Teatre

MONTSE CATLLÀ

DIRECTORA GENERAL DE LA FUNDACIÓ L’ATLÀNTIDA DE VIC

“Treballar individualment no és una opció en l’actualitat”

L’espectacle ‘A.K.A’, que demà s’estrena a L’Atlàntida de Vic, forma part d’un cicle creat per Teatres d’Osona, un projecte que reneix per unir els equipaments de Vic, Torelló i Calldetenes

El projecte intermunicipal Teatres d’Osona, que havia nascut el 2010, s’ha tornat a recuperar. Per què?
En aquesta nova etapa de L’Atlàntida, que correspon a un nou contracte programa, s’establia d’una manera clara la idea de regenerar, reforçar i intensificar les relacions no només amb la xarxa d’equipaments comarcals, sinó també amb els agents socials, culturals i educatius de la ciutat i la comarca. La marca Teatres d’Osona ja existia i hi ha hagut la suma de tres voluntats que han coincidit tant des de l’àmbit de la direcció i els programadors dels tres equipaments (Vic, Torelló i Calldetenes) com des del polític.
La idea és posar fi a la sensació que fins ara cada teatre anava a la seva?
Claríssimament. Jo sempre dic que en el segle XXI tot el que tingui a veure amb individualisme, isolament, hermetisme i tancament, en qualsevol entitat, sigui cultural, sigui educativa, és negatiu. Vivim en un món hiperconnectat i no ens en podem desentendre; crec que treballar individualment no és una opció en l’actualitat. Dins les institucions, l’individualisme ja no hi té cabuda i hem d’aprendre a treballar cooperativament.
Incorporar a Teatres d’Osona el Teatre Centre de Manlleu, quan estigui acabat, entra dins els plans del projecte?
Aquesta associació està pensada per a un nivell de professionalització del teatre molt determinat. Entenc que si Manlleu el té i a més a més té voluntat de ser-hi, serà una associació del tot inclusiva, perquè la voluntat és treballar conjuntament. Més enllà de Manlleu també haurem de parlar segur amb Roda de Ter, Tona i Sant Hipòlit.
Aquests tres municipis formen part de Teatrets d’Osona. Ells són la segona divisió i vostès la primera?
A mi sempre em fa una mica d’angúnia parlar de primers i de segons, igual que dins de Teatres d’Osona em fa angúnia que es pugui diagnosticar Vic com l’element predominant. Una cosa és exercir el rol de capitalitat que ens pertoca, ens agradi o no, perquè és així, però inevitablement hem de treballar en xarxa. Els altres teatres no són competència, són homòlegs. Més que de segona divisió, Teatrets d’Osona són d’una naturalesa i d’un perfil diferent, però la funció és idèntica, els espectadors hi van a gaudir d’un servei públic.
Amb Teatres d’Osona els pot ser més fàcil contractar espectacles?
Sí. En el cas que es vulgui fer rodar un espectacle, segur que hi pot haver elements de negociació pel fet de ser dos o tres, tot i que potser tampoc cal que anem sempre a l’una en aquest sentit. Cada institució té els seus tempos, el seu ritme biològic. Potser Vic té més avançada la previsió de programació i llavors negocia amb Torelló i Calldetenes quins espectacles agafa per no trepitjar-nos i poder-nos complementar. Quan vas pel teu compte sempre és més fàcil que quan treballes en xarxa, perquè has d’estar disposat a renunciar a una part de la teva autonomia o independència a l’hora d’agafar una obra, però el que et reporta et retorna de bon tros.
S’hi trobaven, que dos teatres volien la mateixa obra?
Sí, sí, això ja passava, però entre els programadors sempre hi ha hagut intercanvi d’informació i s’ha negociat. Aquesta temporada ens ha passat. Torelló s’ha quedat una obra que volíem molt i nosaltres ens n’hem quedat una altra d’un perfil no tan comercial, però hem assumit aquesta quota de més risc.
Tenen la intenció de posar en marxa cicles conjunts. L’espectacle ‘A.K.A’ forma part del d’aquesta temporada, dedicat a l’acollida i la integració. Com se’ls plantegen, aquests cicles?
La idea era partir d’un projecte en comú que no ens encotillés d’una manera molt evident. Programem un cicle amb un fil conductor temàtic que doni la idea de monogràfic però que ens doni llibertat tant de disciplina artística com de pressupost. Això ens fa sentir molt còmodes. Després cadascú pot crear els seus subcicles o activitats complementàries.
Teatres d’Osona també vol produir obres conjuntament. Aquest any, ‘Tornar’, de Noemí Morral. Els teatres han de donar una empenta als autors?
Et contesto amb rotunditat: jo crec que sí, que és una de les nostres funcions. Segur que no podrem fer grans produccions, tot i que unint esforços hem de valorar fins on podem arribar i no hem de limitar-nos anticipadament. Vic i Osona som pioners i referents en formació d’arts musicals i escèniques, però potser tenim una debilitat: que no exercim prou bé de plataforma professional per a aquestes generacions que ens tornen formades amb un grau superior. Tenim gent molt bona que necessàriament ha de treballar a Barcelona o fora del país. No dic que hàgim de retenir el talent, però sí de tant en tant donar-li una sortida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia