Infraestructures i serveis

Ryanair diu que tancar la base de Girona no afectaria els vols

El Patronat de Turisme Costa Brava Girona considera que el tancament seria “una molt mala notícia”

La Generalitat i la Cambra, en espera d’informacions oficials abans de pronunciar-se

Fonts de la companyia Ryanair van indicar ahir que el tancament de la base a l’aeroport Girona-Costa Brava, si finalment s’arribés a produir, no afectaria les rutes. Aquesta és, ara per ara, l’única declaració de caràcter oficial que ha fet la companyia irlandesa de baix cost en relació amb el possible tancament de la base a les instal·lacions de Vilobí d’Onyar, una incògnita que, segons fonts de la mateixa companyia, ha de quedar resolta d’aquí a quinze dies. “Tancar la base vol dir que els avions no hi van a dormir i, per tant, tampoc s’hi faria el manteniment, però les rutes seguirien operatives”, van explicar fonts de Ryanair, que hi van afegir que actualment a l’Estat espanyol la companyia hi té 13 bases i, en canvi, opera en un total de 23 aeroports. El tancament de la base de Girona afectaria 130 empleats de cabina i entre 40 i 50 pilots.

Tant la Cambra de Comerç de Girona com la Generalitat van evitar ahir pronunciar-se sobre el possible tancament de la base de Ryanair a l’aeroport de Girona adduint que no han rebut, per part de la companyia, cap comunicació en aquest sentit, i també perquè entenen que, darrere l’anunci de Ryanair, hi ha un conflicte laboral que manté enfrontats empresa i sindicats i en el qual no volen entrar.

El vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona i alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat, es va expressar en aquesta mateixa línia, però hi va afegir que, si finalment s’acabés confirmant, el tancament de la base de Girona “seria una molt mala notícia”. “És cert que, tot i que el percentatge d’operacions de Ryanair respecte d’altres companyies ha baixat, aquesta segueix tenint un pes important”, va argumentar Dulsat, que confia que tot plegat sigui només “un globus sonda”.

Conflicte laboral

L’anunci del possible tancament de la base a Girona es va produir el 7 d’agost en una reunió de mediació en què s’havia de començar a negociar el primer conveni col·lectiu per als tripulants de cabina. Arran de “l’amenaça” de Ryanair de reduir el seu camp d’acció amb el tancament de les bases de Las Palmas i Tenerife Sud i possiblement també de Girona, els tripulants de cabina van convocar una vaga de deu dies (1, 2, 6, 8, 13, 15, 20, 22, 27 i 29 de setembre). La mediació que es va fer dimarts no va progressar i aquesta vaga es manté. Va ser a la sortida d’aquesta reunió que la responsable de recursos humans de la companyia irlandesa, Lisa McCormack, va anunciar que d’aquí a quinze dies aclarirà el futur de la base a Girona. I entre els factors a tenir en compte, va esmentar l’evolució de les negociacions amb els sindicats. La companyia de baix cost planeja aquests tancaments per l’endarreriment de l’entrega dels avions Boeing 737 Max, la pujada del cost del combustible i l’increment dels salaris de la plantilla.

Una història d’amenaces

Aquesta no és la primera vegada que plana una amenaça de Ryanair sobre l’aeroport de Girona, però fins ara sempre havien estat torcebraços amb el govern català i centrats en retallades de vols, no tant en el tancament de la base. El 2011, en el torcebraç més fort, Ryanair va reduir un 60% l’activitat a Vilobí i va aconseguir un acord amb les autoritats pel qual aquestes es comprometien a una important aportació en campanyes de promoció. A canvi, la companyia havia de garantir un mínim de tres milions de viatgers anuals, cosa que no ha complert cap any. Tant el 2014 com el 2016 l’aerolínia de baix cost irlandesa va fer servir de nou la dependència que en té l’aeroport gironí per fer xantatge al govern català perquè no posés en marxa un nou impost mediambiental. Ja llavors també apuntava que el futur depenia de l’arribada dels nous avions.

LES XIFRES

180
treballadors
es podrien arribar a veure afectats pel tancament: 130 empleats de cabina i 50 pilots.
15
anys
fa que Ryanair va establir base a Girona. Va ser la seva primera base a l’Estat.

Primera base a l’Estat i la principal del sud d’Europa

El febrer del 2004 Ryanair va establir a l’aeroport Girona-Costa Brava la seva primera base a l’Estat espanyol, que va ser la principal de la companyia al sud d’Europa durant uns anys.

L’arribada de Ryanair a l’aeroport de Vilobí va ser tota una revolució per a Girona i l’èxit va ser esclatant. L’oferta de preus de la companyia i la varietat de rutes van fer multiplicar el nombre de viatges dels gironins, alhora que atreia viatgers de Barcelona i altres punts, i sobretot suposava una important arribada de turistes. L’èxit va obligar Aena a millorar la infraestructura a l’aeroport i els primers deu anys (del 2004 al 2013) hi va invertir un total de 142,5 milions d’euros.

El grau auge va tenir com a punt culminant els anys 2008 i 2009, en què es van superar els cinc milions de passatgers, però després va venir la davallada, coincidint amb l’enduriment de la crisi i sobretot amb l’obertura el 2010 de la base de Ryanair al Prat. Des del 2013 que l’aerolínia irlandesa de baix cost no arriba als dos milions de viatgers a Girona i els últims tres anys fins i tot ha caigut per sota d’1,5 milions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Es replanteja la reurbanització del carrer Ample de Figueres

FIGUERES

Expropien el terreny que faltava per al recinte de l’Espai Cràter d’Olot

OLOT

El govern vol compromisos dels agents socials per frenar el canvi climàtic

barcelona

Adif desencalla per fi el darrer tram del parc Central

girona
medi ambient

Guardó per al Consorci del Ter

Nous refugis per a ratpenats a tocar del riu Ter

ripoll

TMB avança en l’electrificació de línies de bus en l’horitzó del 2021

barcelona
OLOT / SANT JOAN LES FONTS

Flors a la depuradora

L’acord Colau-PSC ja diluïa una nova gestió de l’aigua

barcelona