opinió
Logis Penedès, una amenaça
La imaginació dels poders polítics és contumaç en les seves dèries
El Penedès està en espera de la posada en marxa de l'àmbit funcional. El pla parcial territorial que el segui-rà n'ha d'assenyalar les àrees d'activitat (industrial, agrícola, urbana, etcètera). Segons les previsions legals, s'ha de comptar, a més d'altres sectors, amb l'acord de la representació municipal i havent trobat sintonia amb la
veu de les entitats i agrupacions propenedesenques.
Per la seva banda, el Consell Econòmic i Social de l'Alt Penedès (CESAP) va organitzar el 13 d'abril, a l'Auditori de Vilafranca, una sessió oberta amb el títol Logística i Penedès, concretada en el corredor mediterrani i el projecte d'estació intermodal de transport per a càrrega i descàrrega de contenidors, el Logis Penedès. Aquesta estació estaria situada en ple Baix Penedès –que no té pla director– en terrenys de Banyeres, l'Arboç, etc., al costat de la futura via fèrria i l'autopista A-2, i ha d'abastar 400 ha de terreny agrícola.
El corredor mediterrani, que ningú no discuteix, va servir de coartada per al Logis Penedès. Les intervencions de la taula –llevat de la de Miquel Vidal, doctor en arquitectura i paisatge, que rebutjava el projecte per agressiu– van ser entusiastes: Ramon Tremosa dient que el PIB europeu creix; Isidre Gavin, de CIMALSA, que gestiona el projecte, lloant-ne les excel·lències i anunciant el propòsit de la Generalitat de tramitar-lo i d'aprovar-lo (suplia Damià Calvet, secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat) i Joan Amorós, de Ferrmed, reiterant que el corredor portarà expansió, trens de gran potència, xarxa europea... Val a dir que la Plataforma No Fem el CIM (el Logis Penedès) http://www.delcamp.cat/index.php mostra tota una altra cara de les xifres optimistes dels ponents i denuncia les contradiccions de CiU, que deixa de banda propòsits
de gestió democràtica fets en seu parlamentària.
I després les adhesions previstes en el guió: els empresaris, el parlamentari Labandera (del PSC), els sindicats (llocs de treball...).
Ramon Arnabat, com a president de l'Institut d'Estudis Penedesencs, integrat al CESAP, va denunciar, però, l'aire de la sessió i el model de creixement; es remeté als inicis i a la forta resistència que té entre la població, a la necessitat d'un debat en el context del pla parcial. D'altres assistents s'hi van afegir: la mala política agrària, els polígons industrials abandonats, la malfiança de l'administració, la necessitat de trobar unes vies de creixement en consonància amb el territori (vinya, agroindústria, enoturisme), la redistribució dels espais... i l'exigència que sigui el Penedès, que des del 2005 reivindica la vegueria, qui plantegi les alterna-
tives quan s'elabori el pla territorial.
La imaginació dels poders polítics i empresarials és contumaç en les seves dèries i en l'esperança de ressuscitar un model que s'acaba; està al marge de la
sensibilitat democràtica. Quan canviarà?
