Del porc s'aprofita tot

Les plantes de biogàs, que aprofiten el purí per generar electricitat, s'obren camí com a inversió de les granges i com a font energètica alternativa. A Girona ja n'hi ha a Cassà de la Selva i Vilademuls

Del porc s'aprofita tot, que diuen. I ara, amb les plantes de biogàs, fins i tot els purins per fer energia. Aquest sistema, que ja fa temps que està implantat i molt estès en països com per exemple Alemanya, es va obrint camí de mica en mica en explotacions ramaderes de Catalunya, on s'han instal·lat diverses plantes, sobretot a Lleida, però també dues a Girona. Les plantes de biogàs tenen una doble virtut: ambiental i econòmica. La primera és gràcies a l'aprofitament d'un recurs existent com a font energètica alternativa, que a més serveix per eliminar un metà que si no aniria a parar a l'atmosfera. I la segona perquè la venda (subvencionada) d'energia al sistema –més l'aprofitament de la calor que es genera per a les calderes, que permet no haver de gastar en gasoil– fa que es puguin amortitzar les instal·lacions en uns quants anys, i es converteix així en una inversió per a la granja.

A Cassà i Vilademuls

A les comarques gironines hi ha dues plantes, que s'han estrenat aquest any. Primer va ser la del SAT Moliné, a Cassà de la Selva, que utilitza purí de porc. I uns mesos més tard la del SAT Sant Mer, a Vilademuls, que fa servir purí de vacum. Totes dues poden arribar a generar gairebé tres milions de kilowatts l'any, si bé Josep Bou, del SAT Moliné, explica que ara mateix encara no poden funcionar a ple rendiment, perquè la planta requereix uns mesos de rodatge. El motiu és que per arrencar primer s'hi ha de tirar poc purí –juntament amb altres subproductes, com ara fangs de depuradora i glicerina–, perquè així es vagi fabricant l'hàbitat per als bacteris, que són els que després generen els gasos –sobretot metà, un dels principals causants de l'efecte hivernacle– que es converteixen en electricitat. D'aquesta manera, quan el purí es retorna al medi, ja se n'ha extret el metà, i a més no fa tanta pudor. A això cal sumar-hi la calor que genera la planta, i que s'aprofita per a les calderes de la granja. Bou afirma que ara estan analitzant i estudiant que tots els processos funcionin correctament, i que el període d'amortització de la inversió pot ser de cinc o sis anys, molts menys del que dura la instal·lació. Ara per ara està satisfet amb la iniciativa, però critica la dificultat dels processos administratius que es requereixen per a la seva construcció, que assegura que fa que molts altres professionals del sector no s'atreveixin a fer també el pas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona