La plaça Lesseps es va consolidant com a espai veïnal tot i l'amenaça de l'incivisme
Un any després de la inauguració, l'encesa polèmica que va generar el disseny de l'espai s'ha anat atenuant i desdibuixant
La diferència és abismal. I no només perquè on abans hi havia un eixam de carrers i cotxes ara hi ha zones verdes o jocs per a la canalla. Ara la gent, veïns o no, pot estar-hi, fer-se-la seva. «Hem aconseguit que les persones l'ocupin i la facin servir. S'ha consolidat com un espai públic», comenta el regidor de Gràcia Guillem Espriu. Entre el veïnat, les opinions continuen fluctuant entre pols confrontats. Fernando Casal, membre del Grup d'Amics de Lesseps –entitat que agrupa els defensors entusiastes de la reforma–, assegura que la nova plaça «ha certificat la victòria de la gent sobre el cotxe», i no dubta a afegir-hi que el seu disseny arquitectònic innovador s'ha acabat imposant. A l'altre extrem hi ha l'Associació de Veïns i Comerciants de Lesseps, que adopta un discurs molt més crític. «La plaça avui no té caliu i és de pas més que no pas d'estada», declara el seu president, Josep Maria Flotats. Des d'aquesta entitat es du a terme un treball conjunt amb el districte de Gràcia per aplicar millores puntuals a l'espai. La nova Lesseps no els agrada i possiblement no els agradarà mai, però aquests veïns també volen que guanyi pes ciutadà.
El debat, per tant, ara gravita sobre un altre eix. Fa un any es discutia, acaloradament, sobre si les estructures metàl·liques de la superfície, com ara el monument a Ferdinand Lesseps, eren o no les més adequades. Una controvèrsia, en resum, bàsicament estètica. Ara, però, del que es parla és de la funcionalitat de la plaça. I aquí hi ha molts deures a fer. «Tenim un problema de manteniment, ja que hi ha llums que no funcionen, i s'han mort arbres», apunta Casal. El districte n'ha pres nota, i es farà una altra plantada. El dia 17 d'abril els alumnes de l'escola Rius i Taulet també hi posaran flors. Aquesta mateixa setmana també s'ha començat a col·locar una barana al costat de la sortida de la parada de metro del centre de la plaça, per protegir els usuaris d'un desnivell que havia provocat moltes caigudes. Tot plegat són petites operacions de cirurgia que tenen el propòsit d'esmenar aquests problemes de manteniment.
Gossos i incivisme
Un dels problemes al qual totes les parts reconeixen que cal posar remei és l'incivisme a la plaça. «És una qüestió que ens està castigant», assenyala Flotats. De moment no són episodis o conductes gaire greus. Bàsicament, aquest problema de convivència es concreta en propietaris de gossos que els porten deslligats o que no en recullen els excrements, i en persones que trepitgen o malmeten la gespa o algun dels elements comuns de la plaça. El districte de Gràcia admet la situació, i per evitar que vagi més enllà farà campanyes de sensibilització i reforçarà el patrullatge policial. I un cop la plaça estigui més o menys endreçada, serà el torn d'aportar-hi el «caliu» que els veïns demanen tant. I aquí l'Ajuntament, en col·laboració amb l'associació de veïns i comerciants, es planteja dissenyar un cicle d'activitats més o menys estable que es desenvolupi a l'amfiteatre, que avui és un erm que pràcticament només acumula pols. «Si volem que Lesseps sigui un punt de trobada, els veïns també hem de provocar que això passi», reconeix Flotats.
«Està inaugurada, però no acabada»
El seu treball per repensar la plaça dels Països Catalans, ja va deixar entendre que l'arquitecte Albert Vilaplana (Barcelona, 1933) no acostuma a aportar solucions convencionals quan es tracta de redefinir l'espai públic. La plaça Lesseps ha suposat un repte especialment gran en la seva carrera, i encara hi està plenament immers. «La plaça s'ha inaugurat, però encara no està acabada. Falta relligar-la pels extrems i enllestir-hi la línia 9. Ara mateix estem projectant com serà l'estació», comenta. Tot i aquest condicionant, sosté que es pot afirmar que s'ha convertit en un nou espai públic més normalitzat –«quan hi passes, veus que els bancs o els jocs infantils estan ocupats, i funcionen»–, i defensa el paper que hi fan les grans infraestructures que la coronen: «Hi donen una continuïtat, ja que traspassen l'espai físic de la plaça. El monument a Lesseps és un exemple d'això.» Malgrat tot, Vilaplana entén les crítiques que al seu dia van fer els veïns: «Durant molt de temps han estat vivint amb una gran incomoditat per les obres, i quan veus que, de cop, et col·loquen una gran biga de ferro davant de casa, és normal que sorgeixin recels. A més, aquestes estructures es van muntar abans que hi posessin el verd, i això podia crear una imatge equívoca inicial de com acabaria sent la plaça», reflexiona. Vilaplana també recorda que el projecte ha estat objecte de múltiples viratges per acontentar al màxim de sensibilitats: «El contacte amb els veïns ha estat constant, i moltes de les coses que s'han acabat incorporant a la plaça han estat suggerides per ells. Per exemple, una setmana abans d'inaugurar-la ens van dir que hi faltaven bancs, i els hi vam posar.»
