosa. El director del Code considera que no hi ha una relació directa entre la reducció de macròfits i la de simúlids. «Les larves s'enganxen a qualsevol substrat i la prova és que en tenim en sèquies i petits torrents», ha explicat Escosa.

Amb tot, el director del Code reconeix que caldrà fer un seguiment del projecte per comprovar si té cap impacte sobre la població de mosca negra. La setmana que ve, el Code farà el setè i darrer tractament al riu contra la mosca negra amb el producte biològic BTI. El 2011, els centres d'assistència sanitària de les Terres de l'Ebre van atendre unes 3.000 persones per picada de mosca negra.

Diversificar l'economia

La planta de biogàs és una possibilitat perquè Ascó diversifique la seua economia, vinculada totalment a la central nuclear. I en aquest sentit, l'Ajuntament ha decidit aprofitar els recursos econòmics que aporta a les arques públiques la nuclear per estimular l'economia local i garantir el mínim impacte el dia que aquesta deixe d'operar, el 2023. Actualment, un 75% del pressupost de l'Ajuntament d'Ascó és aportat per la indústria nuclear a través de l'impost d'activitat econòmica i del de béns immobles de característiques especials. La iniciativa també té el suport de la Unió Empresarial d'Ascó, la comunitat de regants, la cooperativa agrícola i la CHE.

A més del biogàs que produirà la planta, apte per a activitats industrials i per a ús domèstic, el procés de producció donarà lloc a un subproducte que es podrà fer servir com a adob de conreus ecològics al nord de la Ribera d'Ebre. I si la planta de biogàs funciona i és rendible se'n projectarà una ampliació perquè arribe fins a una potència de 2 megawatts, la qual cosa requerirà una inversió addicional d'uns 5 milions d'euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona