Orella i dit petit

Hi ha un pòsit feminista que fa d’El llibertí, una comèdia de posada en escena pretesament lleugera i escrita pel dramaturg francès Eric Emmanuel Schmidt el 1997, un text de gran vigència. La ironia i les reflexions que es deriven de les relacions entre homes i dones en aquest vodevil de portes que s’obren i es tanquen, i deixen entrar amants, esposes, filles, amigues, mentre Diderot (Abel Folk) intenta escriure la definició de moral per a l’Enciclopèdia, apel·la a la intel·ligència, i la comèdia esdevé un entreteniment menys lleuger propi dels embolics del llit. Són el diàleg –un joc de seducció– que estableixen Madame Therbouche (Àngels Gonyalons) i Diderot els moments de contingut, de reflexió, mantenint el to irònic, a partir de conceptes com ara la llibertat, el sexe i el plaer. Madame Therbouche replicarà Diderot i el farà encarar-se amb les seves contradiccions en relació amb el que predica sobre la llibertat moral i el que aplica a la filla. És la Therbouche, una feminista il·lustrada, que es rebel·la contra la societat i esdevé poderosa per via de l’engany a l’home. Al final la lladre cau al propi parany« Volgudament, perquè en tot moment és Therbouche qui domina la situació enmig dels malentesos.