Via Vallès encoratja Sabadell i Terrassa a formar part de la futura àrea metropolitana de Barcelona
Creuen que, si no, l'avantprojecte de llei prefigura una comarca dividida i amb poc pes
L'associació Via Vallès ha formulat set al·legacions als avantprojectes de les lleis de l'àrea metropolitana de Barcelona (AMB) i de l'organització veguerial de Catalunya. El president de l'entitat, Joan Saborido, creu que les dimensions i característiques de l'àrea són «una còpia calcada de l'antiga corporació metropolitana de Barcelona», del 1956, i no responen a la realitat territorial dels dos Vallès. Per exemple, Barberà en forma part i Sabadell, separada per un mateix carrer no: «No té sentit que ens ho quedem mirant des de l'altra vorera», sosté Saborido.
A banda de les al·legacions, l'entitat va encoratjar ahir els ajuntaments de les grans ciutats que en queden al marge, especialment Sabadell i Terrassa –però també Rubí, Mollet o Parets–, que lluitin per adherir-s'hi i forçar que el Vallès tingui veu dins de l'AMB. L'urbanista Manel Larrosa hi va afegir que «no es pot trencar la comarca en dues meitats», on els municipis del sud de la B-30 mirin cap a Barcelona –«el pati del darrere» de la gran urbs– i siguin aliens a les cocapitals del nord. És més, l'associació aventura que si Sabadell i Terrassa s'integressin en l'AMB, la llei que ha de regular el futur govern metropolità seria més gradual i Barcelona no podria prendre decisions sense el consens de les cocapitals.
Més pes, més inversions
Larrosa també va apuntar al dèficit d'infraestructures del Vallès com un dels elements que podria pal·liar la consideració de les dues comarques com a part indissociable del fet metropolità. Les estadístiques d'inversió pública reflecteixen un elevat desequilibri entre el Barcelonès i el Vallès. Com a mostra, les partides destinades a l'extensió de la xarxa barcelonina de metro i la llarga espera per construir els nous ramals de Terrassa i Sabadell.
Mantenir plena capacitat de decisió urbanística
A banda del vessant estratègic, Via Vallès alerta en les al·legacions sobre la invasió d'algunes competències que l'Estatut consagra a favor dels municipis, amb «l'inconvenient principal», opinen, que «es preveu un únic pla director de l'àmbit i un únic pla general d'ordenació urbana» per als 29 municipis. L'associació, en canvi, defensa que hi hagi dos plans directors independents –un per a la subregió litoral del Barcelonès i un altre d'específic per al Vallès i la subregió prelitoral. En els casos d'un hipotètic ingrés de Sabadell i Terrassa, però, insisteixen que caldria «una gradualitat» i un esperit «més flexible», de manera que les dues ciutats conservessin almenys en part la capacitat de decisió sobre els seus plans urbanístics. Un altre dels punts que qüestiona l'entitat seria la gestió del futur pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB), que abasta 164 municipis però quedaria en mans d'un govern participat per només 29 ajuntaments.
