‘OT': mor un format històric

El 22 d'octubre del 2001 poc més de 2 milions de persones van veure néixer un programa que faria història a la televisió de l'Estat espanyol; un programa que va convertir-se en un fenomen social i que va aconseguir superar, en el tram final de la primera edició, els alts registres de GH, estrenat un any abans. Operación triunfo era un format per a una cadena pública, molt més blanc, per a tota la família, i en què s'incidia en l'esforç i el talent.

Ha passat gairebé una dècada i el format ha anat canviant. Amb el trasllat a Tele 5, es va apostar més pel reality i Risto va eclipsar els concursants. El desgast ha estat gran, molt més que a GH, on el format es pot reinventar més. OT simplement és un concurs musical i massa reality li fa mal. Li ha fet mal.

Ara s'havia volgut tornar als orígens: amb Nina i una acadèmia on s'aprèn; una gala basada en la música i no en la publicitat i els vídeos morbosos; i un jurat que alliçona sense faltar al respecte. L'audiència de Tele 5, però, està acostumada a una altra cosa. I hi ha hagut un munt de despropòsits: més enllà dels canvis constants de mecànica, OT 2011 ha estat molt mal programat –no entenc per què no l'han mogut al dimecres– i va fallar en la carta de presentació, la gala inicial. Després ha millorat tot –l'estructura, la presentadora i les actuacions– però la percepció general es va crear el primer dia. I es veu que dos milions d'audiència no són prou per a Tele 5, que ni donarà un final digne a un format històric. Podria haver escurçat la durada, amb expulsions múltiples, però una final a 13 de sobte? OT, per tot el que ha suposat, es mereixia un final millor.