Infraestructures i serveis

Les llars gironines s’adapten lentament al porta a porta

Els cubells a l’exterior de les cases comencen a ser una imatge habitual, però només en una minoria de municipis

Als llocs on ja ho fan, l’increment de les tones de materials reciclables recollits és molt gran

Tan sols en deu pobles –dels 221 de la demarcació– el porta a porta engloba tot el terme i la majoria de fraccions

La normativa europea ha obligat el govern català a marcar-se una sèrie de fites en matèria de residus urbans, entre les quals destaca que el 2020 la recollida selectiva englobi, com a mínim, el 60% de totes les deixalles, i que la totalitat de la fracció resta (els materials que no es reciclen) hagi estat tractada abans de dipositar-la als abocadors, unes instal·lacions que no paren de créixer. L’any passat, la mitjana de recollida selectiva neta a les comarques de Girona va ser del 31,5% (a Catalunya, del 32%). Per tant, si d’aquí a dos anys es vol arribar a aquell objectiu, hi ha feina a fer.

Bons resultats

Com que es dona per descomptat que a través del sistema actual (els contenidors de lliure accés a la via pública) difícilment s’aconseguirà un increment significatiu en la recollida selectiva, els ajuntaments i els consells comarcals comencen a implantar o projectar mètodes alternatius. El porta a porta és el més habitual. A les comarques de Girona encara són pocs els municipis que usen aquest sistema per a la majoria de fraccions i en tot el terme. Celrà n’és un. Va posar-s’hi l’abril del 2013 i està obtenint uns resultats molt significatius: el 86,3% de totes les seves escombraries es poden reciclar –segons les dades de gener a agost d’aquest any–, mentre que abans del canvi la proporció només era del 30%. Al cap de poc el porta a porta va entrar en servei a Vilablareix, on avui s’estan aconseguint els millors resultats de la demarcació: la mitjana d’aquest any és pràcticament del 90%.

Més recentment, Porqueres (en la major part del municipi, però no pas en tot) i Camós (en la zona del seu terme més pròxima a Porqueres) i Besalú s’han convertit en pioners del porta a porta al Pla de l’Estany i la Garrotxa, respectivament. A Porqueres, on el sistema es va començar a aplicar el mes de febrer, fins ara la mitjana s’ha situat en el 80%, aproximadament el doble del que s’aconseguia amb anterioritat. A Besalú, de la seva banda –on el porta a porta es va implantar tot just el mes passat–, les primeres dades van també en aquesta direcció: en els primers 15 dies, el material que s’ha de traslladar a l’abocador comarcal s’ha reduït a la meitat.

Els llocs on es fa el porta a porta en tot el terme són municipis petits i mitjans. Segons l’Associació de Municipis Catalans per a la Recollida Porta a Porta, són Sant Hilari, Vilajuïga, Celrà, Vilablareix, Biure, Boadella i les Escaules, Darnius, Maçanet de Cabrenys i Terrades. En la llista oficial, no hi surten encara l’esmentat Besalú i tampoc Vilobí d’Onyar (el primer trimestre han pujat del 37,3% al 83,5%), a causa del fet que ho acaba d’implantar. D’altra banda, hi ha nou municipis més que fan el porta a porta, però parcialment (o bé no arriben a tot el terme o bé només ho fan en unes poques fraccions).

A les ciutats grans, el canvi és més lent. Girona ho ha començat a experimentar a Sant Daniel (han arribat al 81,3%) i compta fer-ho aviat a Campdorà i la Pujada de la Torrassa, amb la intenció d’anar-ho aplicant de mica a mica a la resta del terme. Blanes ho aplica només en algunes zones i a Figueres ho preveuen fer a curt termini, només a alguns barris. A Olot, està en estudi.

Despeses

Al marge de les consideracions mediambientals, el fet que es redueixi la factura que han de pagar els ajuntaments per utilitzar els abocadors és un dels arguments que juguen a favor del porta a porta i demés sistemes d’augment de la recollida selectiva. Aquest estalvi, sumat als ingressos per la venda de vidre, cartró o paper, compensa l’increment dels costos que suposa el porta a porta. En el cas de Vilablareix, els números no deixen cap dubte. En els cinc anys que fa que el van implantar han passat de pagar 45.000 euros per entrades a l’abocador a 6.500 euros perquè les tones han disminuït de 700 a tan sols 90. El porta a porta els surt tan a compte que poden rebaixar la factura als veïns. “Abans, cada habitatge pagava uns 156 euros i l’Ajuntament havia d’afegir-hi entre 12.000 i 25.000 euros cada any, mentre que l’any passat la mitjana per habitatge va ser de 120 euros i l’Ajuntament no hi va haver de posar res”, explica l’alcalde, David Mascort. Aquestes xifres encara han de millorar més arran de l’aplicació de la taxa per participació: des d’aquest any, als veïns que s’hi impliquen, els sortirà entre 80 i 100 euros, mentre que s’incrementarà per als que no col·laborin, que són aproximadament el 10%. Com a Vilablareix, altres ajuntaments pensen en sistemes que premiïn econòmicament les llars que s’hi impliquin.

