Actualitat

Sí, a veure: 25 anys de suplement Cultura... a les verdes i a les madures, més de verdes que de madures, que la fruita madura va cara i els pagesos la cullen verda, per deixar que maduri a les càmeres...

Vaig arribar al Cultura, i per tant al diari Avui, seguint un camí molt llarg. Massa per al meu gust, però la vida, com el periodisme, té cops amagats. I fent camí també s'aprèn. L'estació de sortida...

El 1989 jo tenia vint-i-dos anys. La presència de l'Avui formava ja part del meu món tant a casa com a l'Institut Tècnic Eulàlia on el professor Castanyer de català començava el dia comentant l'article...

Tenir un do és un guany, però també una pèrdua, ja que pot ser el símptoma d'un desequilibri. L'autor d'obres singulars pot ser un autista en altres esferes. Tradicionalment s'ha considerat el geni...

Feia només tres o quatre anys que aquells nois de Constantí de nom impúdic havien començat a omplir locals amb una música que el periodista Pep Blay va etiquetar de “rock agrícola”. Fa 25 anys,...

Encara no sé ben bé com hi vaig anar a parar. Algun arcà arrenglerament astral i l'epifania temerària d'un parell de caps que van suggerir el meu nom van fer que, des de la meva posició d'auxiliar...

Vaig publicar el meu primer article de crítica literària, per dir-ho d'alguna manera, a final del 1989, en aquest mateix diari, en aquest mateix suplement que llavors començava a caminar gràcies als...

Ara que, enmig del caos ordenat de l'actualitat, ens ha agafat aquest atac nostàlgic col·lectiu, em permetré allò que en diuen una anècdota perquè ja han passat vint-i-cinc anys i tenim prou edat...