Infraestructures i serveis

Aena es nega a recuperar el servei mèdic a l'aeroport

crítiques

Partits i sindicats en reclamen la reobertura

Aena ho justifica per la davallada del nombre de passatgers

Una súbdita britànica hi va morir dimarts

Aena sosté que no està obligada per cap normativa a mantenir el servei
Només a l'agost, l'aeroport va rebre 407.537 viatgers

La mort d'una ciutadana britànica de 21 anys, que estava embarassada, dimarts a l'aeroport Girona-Costa Brava ha tornat a posar sobre la taula la desinversió en infraestructures i en serveis de l'Estat a Girona, ja que el juny del 2012 va fer tancar el punt d'atenció sanitària que hi havia a l'aeroport adduint la davallada del nombre de passatgers. Aquest fet ha provocat una allau de crítiques de sindicats i partits polítics que ja han reclamat a Aena, la responsable de la gestió aeroportuària, la reobertura immediata del servei.

La secretària general de la UGT a Girona, Dolors Bassa, que va lamentar la mort de la noia a l'aeroport, va recordar que el sindicat fa mesos que exigeix que es reobri el servei i que es garanteixin les condicions mínimes: “Reclamem que hi hagi condicions dignes per quan passin aquests casos”, va dir. Bassa va avançar que hi ha prevista una reunió el pròxim dia 10 amb el comitè de seguretat i salut laboral i llavors es decidirà si s'emprèn alguna acció legal. Amb tot, Bassa recorda: “Vam enviar una carta a la ministra de Foment en què explicàvem què podia passar si l'ambulància tardava entre vint i vint-i-cinc minuts a arribar-hi. La resposta va ser que érem molt exagerats.” Per la seva banda, fonts del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) sostenen que l'atenció va ser eficient i que van passar catorze minuts entre que es va rebre l'avís i que l'ambulància va arribar a l'aeroport, on ja no es va poder actuar.

Els partits de CiU i el PSC (vegeu peça) també s'han mobilitzat. El diputat de CiU al Congrés, Jordi Xuclà, va demanar ahir, a través d'una bateria de preguntes parlamentàries, que es restableixi el servei mèdic. Xuclà recorda que Aena va prescindir del servei d'assistència sanitària argumentant l'important descens en passatgers de l'aeroport gironí, però aquest s'acosta als tres milions de viatgers anuals. Xuclà també ha demanat que l'Estat aclareixi “si tornarà a posar en funcionament els serveis d'assistència i tots aquells que s'hagin retirat al·legant un descens de passatgers”. En aquest sentit, el diputat de CiU ha recordat que “és indispensable un servei mèdic en un aeroport que figura entre els deu de més passatgers de tot l'Estat”.

La versió d'Aena

Per la seva banda, Aena manté que el protocol per actuar en cas d'una emergència mèdica a l'aeroport Girona-Costa Brava, a Vilobí d'Onyar, va funcionar correctament. En aquest sentit, i segons l'operador, es va donar avís al SEM, l'entitat amb la qual té subscrit un conveni des del tancament del punt d'assistència mèdica, el 15 de juliol del 2012.

Segons Aena, l'Organització Internacional de l'Aviació Civil no obliga a tenir un servei d'ambulàncies als aeroports ni tampoc assistència sanitària. El que sí que diu aquest organisme, i només en un conjunt de recomanacions, és que per valorar la seva conveniència cal tenir en compte el volum de passatgers i el de la mateixa terminal. I això, segons Aena, ho deixa a criteri del gestor. En el marc de les recomanacions d'aquest organisme, Aena va establir que serien els aeroports amb més de vuit milions de passatgers aquells on mantindria l'assistència sanitària o servei d'ambulàncies. En aquests moments, i segons Aena, els aeroports on hi ha aquest servei són els que apleguen un 73% de passatgers de tota la xarxa aeroportuària. El tancament del servei sanitari a l'aeroport de Girona es va fer en el marc d'aquests consells i es va optar, segons l'administrador de l'aeroport, per signar un conveni amb el SEM. L'aeroport disposa d'un protocol que fixa com ha d'actuar el personal en cas d'una emergència mèdica: avisant immediatament un departament que està operatiu les vint-i-quatre hores del dia i que, entre altres funcions, s'encarrega de donar avís al SEM. Des d'Aena se sosté que el protocol va funcionar correctament.

