Una setmana tard

Els viatgers que agafen a diari la línia 3 de rodalies –la línia de Vic– van una setmana tard. O, dit d'una altra manera, durant un mes sencer, el 25% dels trens passen amb un retard de com a mínim un quart d'hora. L'afirmació té una arrel científica, d'entretenir-se durant un mes sencer a demanar, cada cop que hi ha un retard de 15 minuts o més, la devolució express (instaurada el 2007, arran de les obres del TAV que van afectar l'R2 sud), és a dir, el retorn d'un altre bitllet de les mateixes zones per al mateix trajecte. Aquesta comprovació està feta durant el mes de novembre: anar i tornar cada dia laborable, en tren, de la Garriga a Barcelona. I en unes franges horàries que, tot i variar, no solen ser d'hora punta: habitualment, de 9 a 11 del matí per anar a Barcelona, i de 8 a 10 de la nit per tornar a la Garriga.

Sovint passa que el retard del dia ja ha torturat prou l'usuari, que, a més, arriba tard a alguna banda, perquè s'entretingui a demanar el retorn del bitllet. Però la perseverança de reclamar cada vegada fa prendre consciència de dues coses: de com de malament funciona l'R3, que arrossega el dèficit endèmic d'infraestructures de tenir una sola via des de Montcada-Bifurcació cap al nord, i del cert estalvi econòmic que almenys es pot endur el viatger si cada cop reclama.

Durant aquest mes de novembre, qui signa la crònica va “enganxar” nou desplaçaments amb un retard de 15 minuts o més (en algun cas es va acostar a la mitja hora). Això equival, pràcticament, als viatges d'una setmana laborable sencera. Traduït a l'estalvi econòmic que comentàvem, significa els 23 euros que val una T-10 senzilla de rodalies de quatre zones (les que hi ha entre la Garriga i Barcelona), o els 28,7 que val una T-10 integrada. El sofert viatger ha de saber que, si el bitllet amb què reclama és integrat, el que li tornen és també integrat. I una altra dada: un bitllet senzill de la Garriga a Barcelona ja costa 3,15 euros. Tot això, és clar, a l'espera de com es concreta la pujada tarifària anunciada per l'any que ve.

La majoria de vegades aquests retards no es deuen a una avaria concreta, sinó a l'anomenada “gestió ferroviària”, és a dir, a problemes de circulació derivats de la precarietat de la infraestructura. Segons fonts d'Adif, el fet que hi hagi una única via de Montcada en amunt provoca que quan algun tren no surt a l'hora els efectes negatius es multipliquin. I si, a més, hi ha una avaria, l'estona que cal per arreglar-la es fa encara més gran. “Amb una sola via, si un tren va fora d'hora té més punts d'acumular retards”, indiquen. La situació, a més, ara s'aguditza amb les restriccions temporals per obres entre Ripoll i Puigcerdà, i a la Molina, que obligaran a limitar la velocitat en aquests trams... fins a la primavera!

Aquesta setmana de retard és una dada que fins i tot queda curta. Una altra situació habitual a l'R3 són els petits retards naturalitzats. Per exemple, el tren que passa a les 10.50 h per la Garriga quasi mai passa a aquesta hora: de 5 a 10 minuts de retard, pel cap baix, solen ser una constant. El motiu? Aquesta mena de forat negre anomenat “gestió ferroviària”.