Problemàtiques

Difícilment s’aconsegueix que el 100% de les llars col·laborin en el porta a porta, segons coincideixen a assenyalar els ajuntaments consultats. Falta d’informació, manca de voluntat o de temps per seleccionar i treure les deixalles quan toca o, simplement, l’incivisme en serien les causes. Una conseqüència del sistema és, en alguna ocasió, l’anomenat “turisme d’escombraries”: veïns de municipis del porta a porta traslladen les escombraries a pobles veïns on encara no apliquen el sistema. A les comarques de Girona, no hi ha constància que estigui sent un problema greu, tot i que es donen casos.

LES XIFRES

31,5%
és la proporció mitjana
de la recollida selectiva neta a la demarcació, mentre que la catalana és del 32%.
90%
és la proporció
de recollida selectiva, aproximadament, que han aconseguit a Vilablareix amb el porta a porta.

Els contenidors amb targeta, una opció als pobles de la Garrotxa

R. Estéban

A la comarca de la Garrotxa només Besalú i Argelaguer han implantat ja de manera permanent un sistema alternatiu de recollida selectiva. El primer municipi va optar pel porta a porta i el segon ha desplegat contenidors que s’obren amb targetes personalitzades. La resta de 21 pobles de la Garrotxa ho decidiran a curt termini perquè al llarg de l’any que ve el nou sistema entri en servei. A mitjà termini, la seva intenció és compensar els que s’hi impliquin amb un millor tracte en les taxes.

Proves pilot

Abans no es posa en marxa el canvi de sistema, a tot arreu s’ho pensen molt i despleguen campanyes informatives i de conscienciació. En el cas de la Garrotxa, el Consell Comarcal i el consorci públic Sigma van organitzar l’any passat unes proves pilot per esbrinar quin o quins mètodes podrien ser més eficaços. En quatre municipis diferents es van provar els esmentats porta a porta i contenidors controlats, i també bosses personalitzades i contenidors amb identificació d’usuaris combinades amb bosses personalitzades. Un cop analitzades les experiències, es va decidir que els municipis escollirien entre el porta a porta i els contenidors que s’obren amb targeta. En el cas d’Olot, l’Ajuntament té previst fer unes proves pilot pròpies.

A Argelaguer van fer la prova pilot dels contenidors controlats i va anar tant bé –segons l’Ajuntament– que no han dubtat a adaptar-ho de manera permanent. La majoria, però, ho estan estudiant. A la Vall de Bianya, per exemple, el seu alcalde, Santi Reixach, seria partidari dels contenidors. “D’una banda –argumenta– tenim molta població disseminada i això encareix molt el porta a porta, i d’una altra banda, ja tenim adquirit l’hàbit d’anar fins als contenidors.”

En el moment en què a tot arreu deixi d’haver-hi contenidors oberts, el problema del “turisme d’escombraries” (veïns de llocs on es controla que porten les bosses als pobles on encara no ho fan) haurà desaparegut, però mentrestant es donen casos. A Argelaguer han decidit posar càmeres per enganxar els qui facin un mal ús de les zones de contenidors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Madrenas no traurà del calaix el pla especial del parc de la Devesa

girona

Roses ja té un tanatori propi, amb tres sales de vetlla i accés al cementiri

ROSES

Contenidors controlats, a Sant Miquel de Campmajor

SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

Plaques solars per a la Guàrdia Urbana de Figueres

FIGUERES
El temps
SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

Diumenge amb més sol

barcelona

Arnold Schwarzenegger diu que el sistema de metro de Barcelona és “el model que la resta del món hauria de fer servir”

barcelona

Reobren al trànsit la cruïlla de Reggio Emília de Girona

Girona
FIGUERES

Borsa de bicicletes

Vaga escolar global per salvar el planeta

NOVA YORK