Les xifres de viatgers de l'aeroport Girona-Costa Brava són prou concloents. Aquest equipament va registrar 390.129 passatgers el juliol del 2012, poc més d'un mes després de tancar el servei sanitari. El total del mateix any va ser de 2.844.571 usuaris. La dada més propera pel que fa a viatgers, de l'agost passat, és de 407.537.

LA XIFRA

2,8
milions
és el nombre de viatgers que van passar per les instal·lacions de l'aeroport Girona-Costa Brava el 2012
Una altra vegada queda clara la volatilitat de les intencions del PP a les comarques gironines
Àlex Sáez
Diputat del PSC al congrés

LES FRASES

El PP no atribueix a l'aeroport Girona-Costa Brava la importància estratègica que realment té
És indispensable un servei mèdic en un aeroport que figura entre els deu amb més passatgers de l'Estat
Jordi Xuclà
Diputat de CiU al congrés
Vam enviar una carta a la ministra en què explicàvem què podia passar i va dir que érem exagerats
Dolors Bassa
presidenta de la UGT a girona

Un model de gestió encallat

J.T

La possibilitat d'un nou model de gestió per a l'aeroport de Girona va quedar arraconada quan el PP va arribar al govern i va optar per reforçar Aena i deixar de banda opcions de gestió compartida, que són les que es reclamaven des de les comarques gironines. Una reivindicació que tenia com a impulsores la Cambra de Comerç de Girona i la Diputació.

En aquell moment, el govern es va plantejar recórrer a la Unió Europea si el Ministeri de Foment no avançava cap a un model de gestió individualitzada dels aeroports de l'Estat. En el llavors Departament de Territori i Sostenibilitat s'estava esperant que Foment definís quin model plantejaria més enllà de les diverses declaracions que es van anar succeint.

Reorganització

En aquell moment, l'agost del 2012, i tan sols un mes després que es tanqués el punt d'atenció sanitària a l'aeroport de Girona, Aena estava immersa en un procés de reestructuració per intentar reduir el dèficit anual en poc temps i poder fer sortir part de l'empresa pública a la borsa –ara es diu que podria fer-ho aquesta tardor–. Però tampoc es va arribar a concretar en quins paràmetres es faria aquesta privatització, i també es desconeixen quins canvis podia implicar en la gestió aeroportuària. L'anterior ministre José Blanco va intentar, sense èxit, posar a concurs la gestió privada dels aeroports del Prat i Barajas, però en el context de la crisi econòmica va haver de retirar-ho a causa de la falta d'empreses disposades a licitar en el concurs.

I, en aquest context, la Generalitat mantenia el traspàs com un gran objectiu polític, però prioritzant aconseguir que els aeroports tinguin una gestió individualitzada i propera al territori, obrint també la porta a la inversió privada. I és en aquest gran marc que la Generalitat no ha deixat de banda tornar a posar sobre la taula el debat polític de la gestió aeroportuària.

Amb els precedents de les reivindicacions des del territori per l'aeroport, també es preveia tenir la complicitat d'una bona part del sector aeri i també d'algunes comunitats que es veien perjudicades pel model actual en xarxa d'Aena, com ara el País Valencià i les illes Balears.

El PSC ja va reclamar que es reobrís

El PSC tornarà a demanar al Congrés i al Senat que el govern reobrir el servei d'assistència sanitària de l'aeroport Girona-Costa Brava. El diputat socialista al Congrés, Àlex Sáez, ja ho havia demanat a través d'una proposició no de llei, el 17 de setembre del 2012, després que el govern suprimís el servei el 15 de juliol del 2012, i ho va complementar amb dues preguntes per escrit al govern, la primera el 7 d'agost del 2012 i la segona el 18 de febrer del 2013. Aquesta proposició no de llei, segons Sáez, encara és al calaix dels temes pendents i el govern no ha previst ni tan sols la data en què s'hauria de començar a debatre.

Sáez va manifestar: “El PP no atribueix a l'aeroport de Girona la importància estratègica que té. I, lamentablement, amb aquesta decisió vam ser testimonis, una altra vegada, de la volatilitat de les seves intencions i la seva indolència política a les comarques gironines.” Per això, el socialista en reclama i n'exigeix la reobertura.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona