cultura

des del jardí

vicenç pagès jordà

No molesteu

CCada dia són més variades i acolorides les formes que adopta la interrupció, el gran enemic de la soledat, de la literatura i de les lluites amb el Senyor en general

Durant els primers anys del segle XXI, els avenços tecnològics s’han posat al servei d’un desig nou de trinca: el desig de ser interromput. Els telèfons mòbils ofereixen una àmplia gamma de vibracions, músiques, sorollets i il·luminacions perquè puguem triar la manera com serem interromputs per trucades, SMS, DM, whatsapps, missatges de veu, pokes i formes de comunicació encara més refistolades. Si passa gaire estona sense que t’interrompi ningú no existeixes o, encara pitjor, ets un loser.

Fa un segle era diferent. Fixem-nos en els records de Joseph Conrad, aplegats sota el títol Memòria personal que acaba de publicar l’Avenç en traducció de Josep M. Muñoz Lloret. Fixem-nos, més concretament, en el capítol cinquè. Conrad està sol a la seva habitació, escrivint la novel·la Nostromo, és a dir (són paraules seves), “lluitant amb el Senyor” tal com va fer Jacob. De sobte, entra a l’habitació una veïna que en aquestes memòries no mereix l’honor de tenir un nom, filla d’un general i diu: “Bona tarda”.

En aquest destret, Conrad mostra un autodomini magistral, ja que es limita a contestar: “Bona tarda”. No crida ni tampoc es llança a terra, com seria natural que fes ja que la intromissió ha ensorrat tot el món que estava creant en aquell moment: els homes, les dones, els promontoris, les cases, les muntanyes, les ciutats de la novel·la: “No hi havia ni un maó, pedra o gra de sorra del seu sòl que jo no hagués posat a lloc amb les meves pròpies mans.”

Envoltat de pàgines vives, ferides i mortes, feia dies i nits que mantenia una “batalla desesperada”.

–Em temo que l’he interromput –diu la filla del general.

–De cap manera.

I les memòries afegeixen: “Interrompre’m, i ara! M’havia robat almenys vint vides, cadascuna infinitament més punyent i real que la seva, perquè eren informades amb passió, posseïdes de conviccions, implicades en grans afers creats a partir de la meva pròpia substància per a una finalitat ansiosament meditada.”

Ai las, si les filles dels generals sabessin el que passa per la ment dels escriptors quan irrompen d’improvís a les seves habitacions, se’n guardarien prou de tornar-hi! Avui dia, però, els ginys electrònics les han substituïdes sense miraments, i són cada dia més acolorides i variades les formes que adopta la interrupció, el gran enemic de la soledat, de la literatura i de les lluites amb el Senyor en general.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona
cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona