Cantar un somni

Va ser un 4 de novembre del 1999 que va debutar professionalment en una producció de Rent al Teatre Principal de Barcelona. Un any enrere, havia anat amb la família a veure la producció americana d’aquesta obra a Londres, que el va marcar molt. Per això es va atrevir a presentar-se als càstings, inconscientment. La sorpresa és que el van triar (“el meu pare va signar el contracte”). Encara estudiava batxillerat i estava convençut de dedicar-se a la carrera dels musicals. Agraeix fer les actuacions al Barts, al Paral·lel, on ell va descobrir el gènere amb obres com ara Germans de sang, que liderava Àngels Gonyalons. Vázquez celebra a 20 anys no són ná “la sort” d’haver pogut créixer dins del difícil món dels musicals.

Ha aconseguit fer gales a Londres i Nova York (un Tribut a Sondheim) i enamorar en produccions tan antagòniques com ara Hair i Mamma mia! o les íntimes Paquito forever i Ciutat de gespa. Cantant els seus somnis, el mes de març està programat l’Ocaña, reina de las Ramblas a l’Escenari Joan Brossa. I no vol avançar què li espera la temporada vinent.

La festa de 20 anys no són ná tindrà un cert aire de cabaret, informal, amb instants per a les improvisacions. En el repertori aniran apareixent temes dels musicals que ha interpretat en la seva primera part de la carrera. Algunes les cantava en directe i les inclourà en l’actuació al Barts; d’altres li hauria agradat fer-ho, però ell no interpretava el paper que corresponia a aquella partitura, encara.

L’arrel del muntatge neix d’un encàrrec que va rebre d’Eòlia per programar una cita al cicle Monday monday de la temporada passada. Va adonar-se que ja tenia una trajectòria i que, vist amb perspectiva, era un retrat de l’evolució del musical a Barcelona. Amb una certa agror, lamenta no haver entrat mai als repartiments de Dagoll Dagom, tot i que l’han convidat moltes vegades. Sempre es quedava a les portes. Després d’aquests desenganys, ja ha decidit que no s’hi presentarà més. De totes maneres, ara es queda “amb la part més humana” de (Peril, Bozzo i Cisquella) quan els va demanar que col·laboressin al Paquito forever, una obra que homenatja el seductor Paquito Alonso, un altre boig pel musical que va fer les Amèriques apostant per l’escenari i que, de retorn, triomfaria en el Flor de nit, que va escriure Vázquez Montalbán per als Dagoll Dagom.

Joan Vázquez no va conèixer personalment l’artista (que es dissenyava i vestia els seus vestits), però sí que va viure de ben a prop la seva mort. Un membre de Gataro va rescatar dels contenidors la roba que es llançava tot buidant un pis de Gràcia, un cop mort Paquito Alonso, mig en l’oblit.