Infraestructures

S'apuja l'impost per posar plaques solars

El Suprem dictamina que la instal·lació dels aparells també ha de formar part de la base imposable de l'impost de construcció

La decisió del tribunal sobre el cas de Cornellà del Terri garanteix a partir d'ara més diners per als ajuntaments

Un conflicte entre una empresa i l'Ajuntament de Cornellà del Terri ha generat una sentència judicial que, d'una banda, encarirà la instal·lació de plaques solars i, de l'altra, aportarà més ingressos als ajuntaments. Qui produeixi energia a partir de plaques fotovoltaiques, a l'hora de construir les instal·lacions haurà de pagar a l'Ajuntament un impost de construcció (ICIO) calculat a partir d'una base imposable que inclogui el cost de tots els elements necessaris per a la captació de l'energia (les estructures i els aparells fotovoltaics, que és el que val més diners), i no només el cost de l'obra civil (l'obra de paleta, que acostuma a representar un percentatge petit de tot el pressupost).

Així ho estableix una sentència del Tribunal Suprem en el cas d'un contenciós que havia interposat una empresa de Cornellà del Terri contra el seu Ajuntament.

Crea doctrina legal

En la pràctica, aquesta sentència elimina els dubtes que puguin sortir a qualsevol punt de l'Estat espanyol quan es calculi la base imposable d'un impost de construcció d'un projecte d'instal·lació de plaques solars. “La decisió del Suprem s'incorpora a la doctrina legal d'obligat compliment i, per tant, a partir d'ara afectarà els impostos de construcció de qualsevol ajuntament de l'Estat”, recalca Marta Fuentes, l'advocada que ha representat els interessos de l'Ajuntament de Cornellà del Terri.

El procés té l'origen en el 2008, quan es van tramitar les llicències de 13 empreses de Cornellà del Terri per posar plaques fotovoltaiques a fi de vendre's l'electricitat i així treure rendiment d'uns espais, generalment les cobertes. L'Ajuntament va revisar la base imposable que figurava en les corresponents liquidacions dels impostos de construcció. Una d'aquestes empreses era Coll-Loras SA, dedicada a la construcció de maquinària, al cas de la qual es refereix la sentència del Suprem. L'Ajuntament li va exigir amb un decret que la base imposable fossin els 491.000 euros que costaven la totalitat de les obres, mentre que l'empresa sostenia que havien de ser només els 22.400 euros de l'obra civil, deixant fora del càlcul el cost dels generadors.

Recurs dels promotors

En no estar-hi conforme, l'empresa va interposar un recurs contenciós administratiu contra el decret de l'Ajuntament, sostenint que a la base imposable només hi havia d'entrar l'obra civil i, a més, reclamant que s'apliqués la bonificació del 95 % que es preveia en les ordenances fiscals del municipi per a qui fes una reforma com la seva. El jutjat gironí va desestimar aquesta última petició, però va donar la raó a l'empresa pel que fa a la part del projecte que calia incloure en la base imposable. Aleshores qui va recórrer va ser el consistori. Finalment el Tribunal Suprem li ha donat la raó. És una sentència pionera a l'Estat espanyol. Com a únic precedent, consta una decisió semblant quant a concepte, però referida a unes instal·lacions d'energia eòlica a Andalusia.

Revisió dels imports

En tenir coneixement de la decisió del Suprem, l'Ajuntament de Cornellà del Terri ha començat a revisar la documentació de la majoria de les empreses que van fer unes obres semblants a les de Coll-Loras, a fi de reclamar-los un impost de construcció que tingui de base imposable tot el projecte. Hi ha afectats vuit projectes, que, quan s'hi apliqui el model dictat pel Suprem, permetran a aquest Ajuntament del Pla de l'Estany recaptar uns 50.000 euros de més –segons els càlculs aproximats del consistori– en uns moments que els fan més falta que mai.

Indignats amb l'Ajuntament

Fundada el 1991, Coll-Loras és una empresa familiar dedicada a la fabricació de maquinària. El 2008 van decidir treure rendiment a la coberta del seu edifici posant-hi 500 plaques que els permeten vendre 75 kw. Confiaven en l'ordenança municipal que prometia una bonificació del 95% en la base imposable al veí del poble que fes una inversió com la seva. No obstant, l'Ajuntament els la va denegar i el contenciós administratiu de Girona va donar la raó al consistori, en entendre que només hi tenien dret els que posaven plaques per a consum propi. “Nosaltres comptàvem amb aquesta bonificació. Com és que l'Ajuntament no compleix les pròpies normes?”, es continuen preguntant a l'empresa. La sentència del Suprem els suposarà haver de pagar entre 9.000 i 10.000 euros. Diuen que estan contents amb les plaques, però que si haguessin sabut que l'Ajuntament els posaria tants pals a les rodes no les haurien pas instal·lat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona