Infraestructures i serveis

Sense fer volar coloms

El pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015, que preveia onze instal·lacions noves, ha quedat en una declaració d'intencions

El pla 2016-2025 vol que sigui la iniciativa

L'aposta actual de la Generalitat és rendibilitzar el que ja està fet

El 20 de gener del 2009 el govern de la Generalitat va aprovar, amb tota l'aparença de ser una ambiciosa, però il·lusa, carta als Reis, el pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015. El document, la vigència del qual finalitza enguany, preveia fins a onze noves instal·lacions (entre aeroports i aeròdroms) arreu del país i tenia un pressupost d'inversió d'1.586 milions d'euros. De tot el que es programava de nou en aquell pla, amb partides assignades i tot (vegeu gràfic) i que no estigués ja en funcionament, poca cosa s'ha fet. La crisi econòmica ha desat la majoria de projectes al calaix.

El pla 2009-2015 (reedició d'un primer document aprovat el desembre del 2007) contemplava el desenvolupament de quatre aeroports comercials. Menys el de Lleida-Alguaire (que es va començar a construir el 2007) i el d'Andorra-la Seu d'Urgell (reobert el 2010 i obert als vols comercials aquest gener), els altres dos continuen sent una mera hipòtesi. Ni aeroport corporatiu-empresarial ni aeroport a les Terres de l'Ebre. “En el seu moment hi va haver algunes empreses interessades a obrir un camp de vol a l'entorn de Tortosa amb finalitats més aviat turístiques, però al final es van tirar enrere”, explica Ricard Font, secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya.

Per a l'aeroport corporatiu, amb possibilitats de situar-se a Òdena i amb una assignació de gairebé 96 milions d'euros al pla, Font ha confirmat que a finals d'aquest any quedarà aprovat el pla director urbanístic aeroportuari (PDUA) de l'aeròdrom d'Igualada-Òdena, que s'està redactant. Consensuat amb els municipis, el PDUA “donarà unes garanties econòmiques i urbanístiques per a aquells que tinguin intenció d'invertir en aquesta infraestructura, tant per continuar sent un aeròdrom com per si algú està disposat a fer-hi una inversió més important d'aviació general”, explicita Font.

L'alcalde en funcions d'Òdena, Pep Solé, no creu necessari tenir aeroport corporatiu al municipi “perquè no hi ha demanda i el de Barcelona té prou capacitat”. Per tant, el que s'ha de fer és “potenciar l'activitat actual de l'aeròdrom, que és l'esportiva”. En canvi, l'alcalde electe, Francisco Guisado, és partidari (tal com recollia fins i tot el seu programa electoral) de tenir un aeroport corporatiu al terme, “un equipament que ens canviés l'oci d'uns pocs pel negoci de molta més gent i que fos d'interès general”.

En aquest sentit, el secretari de Territori i Mobilitat deixa clar que la realitat econòmica ara és una altra i que el criteri del govern amb vista al pla 2016-2025 ha canviat. El ritme inversor en infraestructures aeroportuàries dels anys vinents estarà basat en la iniciativa privada i en les oportunitats de negoci. “L'administració pública no promourà el desenvolupament de més infraestructures, perquè al nostre país no en tenim mancança, sinó que el que fa falta és rendibilitzar el que ja tenim fet”, reconeix. Pel que fa a l'aviació comercial, “en aquest moment al conjunt d'aeroports de Catalunya podríem arribar a moure 75 milions de passatgers i n'estem movent uns 40”.

Sense notícies

A banda dels aeròdroms ja existents que recollia el pla 2009-2015 –a més del d'Igualda-Òdena, els de Sabadell, Alfés (“quan el Suprem ens digui que hem d'executar sentència ho farem”, diu Font en referència al tancament d'aquest aeròdrom), Calaf-Sallavinera, la Cerdanya, Empuriabrava i Manresa-Sant Fruitós– el document del govern també parlava d'aeròdroms, la viabilitat dels quals estava pendent d'analitzar-se, al Priorat, Vallmoll, el Castell de Santa Maria, Tàrrega, Mollerussa i Palafolls. Respecte a aquests emplaçaments, tot i que en alguns casos sí que existeix un camp de vol, Font repeteix que “des del punt de vista públic no són inversions que en aquest moment responguin a una necessitat de país”.

