Cultura

la crònica

L’èxit de la vida de Pau Donés

Les lletres són una de les marques de Jarabe de Palo , aquella poesia vital senzilla però inexorable: “Que bonito es el amor / Más que nunca en primavera / Que mañana sale el sol / Porque estamos en agosto / Depende / De según como se mire, todo depende” diu en un dels versos d’un dels èxits del grup de Pau Donés, que dimarts a la nit en el Festival de Peralada va actuar per primer cop en la gira d’aniversari dels 20 anys com a banda i dels 50 del líder, cantant i compositor. Just en un moment en què aquesta lírica li ha servit de nou per aferrar-se a l’èxit, el més important de tots: la vida.

Va ser el moment més emotiu de la nit de Peralada quan, abans d’interpretar Humo , Pau Donés va explicar el motiu pel qual estàvem convocats a l’auditori del castell: “He escrit cançons dels meus fracassos amorosos; perquè sempre han estat elles les que m’han deixat i amb la voluntat de recuperar-les”, va dir Donés amb ironia, que en aquests casos és recomanable, i va provocar complicitat i rialles entre el públic. “Però n’hi ha una que no m’ha deixat; m’ha sortit bé: la vida.” L’auditori, entregat ja des del primer minut de concert, va aplaudir sonorament abans de la interpretació de la cançó, de gran sensibilitat i que recull aquesta lírica amb molta duresa: “Ahora que ya no me importa / que la vida se vista de negro.” Referència a la malaltia, sobre la qual Pau Donés va tornar a “ironitzar” dedicant part del repertori a les amigues, abans novietes i que ara, en un rol maternal, es preocupen per si tant de salt a l’escenari és compatible amb el fet de prendre’s la químio. Pau Donés va exhibir energia i positivitat: va demanar si el so era el correcte després que les primeres cançons, el baix i la guitarra prenguessin protagonisme; és estiu i s’ha de celebrar l’alegria de viure i per això el públic va corejar, a cor què vols, cançons de les quals s’aprecia la bellesa en solista o en acústic. En un format de banda, va repassar cançons de l’antologia jarabiana com ara Bonito, La flaca, De vuelta y vuelta i Agua, inspirada en un viatge amb autocaravana fins al cap de Creus. Amb Grita com a bis final, el cant a la urgència vital va ser total.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.