Cinema

El dolor de l’altra riba

La Mostra de Cine Àrab i Mediterrani parla dels joves desapareguts al mar

“Quan es parla del problema de l’emigració clandestina a Tunísia es parla molt de xifres i s’oblida que les víctimes són éssers humans, que hi ha un drama molt dolorós per a les famílies que perden els seus fills.” La cineasta tunisiana Sarra Abidi va dedicar el seu primer llargmetratge, Benzine, a aquest tema. Estava sorpresa primer pel fet que els mateixos joves que van canviar Tunísia amb la revolta de la Primavera Àrab s’embarquessin a l’aventura perillosa d’emigrar a l’altra riba i, després, de veure “protestes de les mares amb fotos dels seus fills que preguntaven on són”.

Aquesta nit es presenta a la Filmoteca (19 h), amb presència de la directora, en el marc de la XIII Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya, que va començar abans-d’ahir i s’acabarà el 17 de novembre. Sarra Abidi va explicar que “volia mostrar aspectes desconeguts de l’emigració clandestina, oferir una visió diferent de la que es veu a les pel·lícules mainstream i els mitjans de comunicació”. Per això, agafa com a protagonistes un pare i una mare del sud de Tunísia que busquen el seu fill desaparegut. El film hauria de ser de visió obligatòria per a tots els responsables europeus de les vergonyoses polítiques d’immigració, que fins i tot dificulten i prohibeixen el rescat de refugiats i immigrants enmig del mar.

Catorze llargmetratges

Benzine és un dels catorze llargmetratges que es poden veure a la Filmoteca de Catalunya dins la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya. Txell Bragulat, la seva directora, recorda que “fa deu anys vam decidir dedicar una secció a un país convidat i vam començar per Síria”. La idea era programar que “una sèrie de pel·lícules interessants per donar a conèixer una realitat desconeguda per al gran públic”. Amb els anys, es van adonar que “tots els països parlaven de problemes i vivències que travessen fronteres, i vam pensar que podria resultar més enriquidor sortir de l’encotillament dels estats i proposar un diàleg de diferents cinematografies”.

Així, aquest any proposen un diàleg sobre “barreres simbòliques o reals” amb títols com Khartum-Fora de joc, film sudanès de Marwa Zein sobre la lluita d’unes jugadores de futbol femení de Khartum que “volen representar el seu país”; For sama, millor documental a Canes, “un testimoni de la vida d’una noia siriana que va viure al setge d’Alep entre el 2011 i el 2016”, i Nafaq (Tornavís), sobre “les dificultats per a un polític de sortir de la presó i tornar a fer vida normal”.

El festival es va inaugurar dijous amb D’alguns esdeveniments sense importància, producció marroquina dirigida per Mostafa Derkaoui del 1974 que mai es va arribar a estrenar perquè va estar perduda durant molts anys i ha estat redescoberta i restaurada per la Filmoteca de Catalunya. S’ha pogut recuperar gràcies a la perseverança de la investigadora Léa Morin i a la Filmoteca de Catalunya, que va descobrir el negatiu del film en els seus arxius, en unes llaunes sense etiquetar, i n’ha fet una acurada restauració.Txell Bragulat destaca que, en les seves 13 edicions, la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani ha portat a Catalunya “més de cent pel·lícules que no haurien arribat aquí i més de 50 realitzadors, realitzadores i professionals del cinema àrab”. “Amb els anys, la mostra s’ha convertit en una plataforma de cinema àrab, sobretot el que no arriba pels canals comercials”, remarca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia