cinema
Cataló, el nostre ‘Braveheart’
Joan Frank Charansonnet dirigeix ‘Pàtria’, un film d’espasa i bruixeria sobre l’origen mític de Catalunya
La llegenda d’Otger Cataló, que amb prou feines omple un foli, és l’origen de la pel·lícula Pàtria, una petita producció rodada en català, sense subvencions ni suport de cap canal de televisió, que s’estrena en 50 sales de cinema dels Països Catalans. Una gesta que també mereixeria ser cantada per trobadors. El monjo Pere Tomic va deixar escrita al segle XV la llegenda d’Otger Cataló, un cavaller got que el segle VIII va arribar a terres catalanes a guarir-se de les ferides d’una batalla amb els sarraïns. Cataló es va reunir amb nou cavallers i es van conjurar per alliberar la terra que els havia vist néixer.
Joan Frank Charansonnet és director, coguionista (amb Pau Gener) i intèrpret de Pàtria, que té Miquel Sitjar com a principal protagonista. Tot i que la llegenda de Cataló és poc coneguda, l’àvia de Charansonnet la sabia. L’origen d’aquest projecte és una història que també mereix ser explicada. “Aquesta pel·lícula és un somni d’un nen de nou anys –diu l’actor i director–. La meva àvia era una refugiada de la Guerra Civil republicana i catalanista, per això el meu cognom és de la Catalunya del Nord. L’àvia va acabar en un camp de treball i va aconseguir fugir del tren que la portava a Mauthausen.” Després de la mort de Franco, va tornar a Catalunya, a la vall de la Santa Creu, sota el monestir de Sant Pere de Rodes. “Ella m’explicava moltes llegendes i tradicions catalanes. Quan jo tenia nou anys em va explicar la llegenda d’Otger Cataló.” Bon amic de l’actor Miquel Sitjar, Joan Frank Charansonnet va veure la llum el 1995. “Quan es va estrenar Braveheart, ens vam mirar i vam dir: «Un dia farem un Braveheart a la catalana!». Salvant les distàncies, ja m’enteneu.”
Premi a Niça
Rodada amb 250.000 euros de pressupost, aconseguit en part mitjançant micromecenatge, Pàtria va guanyar el premi a la millor pel·lícula de parla no anglesa en el Festival de Niça. Charansonnet assegura que ha intentat fer “una pel·lícula despolititzada, però que parla d’arrels i identitat, que parla amb orgull dels orígens d’un país”. “Jo sóc molt catalanista –hi afegeix–, i no sabia com aportar el meu granet de sorra a aquest moment històric que vivim.. Si a la llegenda, Otger Català i nou cavallers van vèncer un imperi, què no poden fer uns milions de catalans des del diàleg i el civisme?”
La pel·lícula transcorre en dos temps: en el segle XV, el vell i noble Climent de Vallcebre arriba a un convent benedictí i explica a Pere Tomic la llegenda d’Otger Cataló, que transcorre en el segle VIII i és recreada també en imatges.
Charansonnet explica: “Hem intentat ser molt fidels, pel pressupost que teníem, però també perquè va ser així. A Catalunya en aquella època hi havia 90.000 o 100.000 habitants, i les batalles eren d’escamots. A la batalla més important documentada estem parlant de centenars de persones. Els vàndals van enviar 30.000 soldats per envair tota la península ibèrica.” Ha estat també una opció: “Podíem haver fet una batalla amb cinc mil homes fets per animació digital, sé que hi ha noves generacions de públic que ho trobaran a faltar, però ens hauríem allunyat de l’objectiu de la pel·lícula, que és retratar amb el màxim de fidelitat com vam poder ser aquesta llegenda.”Miquel Sitjar defineix les batalles recreades al film com “espectaculars”. “Això sí, hi ha algunes llicències. El meu personatge porta una armadura d’un parell de segles posterior, que en realitat pesava 30 quilograms”. Diu que en aquells temps “eren unes bèsties, es mataven a cops, i quan, rebentats, queien d’esgotament, els remataven”.Joan Frank Charansonnet es declara “molt orgullós del que hem aconseguit amb aquest pressupost”. “Fer cinema en català és molt difícil, i sense subvencions ni cap canal de televisió al darrere, encara més”. Sap que per al públic, el fet de treballar amb poc pressupost no és cap excusa: “Som humils, però és el que hi ha. Competirem amb Piratas del Caribe, les entrades valen el mateix.”
Notícies relacionades