Una situació similar és la que es dóna als set aeròdroms en projecte que hi havia el 2009: a Arnès, Ribera d'Ebre, Lladurs, Cervera, Tremp, Prat de Moià i Viladamat. Sobre tots aquests el secretari de Territori i Mobilitat explica: “Almenys durant aquests darrers quatre anys no hi ha hagut ningú que hagi mostrat el seu interès per desenvolupar-los.” I així ho confirmen des del territori. “Sí que se n'havia parlat, per allà als anys 2002 o 2003, però que a mi em consti des de llavors el tema ha quedat aparcat. Si més no a l'Ajuntament no tenim constància que s'hagi fet cap pas més”, comenta Joan Vilà, alcalde en funcions de Lladurs, sobre l'aeròdrom auxiliar, destinat a serveis públics d'emergència i protecció civil i ús esportiu, que s'havia dit de fer.

A Viladamat, l'alcalde en funcions, Robert Sabater, diu que a l'escola de vol privada que hi ha al municipi en els últims anys s'ha fet una ampliació i avui té una quinzena d'hangars privats per a avionetes i ultralleugers. Segons Sabater, s'havia parlat d'asfaltar les pistes de l'incipient aeròdrom però apunta que, en tot cas, caldria un pla per modificar la infraestructura. “S'hauria de mirar quin seria l'ús i la finalitat”, comenta.

En via morta també es troben aeròdroms com el d'Arnès, el de Tremp o el de Cervera, on hi ha un camp de vol operatiu però amb poca activitat. Jaume Carcasona, tinent d'alcalde en funcions de Cervera, diu que fa un temps havien rebut alguna proposta de part de la iniciativa privada d'instal·lar-hi uns hangars. “La il·lusió hi era, però tocant de peus a terra jo, que llavors era primer tinent d'alcalde, veia molt difícil desenvolupar-ho. Els mateixos socis de l'aeroclub s'hi van negar perquè tenien por de perdre la seva identitat, una cosa típica de la Segarra”, ironitza Carcasona.

Sobre la necessitat que s'acabi fent un aeròdrom amb cara i ulls a Cervera, el regidor cerverí (i pilot d'aviació) creu que amb l'aeroport de Lleida-Alguaire a tocar seria llençar els diners. “No s'han de fer volar coloms. Hem d'omplir d'aeròdroms poblacions que estan a menys de 100 km i tenir-ne un a Tremp, també?”, pregunta.

Per part de la Generalitat, la lliçó sembla apresa. “Els plans han de tenir projecció de futur, i el ritme d'execució l'ha de marcar, indefectiblement, l'economia. Cada inversió ha d'estar avalada per un retorn econòmic i social. Hagués estat inconscient, per part del govern actual, desenvolupar aquestes infraestructures perquè ho deia un pla fet amb anterioritat”, admet Font.

LA FRASE

L'administració pública no promourà el desenvolupament de més infraestructures
Ricard Font
secretari de territori i mobilitat de la generalitat

LA XIFRA

1.586
euros
és el pressupost d'inversió del pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015

El Col·legi de Geògrafs opina

Respecte al pla 2007-2012, el Col·legi de Geògrafs de Catalunya ja va dir que no considerava justificable per raons d'equilibri territorial els aeroports de Terres de l'Ebre, el d'Andorra-la Seu i el de Lleida-Alguaire, per al qual llavors les previsions de tràfic parlaven d'entre 400.000 i 500.000 passatgers anuals l'any 2020, molt lluny dels 30.000 passatgers actuals. “Vist ‘a posteriori' no l'haguessin hagut de fer o no d'aquesta manera. Ara bé, un cop ja fet, el que cal és racionalitzar el seu ús i establir una estratègia adequada al seu potencial i situació”, reflexiona Jaume Busquets, president del Col·legi de Geògrafs de Catalunya. Per ell, moltes de les consideracions que es van fer fa vuit anys continuen sent vàlides per al pla 2009-2015.

“Aquestes instal·lacions requereixen una inversió pública molt important i s'han de sostenir amb arguments molt sòlids i que tinguin presents la totalitat de variables que intervenen al territori. La funcionalitat d'un aeroport depèn precisament del seu funcionament en xarxa i d'altres infraestructures”, opina Busquets. De fet, Font accepta que el 2015 l'aeroport de Lleida-Alguaire “lògicament, no s'hauria fet mai”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona