El tercer rail arribarà el 2016 al centre intermodal de Vilamalla
La Generalitat assegura que el govern estatal s'hi ha compromès i que hi invertirà uns quatre milions d'euros
Era la condició que posaven dues empreses logístiques per instal·lar-se a la zona
El govern espanyol s'ha compromès a fer arribar l'any vinent l'ample de via europeu al futur centre logístic intermodal Far-Vilamalla, un fet que donarà un notable impuls a la que ha de ser una de les grans potes del corredor mediterrani a les comarques gironines. Així ho va anunciar ahir a Figueres el secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, que va precisar que la construcció del tercer rail en el tram d'aproximadament un quilòmetre –en què ara només hi ha vies d'ample ibèric– que va des de l'estació de Vilamalla –on la línia convencional ja està adaptada a l'ample europeu– fins a la zona on s'ha d'aixecar la terminal intermodal –en uns terrenys de Renfe a tocar del polígon Logis Empordà– suposarà a l'Estat una inversió d'uns quatre milions d'euros.
L'arribada del tercer rail fins al futur centre intermodal ha estat una de les principals demandes dels últims temps de l'empresariat gironí, sobretot arran que l'any passat dues empreses logístiques –la catalana Tradisa i l'alemanya Mosolf– ho posessin com a condició per establir-s'hi. Ahir, Font va recordar aquesta “condició sine qua non” que havien posat aquestes dues empreses per invertir a la zona i va destacar que les empreses que volen instal·lar-se a Catalunya ja no busquen baixos costos laborals, com passava anys enrere, i sí entorns ben connectats que els permetin reduir els costos logístics i de transport. D'altra banda, Font va recordar que, més enllà de ser un punt de distribució de mercaderies del nord d'Europa cap a la península, el futur centre del Far-Vilamalla pot ser també el punt de sortida perfecte dels productes que genera el clúster carni desenvolupat a Osona i la Garrotxa.
La terminal intermodal del Far-Vilamalla és un projecte que arrenca el segle passat i que s'ha hagut de replantejar arran de la crisi econòmica per abaratir-ne els costos. La plataforma s'ha de convertir en un punt adaptat, on hi hagi vies d'amples ibèric i internacional, que permetin facilitar la gestió de mercaderies entre camió i ferrocarril. La intenció és que l'actual terminal s'adapti per condicionar-hi una platja de vies (entre tres i quatre) que donin cabuda a trens d'entre 700 i 800 metres de longitud. Aquesta inversió correspon a la Generalitat, que la podrà tirar endavant un cop l'Estat estengui l'ample europeu fins a la zona.
TP Ferro: el que cal evitar
Font va fer aquest anunci en una jornada al castell de Sant Ferran sobre el desenvolupament de les xarxes i els serveis logístics al sud d'Europa i el corredor mediterrani, en què també es va referir al “fracàs econòmic” de TP Ferro, que va considerar que és el model que “cal evitar” en un futur per garantir l'èxit del corredor mediterrani. De fet, va contraposar els dos projectes, en considerar que el cas de Vilamalla demostra que les infraestructures s'han de planificar en funció dels serveis que les faran rendibles. En aquest sentit, el secretari d'Infraestructures va subratllar que “el fracàs de TP Ferro” ha estat de gestió, perquè no s'ha aconseguit el volum de trens necessari per fer rendible la inversió feta, i no pas pel que fa a la infraestructura, “que funciona i funciona bé”. “Quan parlem de corredor mediterrani ens hem d'habituar a parlar d'un corredor de serveis i no pas d'infraestructures”, va dir.
