Arts escèniques

Raó de viure i morir

Jordi Bosch estrena al Teatre Romea el monòleg ‘La partida d’escacs’, una dramatització del relat breu de Stefan Zweig en què s’analitzen les obsessions

Es considera el testament literari de Zweig, “un adeu amable”, comenta Bosch

L’obsessió dona motius per viure i també pot acabar ocasionant la bogeria. Stefan Zweig descriu, en aquest relat del 1941, com un desconegut burgès vienès distreu el viatge en vaixell d’Europa cap a Amèrica fent una partida d’escacs amb el campió mundial Mirko Czentovicz. Jordi Bosch interpreta tots els personatges i va esbrinant les obsessions íntimes de cadascú. Començant pel mestre de cerimònies, el que narra uns fets, aparentment intranscendents però que denoten la por per un alçament nazi que comença a dominar Alemanya. La partida d’escacs s’estrena avui al Teatre Romea i es podrà veure fins al proper 16 de juny.

Iván Morales entra amb una producció de Focus a l’escenari del Romea. Fins ara, s’havia quedat al vestíbul amb la seva màgica (i pensada per a un grup de públic molt reduït) Sé de un lugar. El director planteja una adaptació que pugui interessar un ampli sector de públic, sense renunciar als seus col·laboradors, com ara David Climent (exmembre de Los Corderos, que hi fa l’assessor de moviment) i Marc Salicrú (membre de VVAA, que assumeix l’escenografia, la il·luminació i la projecció d’imatges). També l’espai sonor correspon a un altre membre de VVAA, Clara Aguilar.

La partida d’escacs té un cert aire de testament de Zweig. Qui va confiar tant en la força política d’Europa va haver de fugir perquè es va sentir amenaçat per l’alçament nazi. Aquest relat consta com un títol pòstum perquè es va suïcidar abans que es publiqués. Per Bosch, l’escriptor va dedicar “un adeu amable, amb un somriure” als seus lectors.

Tot i que el to busqui una comicitat que serveix l’actor, la peça també passa per llocs emocionals que poden advertir dels perills d’aquest ressorgiment de l’extrema dreta a Europa. Els totalitarismes d’avui no són tant lluny de l’embrió del que acabaria amb l’holocaust als camps d’extermini: la creació de guetos jueus, explica Bosch, era provisional, segons les autoritats nazis, fins que trobessin un territori on reubicar-los.

Zweig narra, en realitat, una història de supervivència. Perquè és gràcies als escacs que el senyor B. pot distanciar-se d’un horror que l’espanta i l’atemoreix. El senyor B. no es mor, “però queda ferit” de la partida, insinua Bosch. Perquè les obsessions sense límit “et poden arribar a destruir”. La reflexió de l’obra és com una societat culta, com l’Alemanya dels anys trenta, va poder cedir davant la propaganda nazi: “som éssers pensants, però quina utilitat en fem de la intel·ligència?”, es pregunta Bosch.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia