La presó vella de Figueres, un any tancada i sense ús
Només una petita part de l'edifici del carrer Sant Pau s'ha pogut cedir als veïns des que va deixar de ser presó
L'Ajuntament en vol la cessió gratuïta i la Generalitat la vol vendre
L'edifici va funcionar com a presó des del 1917 fins al 2014
Un any després que la presó vella de Figueres tanqués les portes, encara no s'ha pogut obrir a la ciutat. Fins ara l'Ajuntament només n'ha pogut destinar un petit espai per a l'associació de veïns on hi havia les antigues oficines, amb una cessió temporal que s'ha de renovar cada mes amb la Generalitat. Però la resta de l'edifici del carrer Sant Pau està tancat i encara amb els filats de seguretat de l'antic centre penitenciari. De fet, la Generalitat i l'Ajuntament de Figueres fa un any que negocien la cessió de la presó vella a la ciutat. Però fins ara el consistori encara no ha aconseguit la cessió de tot el local. El govern, de fet, la voldria vendre, però l'Ajuntament vol que passi a ser municipal de manera gratuïta.
La presó vella de Figueres va tancar les portes com a centre penitenciari el 26 de juny del 2014, per la posada en funcionament del Puig de les Basses, ara fa més d'un any. El mateix dia que els presos deixaven les velles instal·lacions, l'alcaldessa, Marta Felip, es reunia amb els veïns del barri per explicar-los que volia donar un “ús immediat” a l'edifici del carrer Sant Pau. I parlava de fer-hi visites guiades, d'usar l'edifici annex a la presó amb una inversió mínima, treure les tanques i obrir una pista de bàsquet. Això, mentre no es dóna un ús definitiu a l'antiga presó, que s'ha de reconvertir en l'escola Carme Guasch (ara en barracons), entre altres usos. S'ha parlat d'un hotel d'entitats.
De moment, però, només s'ha pogut obrir un petit espai per a l'associació de veïns i la resta està pendent, d'una banda, que la Generalitat cedeixi l'edifici a l'Ajuntament, i de l'altra, d'una memòria valorada que el govern vol fer per calcular què costarà a les arques municipals retirar els filats de les tanques i adequar l'aparcament com a pista poliesportiva i els jardins com a parc públic. Quant a la cessió, l'alcaldessa, Marta Felip, ha explicat a aquest diari que la intenció de l'equip de govern (CiU i el PSC) continua sent oferir la presó com un nou espai ciutadà a Figueres. Les negociacions amb la Generalitat es reprendran (segurament ja passat el 27-S). Ara les converses se centren en com es farà aquesta cessió, ja que el govern seria partidari de vendre l'antic centre, però el consistori en reclama la cessió gratuïtament. “Hi ha altres casos en què la Generalitat ha venut presons en desús, però nosaltres en defensem una cessió gratuïta”, diu l'alcaldessa.
La presó del carrer Sant Pau de Figueres es va fer construir el 1904 i es va usar com a presó del 1917 fins al juny del 2014. L'edifici conserva la fesomia externa que va idear l'arquitecte Josep Azemar. Precisament, aquesta part de l'edifici està protegida i per tant qualsevol projecte que s'hi vulgui fer haurà de mantenir la façana. Cal veure quin projecte a mitjà termini es planteja en aquest mandat, ja que CiU i el PSC van plantejar en els programes electorals models diferenciats.
LES FRASES
Rodatge d'una pel·lícula dirigida per Sergi Güibas
A part de l'espai que s'ha destinat als veïns, la major part de la presó vella de Figueres està tancada. Però aquest mes d'agost i setembre sí que hi haurà activitat, ja que s'hi ha de fer el rodatge d'una pel·lícula dirigida pel castelloní Sergi Güibas, titulada Lone wolves. Es tracta d'un drama carcerari sobre la corrupció, que tindrà com a escenaris la presó vella de Figueres i diverses localitzacions d'Empuriabrava i Castelló d'Empúries. Güibas, que ha tingut totes les facilitats per part de l'Ajuntament de Figueres, ha aconseguit la complicitat d'intèrprets com ara Josep M. Blanco, Octavi Pujades, Joel Minguet i Paco Moreno. La presó ha tornat a tenir vida, encara que fictícia, i s'ha equipat, a més, amb mobiliari, entre altres llocs, de la base miliar del Pení, entre Roses i Cadaqués.
El centre del Puig de les Basses, a ple rendiment, amb 728 reclusos
M.Vicente
La presó vella de Figueres, al carrer Sant Pau, va quedar buida el 26 de juny de l'any passat, quan els reclusos que hi havia es van traslladar al nou centre penitenciari de referència a les comarques gironines, el Puig de les Basses, situat a la mateixa capital de l'Alt Empordà. Poc més d'un any després, la nova presó funciona a ple rendiment, amb tots els mòduls oberts, i amb un total de 728 reclusos, segons xifres del Departament de Justícia d'aquesta setmana. Tot i que aquesta no és la capacitat màxima que podria assumir el centre penitenciari, Justícia considera que ja està a ple rendiment, ja que s'han de preveure les noves detencions.
D'aquests reclusos, 688 són homes i 40 són dones. La majoria –en concret 607– ja compleixen condemna, mentre que la resta, 121, estan en presó preventiva en espera de judici. Pel que fa al règim, n'hi ha dotze que estan en règim tancat, ja sigui per una mala adaptació amb la resta d'interns i amb els treballadors del centre o bé per mala conducta. Segons Justícia, aquesta xifra, que és menor, pot canviar amb facilitat, perquè es pot donar el cas que un intern comenci amb aquest règim, que implica menys relació amb els companys i per exemple no permet l'accés als tallers ocupacionals, però que al cap de poc temps se'l passi al règim ordinari. També hi ha 34 persones en règim obert, és a dir, que només dormen a la presó, tot i que de fet el centre obert de referència a les comarques gironines és l'antiga presó de la ciutat de Girona, que l'any passat va passar a acollir només els 107 condemnats en règim obert (97 homes i 10 dones).
La presó del Puig de les Basses, entre els termes de Figueres i Llers, va entrar en funcionament el juny de l'any passat, després d'anys de retard en la posada en marxa. En dues operacions separades, el juny del 2014 es van traslladar de cop tots els presos que hi havia a les velles presons de Figueres i Girona. I, a partir d'aleshores, s'hi han anat portant els reclusos que tenen vinculació amb la demarcació de Girona, és a dir, que hi tenen familiars.
Un mes després del trasllat, al juliol, el president de la Generalitat, Artur Mas, la va inaugurar.
