Terrassa obrirà la ronda de Ponent el 2017 mentre hi fa obres de seguretat
Assumeix els dos milions que costa reforçar talussos de la riera i urbanitzar el vial tallat en un sentit fa 14 mesos en espera d'aportacions de l'ACA
La ronda de Ponent de Terrassa tornarà a ser totalment transitable per als vehicles en direcció nord l'any que ve, o fins i tot podria ser-ho a finals d'aquest any si l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de la Generalitat no posa impediments al projecte d'urbanització i de reforç dels talussos que els serveis tècnics municipals tindran enllestit entre l'abril i el maig per poder subhastar i adjudicar les obres. Així ho va anunciar ahir l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart (PSC), després que un quilòmetre del vial hagi estat tallat a la circulació en sentit nord des del 17 de desembre del 2014 com a mesura preventiva arran d'un informe extern que advertia de la inestabilitat d'alguns dels talussos i marges naturals de la riera del Palau que podrien acabar amb esllavissades.
El govern va encarregar aleshores estudis geotècnics i topogràfics de la zona que han tingut al gener. Les solucions tècniques, com ja dibuixava el primer informe abans de tallar el vial, anaven des de la més cara de cobrir la riera en el tram d'un quilòmetre i mig als barris de Can Boada i Can Boada del Pi –17 milions–, una d'intermèdia en què s'actuaria a les esculleres, els talussos i la llera, fins a la que finalment s'ha escollit, la més econòmica, valorada en dos milions, i que es desenvoluparà per fases durant un any. La intenció és que, mentre es facin els treballs, la circulació no es talli i així s'elimini un dels punts negres en mobilitat a la ciutat.
El tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat, Marc Armengol, va afirmar que l'opció escollida “no invalidaria” la del cobriment en un futur sempre que les “circumstàncies socioeconòmiques” ho permetessin. L'alcalde hi va afegir que l'objectiu del govern continua sent el cobriment d'aquest tram. Aquesta és una actuació inclosa en el projecte més ambiciós recollit al pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) del 2003 de tapar i urbanitzar els vuit quilòmetres de la riera del Palau finançant-se en un 70% amb les operacions urbanístiques vinculades a la construcció de 12.000 habitatges que no s'han fet.
L'actuació que es farà en aquest tram recuperarà la configuració anterior al tall i el millorarà, ja que augmentarà “la seguretat” de vianants i vehicles amb una barana i es guanyarà amplada del vial per fer voreres més grans. L'estabilització de talussos es farà amb pilons i l'arrelament de vegetació, mentre que també s'actuarà per fer més accessible la passarel·la de vianants i es relligaran les actuacions amb les de millora que ja s'estan fent al barri, incloent-hi la futura del pont de Vacarisses en direcció a Can Gonteres.
LA FRASE
LA XIFRA
Millor sintonia amb l'ACA esperant ajuda econòmica
Ara fa poc més d'una any el govern de Terrassa, aleshores format pel PSC i ICV-EUiA, escenificava en roda de premsa el seu malestar amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per una pugna que ha acabat als tribunals pel manteniment de les rieres i també per la titularitat de les infraestructures. L'alcalde, Jordi Ballart, admetia ahir que les posicions s'havien suavitzat, però que mantenien els contenciosos en considerar que estan pagant feines de neteja de rieres i de manteniment que no els són pròpies, tant a la riera del Palau com a la de les Arenes, a les quals destinen més 200.000 euros arran de les queixes veïnals. Ballart no descartava que, si hi hagués una col·laboració econòmica de l'ACA, el govern es plantegés fins i tot retirar els recursos contenciosos.
