JON AGUIRRE SUCH
SOCI FUNDADORA DE PAISATGE TRANSVERSAL, ENCARREGADA DEL PIAM DEL NUCLI ANTIC D’OLOT
“El repte és difícil, però tenim les eines”
Manifesta les seves impressions després dels primers contactes amb agents de tots els sectors de la zona
Creu que s’està davant d’una oportunitat definitiva
De Madrid a Olot.
Paisaje Transversal és de Madrid. El contacte amb Olot prové d’unes jornades de l’Observatori del Paisatge. Són una oficina d’innovació especialitzada en la transformació de ciutats des d’una perspectiva ecològica, participativa i integral.
Paisaje Transversal ha liderat amb èxit el pla integral d’actuació municipal de Sant Miquel, i ara afronta el repte de fer el mateix en un espai tan complex com el barri vell.
Al nucli antic fa anys que esperen. Ara, sí?
Estem davant de l’oportunitat definitiva. Les experiències fallides també ens ajuden a millorar i a tenir èxit. Hem de generar il·lusió: sense la gent això no tirarà en davant. Calen moltes mans, molt diàleg, molta implicació pública i privada.
Ara hi ha pressa.
Hem de mesurar les nostres expectatives. Estem en un procés en què fa vint anys ja s’apuntaven coses i és un procés a llarg termini. Intentarem generar el màxim consens i la implicació de tothom i anirem sumant d’acord amb una estratègia comuna. El repte és difícil i complex, però tenim les eines.
Quines potencialitats hi veu?
És el cor d’Olot, un espai central on ve gent, i és reconegut, amb un patrimoni i una història i una identitat potents, hi ha un moviment associatiu molt actiu, la gent hi conviu i hi ha persones molt actives a nivell comercial i una escola d’art que és un centre neuràlgic des d’on es pot començar a treballar, i una biblioteca dinamitzadora.
Què hi falta?
No hi ha problemes greus. Sí, quant a habitatge i degradació de l’espai urbà, però no és un espai brut i deixat. Totes són coses fàcils d’arreglar.
Què en pensa després dels primers contactes amb la zona?
He detectat una certa frustració pels processos previs, però també certa energia positiva. Per això, treballarem el control d’expectatives i l’establiment de límits i condicions, des de les frustracions i pors, per no generar falses expectatives.
Com es frena l’especulació en aquests tipus de projectes?
Som molt conscients que els centres urbans són centres d’especulació. És important remarcar que això és Olot i no una gran capital. Per això hem introduït una nova línia de treball en la diversitat d’usos, habitatge... i generar un model propi del que és un centre urbà.
Parlant de rehabilitacions: i els propietaris amb pocs recursos?
És massa aviat per determinar quin és el problema real de l’habitatge a nivell de propietats. Hi ha un problema evident d’habitatge buit, d’infrahabitatge, però ara estem en fase d’anàlisi i hem de treballar conjuntament i de forma transversal.
L’escola d’art nova és la clau de volta de tot plegat?
És un motor molt important i serà clau per atraure gent jove al barri. L’escola ja està a dins del grup motor i treballem per veure quines són les necessitats i com pot generar vida al barri. Hi ha uns 400 alumnes, la majoria són de fora i són un potencial, que si tenen una oferta de lloguer adequada poden donar un altre aire al barri. La barreja de condicions socials, econòmiques, culturals i socials és el que dona vida humana.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
