Comunicació

El Zàping

L'abducció i (solitud) tecnològica

Gemma Busquets/ @gemmabusquets

Prems un botó i la persona que no vols veure es pixela, és una figura borrosa, no existeix; són els fantasmes 2.0.

n un dels considerats deu millors episodis d'Expediente X (1993-2002), titulat Jose Chung's From Outer Space, Mulder i Scully investiguen un cas clàssic, el tòpic de la sèrie: l'abducció alienígena de dos adolescents. Els agents de l'FBI es troben amb el fet que els testimonis aporten diferents versions dels mateixos fets. És la manipulació del punt de vista, un concepte que hem vist fa poc en altres sèries, com The Affair. En la trama d'aquest episodi, memorable d'Expediente X, s'hi ha d'afegir que un escriptor de best-sellers del gènere, Jose Chung, escriu una novel·la de l'incident. L'episodi es clou amb Scully, al despatx, llegint-la i amb la veu en off de l'escriptor que, a tall d'ensenyament final de la faula, diu: “Després hi ha els que no es preocupen pels extraterrestres i busquen un significat en altres éssers humans. Pocs i afortunats són els que ho troben, ja que, tot i que potser no estem sols en l'univers, a la nostra manera, i, en el nostre planeta, estem tots sols.” La frase em va revenir veient l'especial de Black Mirror, la sèrie que porta a l'extrem la dependència dels nous enginys tecnològics i el poder de control esfereïdor que exerceixen. Ja no es tracta de viure un dia sense mòbil ni d'estar pendent del perfil personal a les xarxes socials, es tracta d'un estadi superior d'incloure la realitat virtual en la real, convertint aquesta dualitat en una. El monstre no és l'extraterrestre que ens abdueix, el monstre és el xip que implantaven en el tercer capítol de la primera temporada, The entire history of you, i que en aquest episodi nadalenc, una història que s'explica i s'obre com una matrioixka, es desenvolupa en un nivell molt pertorbador perquè n'exemplifica l'esclavitud. I en les relacions de parella, de família i d'amistat el monstre tecnològic és la capacitat de bloqueig real. Prems un botó i la persona que no vols veure es pixela, és una figura borrosa, no existeix...són els fantasmes 2.0. Un bloqueig perpetu i universal que significa la desconnexió amb la humanitat: hi ha un isolament inconscient, un aïllament que es percep a Her (2013), una societat tan connectada com isolada.


E



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia